Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2008

Si algú hi fa cap

Imatge
Sempre que tinc ocasió m’agrada agafar programes d’activitats literàries o relacionades amb el llibre i la lectura. Els agafo amb la il·lusió de poder assistir-hi -potser més que il·lusió en podríem dir curiositat-; moltes vegades amb l’esperança de poder-ne parlar en aquest incomparable blog. Els agafo, els deso durant una pila de dies a una carpeta i, un dia com avui, me n’adono que em serà impossible anar-hi... Aquí sota trobareu una selecció d’aquestes activitats que no comptaran amb la meva presència : El “plat fort” de les propostes és el Congrés internacional Mercè Rodoreda , que se celebrarà a Barcelona de l’1 al 4 d’octubre. Del programa, jo no em perdria la sessió titulada ‘L’escriptora vista pels escriptors’, amb la participació de l’admirada Maria Barbal, Josep Maria Castellet, Baltasar Porcel i Francesc Serés, moderats per Joaquim Molas. El mateix dia 1 d’octubre, a l’Espai Mallorca (carrer del Carme, 55, molt a prop d’on té lloc el congrés), podreu assistir a una nova edi

El pas del temps

Imatge
Si hom (i don) sobreviu a un trasllat de pis (per a mi, aquest ha estat el setè!) és, entre d’altres motius, perquè el moviment de llibres i papers implica que existirà, en algun moment, “l’estona de fer neteja”, i hom (i don) llençarà tots aquells documents, suplements literaris, idees per a contes, apunts de cursos, revistes amb imatges interessants per al blog, etc. a la corresponent paperera de reciclatge. Aquests dies he començat a obrir capses amb la intenció de fer aquesta neteja profunda i exhaustiva i, enmig de totes aquestes bones intencions, hi he trobat “una perla”. Es tracta de la ”clàssica redacció amb premi”, és a dir, un text que vaig escriure a l’institut quan tenia quinze anys i que un jurat –suposo que els/les profes de literatura– va voler premiar durant la “clàssica Festa de Sant Jordi”. El títol és “Les orenetes” i diu així: Com tots els anys, la primavera comença a florir. Els primers dies són com una joia que la natura ens ofereix; el sol, els arbres, i fins i t

1 conte a 1 euro

Imatge
Crec recordar que altres vegades ja he parlat aquí de les estones productives que suposa el desplaçament per la ciutat en transport públic. La meva llista d’activitats seria aquesta: - llegir (fonamental per mantenir aquest blog), - escriure (també bàsica, he començat el 90% dels posts al metro), - i tafanejar les lectures d’altri (per exemple, una de les darreres: Bartleby de Melville en francès). Fa pocs dies vaig poder eixamplar aquestes prestacions: “comprar” 1 conte a 1 euro. El cas és que, mentre encetava la meva propera lectura (vegeu per aquí sota), va aparèixer una noia que em va donar uns papers (plegats i grapats) que eren un conte. El vaig fullejar immediatament. Mentre detectava al text una bona pila de paraules típicament argentines, em vaig començar a neguitejar: no duia cap euro! Per aquest motiu, dues parades de metro més tard ja havia tornat a la lectura de Zweig, i la noia que repartia els contes es va tornar a acostar a mi. Amb tota la cara de sinceritat que vaig s