Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2008

Per on començar?

Imatge
Reviso la llista de posts pendents i els pèls del cap em queden de punta!!! Per on començar? La mandra està a punt d’abduir-me, però llavors em topo amb una revista Reflexions entorn de la dansa que em deixa fascinada: pel seu disseny, per la qualitat del paper i de la impressió i, també, pel fet que sigui gratuïta (falsament gratuïta, és clar, està pagada amb els nostres impostos, segurament). Per on començar? Fàcil, m’enganxo al primer text, de l’admirat Enrique Vila-Matas... Sí, sí, heu llegit bé! Vila-Matas en una revista de dansa!!! Només us puc dir que la inspiració del seu article és una fotografia de “visionatge obligat”, una imatge deliciosa... Llegeixes o què?! , un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure... Il·lustra el post de la troballa surrealista, un element surrealista per excel·lència, Telèfon afrodisíac blanc , de Salvador Dalí i Edward James (1938)

Poc a poc i bona lletra

Imatge
Animada pels comentaris deixats aquests darrers dies, agafo el Cultura de l’Avui del passat 13 de març pe r veure si m’engresco a llegir –i comentar aquí- alguna cosa. I començo a fer la llista de possibles candidats a fer-me sortir d ’aquest estat d’ensopiment lector i blogaire: Primer: tot i que no correré a comprar-lo (i fins i tot potser esperi que alguna ànima caritativa me’l regali), he de reconèixer que L’últim patriarca de Najat El Hachmi em crida l’atenció. Em tiren enrera, però, dues coses: les 332 pàgines del llibre i la darrera frase de la crítica de Xavier Pla : “Ara que ja té el destí marcat, caldrà veure com avança en el camí”, frase que no vol dir altra cosa (i que per cert, es repeteix sovint a les crítiques a autors novells o llibres primerencs) que: “Ens ha agradat però vigila per l a propera; si la cagues t’estarem esperant”. Segon: la crítica de Trena de cendra de Carme Guasch està acompanyada per una foto entranyable de l’autora, ja desapareguda, i d’

Custòdia compartida

Imatge
Consultades les millors especialistes del món mundial en diferents anomalies apàtiques, el tractament proposat és el següent: - allunyament, separació momentània i evidentment amistosa, de les dues meitats de Llegeixes o què?! , per tal que superin la seva respectiva apatia. - que cadascuna de les meitats de Llegeixes o què?! s’ocupi “de les seves coses” i que llegeixi i pengi el que li plagui en aquest magnífic –ara apàtic– i incomparable blog. En resum: custòdia compartida. Es recomana que, sense forçar la màquina, les dues meitats enfoquin la seva tasca bloguera amb feines que suposin una dedicació que sigui, per damunt de tot, plaent. I que recuperin el plaer de parlar de llibres i, sobretot de lectures. Com va dir aquella: “Que tingueu sort!”. Llegeixes o què?! , un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure... Il·lustra el post "Proxemia", de Mariela Yeregui