Per no perdre pistonada

Una de les meitats de Llegeixes o què?! que va assistir a alguna de les activitats de la Catosfera, ens ha fet arribar la seva crònica, un pèl precipitada, però –això sí– directament des del NO-criteri. Aquí la teniu:

Els blocs i la literatura és el que m’ha portat fins a Granollers, un dissabte al matí. Impossible arrossegar l’Anna, l’altra meitat, perquè tot i que és la millor meitat del món, encara és més asocial que jo.

El Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, on tenen lloc les activitats catosfèriques, està a cinc minuts de l’estació Granollers-Centre, i a més fa baixada! Hi arribo sense problemes. En entrar-hi de seguida em toca omplir uns papers i, un cop plens, des de la secretaria rebo dos obsequis: la clàssica carpeta i un pen. La jornada comença força puntual, ja que la tercera activitat prevista per aquest matí (Els blocs i la política catalana) comptarà amb la presència d’algun polític que està força amunt a les seves llistes electorals.

El moderador –en Toni Ibàñez– es presenta i ens explica com anirà la taula. Ens comenta que, malgrat que en Biel Mesquida no ha pogut venir (ja estava anunciada la seva absència i, per aquest motiu, una mica més i no hi vinc), ha enviat un text per ser llegit i que ell ho farà, amb molt de gust, però que es disculpa per si –sent en Biel mallorquí i ell de les terres de Lleida– no se n’acaba de sortir. La veritat és que ho fa força bé! El text d’en Biel és una delícia, sobretot perquè suggereix moltes coses. Algunes les anoto a la llibreta:
- ...el blog com a lloc privilegiat per fer una escriptura experimentadora...
- ...Paul Valery deia que els poemes no s’acaben mai, senzillament s’abandonen...
- ...el blog... una escriptura plena de riscos... un reservori d’escriptures provisionals... en llibertat!

Després arriba el torn de la Laura Borràs. Mentre ens parla amb el micròfon a la mà, anem llegint allò que ens diu a la pantalla habilitada, darrera dels participants a la taula. Cal? El que em diu no m’arriba gaire (per què parla de bloc o blog, quan això ja ho parlaran, altres, demà? El bloc com a literatura del jo...). Acaba amb una demostració d'una fórmula de literatura digital que ens deixa flipant a tots els assistents, però a mi el que m’ha cridat més l’atenció és el seu aspecte, ja que va empolainada com si anés a un còctel o una recepció.

En Jesús Maria Tibau és el següent a intervenir. En principi, ell va ser convidat a la taula en substitució d’en Biel Mesquida. Quina responsabilitat! Però se’n surt prou bé, sobretot quan escenifica la performance d’estripar un tros del seu text, ja que com s’ha llegit el text d’en Biel i anem curts de temps, no cal repetir-se. En Jesús és clar i no se n’amaga: va començar el bloc per a promocionar la seva feina d’escriptor, però també confessa que aquesta primera idea (el bloc –l’eina– ha passat a ser el mitjà) l’ha superada i amb escreix! Només cal donar una ullada al seu bloc per veure la feina que hi fa! En recullo dues idees:
- els bloguers, amb la seva militància lectora, són promotors i difusors de la literatura.
- el blog fomenta la creativitat.

Pren la paraula seguidament el més jove de la taula, Miquel Bonfill, de Relats en Català. No ens diu res de nou, em sembla. Encara que no sé del cert si és això el que pretén en la seva intervenció, ens diu que, segons la seva experiència, la sinergia entre paper i xarxa genera més activitat; o sigui, que penjar les creacions a la xarxa conviu perfectament amb l’edició en paper de les mateixes creacions.

L’última intervenció és la de Jordi Ferré, editor de Cossetània. Per començar, diu una cosa molt certa: escrivim per plaer i per ser llegits; fins ara, calia ser publicat; amb el blog, ja no cal. I continua: la xarxa democratitza la literatura, passa d’una estructura vertical i rígida a una d’horitzontal. Per a ell, com a editor, la blogosfera li aporta materials i, en aquest sentit, creu que els editors (gestors de continguts) tenen el repte d’estar atents al que succeeix a la xarxa, ja que els futurs lectors són ja, lectors a la xarxa.

Com el temps és escàs només dóna temps a un parell d’intervencions del públic, que no tenen cap interès.
Em quedo a les dues taules següents (la de negocis i la que ens fa anar de corcoll tot el matí, la de política catalana), però no en faré la crònica, perquè sóc mandrosa de mena.
Cap a les dues torno a enfilar cap a l’estació i en ¾ d’hora sóc a casa. Després de dinar penso que hauré d’escriure aviat aquesta crònica, per no perdre pistonada.

Podeu llegir altres cròniques catosfèriques (aquestes amb molt més criteri, i enllaços, vídeos, etc.) a molts blogs d’aquí al costat. Salut i bona lectura!

Per cert, moltes felicitats als creadors dels 100 textos seleccionats que conformaran el llibre Blogs & Literatura, primera antologia de la catosfera literària!!!

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post un detall d'"Ubicuidad" de Sol Mateos