Llegeixes o què?!

Dilluns vinent pot ser un gran dia. I encara ho podria ser més, si no fos perquè segueixo sense tenir aquell do que, de tant en tant , se’m fa del tot necessari. Vull ser ubiqua! Si ho fos, podria assistir a la presentació del llibre Esborranys i p oemes inacabats , de Konstandinos P. Kavafis, en traducció d’Eusebi Ayensa, hel·lenista i actual director de l’Instituto C ervantes d’Atenes. Amb aquesta traducció, Ayensa va guanyar el 4t Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. La presentació anirà a càrrec del poeta i crític literari Jordi Julià, i del mateix tra ductor. L’actriu Carme Callol llegirà una selecció dels poemes traduïts i el cantautor Josep Tero interpretarà algunes versions de Kavafis musicades per ell. L’acte tindrà lloc el dilluns 2 de maig, a dos quarts de 8 del vespre , a la Biblioteca de Catalunya (carrer de l’Hospital, 56, de Barcelona). Just el mateix dia , a la mateixa hora , i relativament a prop, el Palau de la Generalitat acollirà un acte d’ homenatg...

Acabo d’arribar de la presentació de la darrera novel·la de l’ Eduard Márquez a la Llibreria Laie, activitat cultural “patrocinada” per Voll-Damm que ha tingut un èxit de públic espaterrant! L’autor ha convençut el responsable de la llibreria de fer una presentació “diferent”, que la trobada entre lectores i lectors i autor (i família i amics i amigues, fins i tot veïnes!) sigui un acte literari que tingui valor per si mateix... fantàstic! L’Eduard Márquez ha comptat amb la col·laboració del seu amic Ángel, a qui ha dedicat el llibre, i han convertit aquesta presentació/acte literari en un autohomenatge als seus 42 anys d’amistat... encara més fantàstic! I així ha estat que he anat passejant per la llibreria (i repetint-me la promesa dita abans de sortir de casa: “no em puc comprar cap llibre, no em puc comprar cap llibre, no em puc comprar cap llibre...”), amb una Voll-Damm a la mà, amb les imatges i la música de diferents concerts de la banda sonora de la novel·la, amb la veu de l...

Rellegeixo el proper llibre del Club de Lectura i, mentre prenc notes i notes, tinc també al cap els altres llibres dels què parlaré en començar la sessió. M’explico: El primer any que vaig fer “de dinamitadora” d’un Club de Lectura (era el curs 2006-2007), començava totes les sessions comentant tota una sèrie d’activitats que, al voltant del llibre i de la lectura i a aquella mateixa hora, es podien fer a Barcelona i arreu de Catalunya. Evidentment, quan acabava aquest comentari, donava les gràcies a les persones que havien decidit ser allà, amb mi, disposades a compartir tot el que els havia aportat la lectura del llibre que tocava. Enguany sento la necessitat de compartir les meves lectures paral·leles a la dels llibres del club i, per tant, he proposat a les lectores i als lectors que, a cada sessió, de manera totalment voluntària, ens parlin d’un llibre (o més) que hagin llegit durant el mes que triguem a veure’ns –que no sigui el del club, lògicament-. Així, he parlat de L’últ...