Llegeixes o què?!

Finalment ja he acabat Llegim plegats , de Mercè Carrillo, i em reafirmo en les meves contradiccions: és totalment recoman able però, per sort per a mi, no l’ha publicat fins ara! Com ja us vai g dir, aquest breu volum recull l’experiència de la seva autora com a coordinadora de clubs de lectura, una activitat realitzada durant vuit anys, plena de vivències i lectures. Una experiència molt interessant i enri quidora, en molts sentits, i on la col·laboració de totes les lectores i els lectors que l’ han acompanyada en els clubs ha estat fonamental, com també en la realització d’aquest llibre. Coincideixo amb Mercè Carrillo quan defineix la fina litat d’un club de lectura “existeix per ampliar el diàleg que tenim amb nosaltres ma teixos quan llegim un llibre, fent-nos sortir de la solitud de la lectura silenciosa i deixant sentir altres veus”, i fins i tot puc estar d’acord en la motivació que té una persona (les lectores, els pocs lectors) que té per participar-hi “tanca el llib

La setmana passada va caure a les meves mans (gràcies una vegada més, JJ !) un llibre molt interessant: Llegim plegats , de Mercè Carrillo, que recull molta informació sobre llibres i, bàsicament, la seva experiència durant vuit anys com a coordinadora de clubs de lectura. Ahir precisament, en el trajecte de metro camí cap a la sessió de l meu Club de Lectura, vaig començar a llegir-lo, i avui encara segueixo... De moment puc dir-vos dues coses (una mica contradictòries, per cert): - el recomano a qualsevol persona que vulgui participar en un club de lectura, ja sigui com a lectora o com a coordinadora. - sort que no estava publicat, ara fa tres anys, quan vaig començar la meva aventura com a “dinamitadora” d’un club de lectura! Sí, ja ho sé, digueu-me “rareta”. Quan l’acabi provaré d’explicar-me... Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, no us oblideu de somriure! [Aquest post, breu i apressat , el vull dedicar a en Joan Fontanet, un lector amb el

Se’n parla de fa temps i gent que n’entén , però no va ser fins ahir que vaig veure, en el meu trajecte habitual al metro de tornada a casa, una dona qu e llegia un llibre electrònic. Fins ahir no em pensava que aquest enginy tecnològic estaria realment a l’abast d’algú que agafa el metro, com jo. Vaig mirar-me embadalida l’enginy –i a la dona, que era potser quatre o cinc anys més gran que jo, no gaire bonica però sí força elegant–, i vaig veure que anava per la pàgina 780 de les 1508 que tenia el llibre. Quin era? No ho sé (i no per falta de ganes). Poca cosa més vaig poder veure, però si que em vaig fixar en com passava les pàgines, que em va semblar com una lleugera aclucada d’ulls de la pantalla. Ja al carrer, vaig començar a fer-me preguntes sobres les prestacions d’un llibre electrònic, com per exemple: - Podria encabir en un aparell com aquest els llibres que estic llegint ara mateix, els dos del Club de Lectura i L’estepa infinita ? (Per cert, prepareu-vos perquè e