Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2009

I vosaltres, n’espereu alguna cosa?

Imatge
Feia molt de temps que tenia ganes de llegir L’elegància de l’eriçó , però dues amigues em van dir que la traducció catalana era tan complicada que havien acabat llegint la versió castellana. Quan m’ho van comentar em va fer molta ràbia, sobretot tenint en compte que tot sovint el lector de llibres traduïts al català (a diferència dels llibres traduïts al castellà) es pot trobar amb dos tipus d’incidències (com a mínim): que la traducció catalana trigui més temps a publicar-se i que el llibre en català sigui més car. Em vaig empassar la ràbia, però, i vaig considerar que si aquestes amigues coincidien en aquesta opinió, m’ho havia de mirar amb una mica de calma... Ara fa uns dies que he començat la meva lectura –al metro, com heu pogut veure aquí al costat– d’aquesta novel·la de Muriel Barbery. Per poder dir-hi la meva, és clar, estic alternant la lectura de les dues traduccions. Reconec que la lectura de L’elegància de l’eriçó en català no és fàcil però tampoc no és una novel·la il

El millor moment

Imatge
Ahir al vespre, a la presentació de La llum i el no-res d’Antoni Clapés a la Llibreria Cafè Laie, vaig tenir l’alegria i el plaer de saludar a altres persones* que, com ell (29 de gener de 2006), havien estat convidades a Llegeixes o què!? , el programa de ràdio fet pel tàndem més simpàtic i inconscient de la radiodifusió mundial! Allà em vaig trobar amb la traductora Dolors Udina (1 de maig de 2005), la il·lustradora Cristina Losantos (30 d’abril de 2006), el multifacètic Jordi Cervera (11 de juny de 2006) i l’amiga i estudiosa Montserrat Bacardí (15 de maig de 2005). La veritat és que la llibreria feia patxoca, de tan plena... Il·lustres poetes, amics i amigues, saludats i coneguts van respondre a la invitació que, amb molt bon criteri, havíem rebut de l’editorial de manera personalitzada. Els felicito per aquesta iniciativa i, amb la confiança , els proposaria que rumiessin alguna manera més dinàmica, més participativa... diferent... de fer la presentació d’un llibre. Pensem-hi! Ar

Problemes d’agenda

Imatge
Rebo una invitació per assistir a la presentació d’un nou llibre d’ Antoni Clapés , La llum i el no-res , editat per Meteora que es presentarà el dijous 22 d’aquest octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Cafè Laie. Estic encantada amb la notícia i faré tots els possibles per assistir-hi, però quan em disposo a anotar la cita a l’agenda em trobo que, el mateix dijous, a les set de la tarda, m’havia apuntat per anar a escoltar Joan Solà a la seu d’Òmnium Cultural . Glups, tinc un problema... Però no només per aquesta coincidència, sinó perquè me n’adono que aquella setmana està plena d’activitats interessants gairebé cada dia, començant pel diumenge 18 d’octubre, quan Marc Romera presentarà, entre d'altres coses, el seu últim llibre de poemes Aigua . Això serà a dos quarts de deu de la nit a l’ Heliogàbal . ...l’agenda treu fum. El dimarts 20 d’octubre, també a les set de la tarda, i dins del cicle “El valor de la paraula”, Enrique de Hériz presentarà la seva obr

Com qui no vol la cosa...

Imatge
Aquest passat mes de setembre ha fet quatre anys que vam penjar el primer apunt (llavors li dèiem post) de Llegeixes o què!? Llegeixes o què!? va néixer com el blog (llavors li vam dir bloc) d’un programa de ràdio –del mateix nom– que havíem començat el febrer de 2005. Ambdós projectes els fèiem a quatre mans, les de l’ Anna i les meves, i amb la col·laboració tècnica de l’Ivan (pel blog) i la logística de la Leire (per la ràdio). Vam deixar de fer el programa i l’Anna i jo vam seguir juntes amb el blog. Com qui no vol la cosa... Ha passat aquest temps volant i, tot i que d’alguna manera encara compto amb el suport de tots tres, ara fa força temps que estic sola a Llegeixes o què?! Bé, sola és un dir, perquè cada dia em sorprenc del nombre de visites que té el blog i m’agrada trobar i sobretot respondre tots els comentaris que deixa la bona gent que passa per aquí. Gràcies a tothom! Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... i no us oblideu de somriur

Del tot particular

Imatge
Qualsevol text (fins i tot els de no-ficció) té tantes interpretacions com persones el llegeixen. Però hi ha algun text (sobretot els de ficció que estan ben escrits) que ofereix als seus lectors tantes possibilitats d’interpretació que, un cop has acabat de llegir-lo, necessites prendre-hi una mica de distància per poder dir-ne alguna cosa amb una certa coherència. Per a mi, un d’aquests textos ha estat La lluvia antes de caer de Jonathan Coe (traduïda al castellà per Javier Lacruz). Mentre em prenia aquesta distància he constatat un fet: que a les darreres novel·les que he llegit ( Una dona incòmoda , La pedra de paciència , La lluvia antes de caer , Les germanes Grimes ) la dona és la protagonista total i absoluta de la narració (curiosament només la primera està escrita per una dona!). Se m’ha fet del tot evident, doncs, que el fet de llegir un text amb el qual et pots identificar, pot condicionar que la teva opinió sigui més o menys favorable. En el cas de La lluvia antes de caer