Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

Un tastet de lectures

Imatge
Em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada però vull confirmar que habitualment no sóc lectora d’una única lectura. No ho puc/no ho vull evitar. El cas és que aquesta setmana alterno la lectura de tres llibres. De cadascun d’ells trobareu quin ha estat el camí que m’hi ha portat i us afegeixo un breu fragment que m’ha agradat o que m’ha cridat l’atenció: Jefe de estación Fallmerayer de Josep Roth, Acantilado, novembre 2008 (traducció de l’alemany de Berta Vias Mahou). Sempre t’has de refiar de persones amb criteri i sensibilitat. Después, Fallmerayer partió. Nunca más se ha vuelto a saber nada de él. Contes russos de Francesc Serés, Quaderns Crema, octubre 2009. Si llegiu algun dels últims comentaris sabreu el motiu... I si voleu llegir apunts on parlen “amb criteri” del llibre podeu fer-ho aquí i aquí . A la nena li ve un calfred. El parc és pla i obert i s’ha girat una mica d’aire de primavera de Sant Petersburg, fresc, massa fresc. Han tocat les cinc, i els arbres comencen a

D’avui en quinze

Imatge
Benvolgudes i benvolguts, Em fa molta il·lusió convidar-vos a la presentació de Pere Calders–Joan Triadú. Estimat amic. Cartes–Textos . M’agradaria molt que ens poguéssim trobar a la Biblioteca Jaume Fuster , el dimarts 23 de febrer, a les 7 del vespre. En l’acte de presentació hi intervindran (per aquest ordre): Susanna Àlvarez, Montserrat Bacardí, Tessa Calders i Joan Triadú. Fins llavors! Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... Il·lustra l'apunt d'avui "Una figura", de l'admirat Juan Muñoz

Apunt reescrit un any i uns dies després

Imatge
Se’n parla de fa temps i gent que n’entén, però no va ser fins ahir que vaig veure, en el meu trajecte habitual al metro de tornada a casa, una dona que llegia un llibre electrònic. Ha passat un any i uns dies després i, lògicament, se n’ha parlat més i més i... Fins ahir no em pensava que aquest enginy tecnològic estaria realment a l’abast d’algú que agafa el metro, com jo. El dilluns d’aquesta setmana han començat a variar els meus esquemes. Vaig mirar-me embadalida l’enginy –i a la dona, que era potser quatre o cinc anys més gran que jo, no gaire bonica però sí força elegant–, i vaig veure que anava per la pàgina 780 de les 1508 que tenia el llibre. Quin era? No ho sé (i no per falta de ganes). Poca cosa més vaig poder veure, però si que em vaig fixar en com passava les pàgines, que em va semblar com una lleugera aclucada d’ulls de la pantalla. L’enginy és blanc (tot ell i la funda) i la dona no és lletja ni tampoc elegant. Deu anar per la pàgina 40 però ni ella sap quantes pàgin