dijous, 22 de novembre de 2012

"Passar a net"

Reprenc en aquest apunt tot l'assumpte dels tresors, que sempre ens acaba donant alguna sorpresa.

El cas és que ahir em vaig trobar amb unes notes del 19 d'abril de 2010, d'una xerrada a la Laie del carrer Pau Claris de Barcelona amb les editores Valeria Bergalli i Beatriz de Moura. No sé fins a quin punt us interessaran aquestes notes, però em ve de gust “passar-les a net”, bàsicament per dos motius: perquè admiro la feina d'aquestes dues dones i perquè aquest mes de novembre, minúscula és l'editorial del mes a L'Espolsada

Beatriz de Moura porta més de 40 anys fent d'editora i comença la seva intervenció amb unes paraules de Giulio Einaudi: “no ets bon editor fins que no has superat la tercera crisi!”. Seguidament, es posa a parlar de minúscula i el que li crida més l'atenció és el rigor i el criteri literari del seu catàleg. Darrera d'això hi ha un cap pensant -diu-, una persona que té els seus desigs, manies, interessos... que ha llegit molt. Creu que el catàleg de minúscula és coherent i rigorós i, després d'aquesta ensabonada, li demana a Valeria Bergalli: “el fet de batejar la teva editorial amb el nom de minúscula és per humilitat o per un immens orgull?”.

No recullo la resposta. Valeria Bergalli comença la seva intervenció agraint a Laie la iniciativa d'organitzar aquesta trobada i es mostra honrada i admirada (jo m'atreviria a dir que acollonida) de compartir la taula amb algú que ha publicat tants i tants autors admirats (llegeix la seva llista!) que ens han fet pensar! Valeria Bergalli ens explica que comença a llegir els llibres de Tusquets quan s'instal·la a Barcelona, als anys 80. S'hi acosta pel disseny dels llibres i s'hi queda per llegir les col·leccions de poesia i assaig.

Ja era això: cadascuna comença la seva intervenció parlant de la feina de l'altra, i seguidament inicien un diàleg més o menys equilibrat que s'enceta amb la professió d'editora. Les dues coincideixen en que és una professió vocacional, que comences amb molt d'entusiasme i que acaba sent addictiva. Valeria Bergalli ens parla de com concep la construcció del seu catàleg, li agradaria que es reflectís el plaer de la persona que ha escollit el llibre per llegir. Quan presenta un llibre, el que fa és presentar un amic (el llibre, l'autor) a uns amics desconeguts (els lectors) i vol transmetre l'entusiasme perquè acabin sent amics tots plegats. També li agradaria crear un punt de vista fort respecte al que es publica (coherència). Que hi hagi un esperit comú. Que l'autor i els lectors entenguin que aquelles obres són a la seva editorial i no podrien ser-hi en cap altra.

Beatriz de Moura és una persona curiosa i està interessada en el futur digital del llibre, però afirma que el llibre en paper no acabarà mai i veu amb optimisme la proliferació d'editorials independents, descentralitzades de Madrid i Barcelona.

Entrem en els assumptes econòmics i l'editora de minúscula creu que una editorial és una empresa i la feina és bifrontal, en el sentit que s'ha de crear un catàleg però també una empresa. Ella va començar l'any 2000 amb 2 llibres i va tenir clar que havia de ser accessible totalment i que, els seus llibres, tothom els podríem dur a la bossa i que ens farien companyia...

I per acabar (o com a mínim ja no vaig anotar res més), Valeria Bergalli i Beatriz de Moura s'engresquen a parlar dels seus records, quan sent unes nenes van llegir llibres que no corresponien a la seva edat però que les van enxampar i les van fer créixer amb aquella voluntat de saber i reflexionar, quan es van trobar amb uns llibres que no entenien però que les van motivar a voler aprendre... i encara no han parat.

Com deia aquella: “per molts anys als llibres i a la lectura!”

2 comentaris: