dimarts, 22 de febrer de 2011

La vida a l’instant

Estava actualitzant el meu compte de la base de dades de CEDRO i, en voler afegir la informació sobre els llibres en què he col·laborat en els darrers anys, me n’adono que el número de l'ISBN de les Memòries d'un segle d'or de Joan Triadú i d'Una dona incòmoda de Montse Banegas són EL MATEIX. Aquest error, pel que es veu, afecta només a les edicions impreses d’ambdós llibres...


Com ja sabeu, ara estic llegint la segona novel·la de la Banegas... Coses de l’atzar, sens dubte.

Llegeixes o què!?, un blog (en el mes de febrer més productiu de la història!)

dilluns, 21 de febrer de 2011

L’enveja és sana?

Em temo que no...

Sigui com sigui, el fet de sentir molta enveja “sana” davant de dues presentacions de llibres d’autors “coneguts i coincidents” en aventures relacionades amb l’escriptura, és una molt bona notícia!!!

Apunteu-vos les dues cites:

Dilluns 21 (avui!), Jaume Puig (capità de la Nau Argos i enamorat de París)
presenta la seva novel·la Momssen a la Llibreria 22 de Girona, a les 8 del vespre.

Dijous 24 LaBreu edicions presenta A butxacades de Joan Todó (un paperdevidrer
fidel i constant, no com d’altres!) al BarLlibreria Horiginal de Barcelona, a dos quarts de nou. La presentació anirà a càrrec d’Andreu Subirats i comptarà amb la intervenció de David Ymbernon. A butxacades és el primer títol de la nova col·lecció CICUTA de La Breu, dedicada a la narrativa catalana i les traduccions de literatura actual.

Llegeixes o què!?, un blog.

dijous, 17 de febrer de 2011

“Queda inaugurado este pantano”

A vegades em passa que llegeixo un llibre i em sembla que revisc situacions molt properes. Dijous passat vaig llegir L’últim dia abans de demà, la darrera novel·la d’Eduard Márquez. Sóc d’una altra generació i sóc una dona, però en algunes ocasions, em va semblar que llegia parts de la meva vida.

El moment més significatiu el vaig trobar a la pàgina 93 –tot just en fer una pausa al migdia, per reprendre la lectura a la nit–, quan em vaig trobar aquest diàleg:

“I què vols estudiar l’any vinent?

Filologia. Suposo que és el millor lloc per llegir molt i aprendre a escriure bé.”

Hi ha dos moments més.

El primer, quan en parlar del naixement de la Jana –la filla del protagonista– s’hi refereix d’aquesta manera: “Amb els ulls oberts de seguida. Molt oberts. Una mirada prou commovedora per nuar-me la gola.” I em vaig esborronar en recordar aquesta sensació amb un dels nostres fills en braços mentre la meva dona tenia el seu germà bessó entre els seus.

El segon, quan el protagonista evoca els seus jocs d’infantesa als Banys de Sant Sebastià mentre els recorre anys després, deixats i fantasmals: “Els records brollen. S’amunteguen. Els pares carregats de bosses. Les casetes per canviar-se. La platja a primera hora del matí...”. Llavors vaig maleir la meva pèssima memòria.

I vaig envejar el protagonista –potser també l’autor?– quan, a la pàgina 135, té una conversa d’allò més “autèntica” amb el seu pare (curiosament, també amb els ulls molt oberts):

“El pare em mira amb els ulls molt oberts.

Comença a riure.

Més i més fort.

Em desconcerta la seva reacció.

Què et fa tanta gràcia?

El pare s’eixuga les llàgrimes amb la gira del llençol.

Sospira.

Res. Res. El que passa és que això de morir-se només té una cosa bona. Com que tothom s’entesta a fer net, no paro d’endur-me sorpreses.”

Per sort, les distàncies amb el protagonista de L’últim dia abans de demà també són notables i m’alegra poder dir-ne una amb gran alleujament: els meus pares no em van dur a cap escola religiosa, ufff!

Si ho haguessin fet, suposo que em passaria com a ell, que quan té una capsa de pastilles Juanola a les mans, no deu poder evitar repetir aquesta lletania:

“El cuerpo de Cristo.

Pa àzim amb gust de regalèssia.

Amén.”

Llegeixes o què?!, un blog.

dimarts, 8 de febrer de 2011

Hi ha res pitjor?

Avui fa un mes vaig engrossir la llista d’aturats d’aquest petit país. Va ser dur –i encara ara, segons el moment, no me’n sé avenir–, però he de dir-vos que, des del dijous de la setmana passada, la meva vida encara és molt més dura... Estic sense internet a casa! Hi ha res pitjor?

O sigui que queden pendents a la safata de sortida els apunts de la trobada de blogaires amb l’Eduard Márquez per fer-nos conèixer la seva nova novel·la, la preparació d’una sessió molt especial al Club de lectura d’Hostalric, els quatre anys de la Llibreria L’Espolsada...

Paciència! Tot arribarà...

I no ho dubteu: el 2011 serà un any prolífic per a Llegeixes o què!?

Llegeixes o què!?, un blog.

dimarts, 1 de febrer de 2011

Hi ha vida, molt intel·ligent, allà fora



Ja sabeu que, de tant en tant, toca donar la benvinguda a Llegeixes o què!? a blogaires del món que m’agraden, que fa temps que segueixo o que han recomanat altres blogaires DE NIVELL contrastat.


També aprofitaré l’avinentesa per renovar aquells blogs que són a la llista de “destacats” durant un temps (a Llegeixes, a o què!?), passar-ne uns quants “a la nevera” i, en definitiva, fer un petit homenatge a les persones que estan darrera i/o davant dels blogs que, d’una manera generosa els alimenten i ens alimenten...

Una mostra fefaent que hi ha vida, molt intel·ligent, allà fora.


Llegeixes o què!?, un blog.