dijous, 18 d’octubre de 2007

Com era allò?

Ah sí!!! Passar per Llegeixes o què?! et canvia la vida, et pot convertir en estrella del firmament i pot fer que l’activitat que organitzes sigui la cosa més engrescadora del món mundial. Així que, amb l’excusa de penjar la foto que ahir no es deixava, i amb la què queda ben clar quins són els interessos reals d’una de les meitats de Llegeixes o què?!, us afegim dues propostes més!
Recordeu: recomanables per a persones mínimament interessades (o no) en el món del llibre i de les lectures.

El dijous 25 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al Café tertúlia Nostromo, a Barcelona, Carlos Vitale i Antoni Clapés
ens conviden a escoltar els seus versos i poemes.

El diumenge 28 d’octubre, a partir de les 12 del migdia, a l’Ermita de Sant Feliuet de Savassona, dins de l’ Espai Natural de les Guilleries-Savassona
, una nova sessió del cicle “Poesia als Parcs”. Sota el títol genèric 'A les Guilleries, la guilla d'en Tobies' podreu assistir a una brega d'accents màxims entre Maria Cabrera i Víctor Sunyol.

És que, com va dir aquella: “Aquest és un país de poetes, no?”

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure... i no us oblideu de somriure.

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Avui o demà o la setmana vinent o...

Sense voler aixafar la guitarra als de Literata (o sí?), les de Llegeixes o què?! us oferim la nostra clàssica oferta d’activitats, propostes més o menys lúdiques per a persones mínimament interessades (o no) en el món del llibre i de les lectures.

L’associació Pont del Petroli ens convida avui mateix al segon recital del cicle POESIA i Cia... 2007 i ens oferiran el programa següent: Kabaret obert, videopoemes i recital de polipoesia, Xavier Sabater + Joan Casellas i Pere Sousa. L’entrada és lliure. El recital comença a les 9 de la nit al Teatre Zorrilla de Badalona.

Per avui mateix també, Pau Bou a l’Horiginal
, a 2/4 de 9 del vespre.

Els amics de labreuedicions
ens informen de diversos recitals poètics del seu brillant equip de poetes i poetesses. No us podeu perdre les propostes següents:
- Avui, Lluís Urpinell a La Llibreteria de Girona, a les 8 del vespre.
- Dissabte 20 d’octubre, Sílvie Rothkovic a l'Heliogàbal de Barcelona, a les 10 de la nit.
- Dimecres 24 d’octubre, Josep Pedrals a La Llibreteria de Girona, a les 8 del vespre.

Còdols, la Biennal de poesia Catalana
segueix amb les seves activitats poètiques de qualitat. Per al dimecres vinent, el 24 d’octubre de 2007, la vetllada prevista es titula “Poetes joves amb premis grans”. Còdols reuneix Núria Martínez-Vernis, Jordi Valls i Àngels Gregori en un recital presentat per Víctor Sunyol. Al Museu d’Art de Cerdanyola Can Domènech, a Cerdanyola del Vallès, a les 8 del vespre.

La “cosa poètica”, la setmana vinent, està pels núvols!!! Del 24 al 28 d’octubre se celebrarà el Festival de Poesia de Sant Cugat
, que enguany arriba a la seva 7a edició. El Poeta d’Honor d’aquesta edició serà Josep Palau i Fabre, coincidint amb el seu 90è aniversari.
De les moltíssimes activitats, les de Llegeixes o què?! us volem recomanar especialment:
- El dimecres 24 d’octubre al Museu de Sant Cugat–Monestir, a 2/4 de 8 del vespre, la inauguració del Festival. Entre d’altres moments a destacar, un recital d’homenatge a Josep Palau i Fabre amb lectura dels seus poemes per Montse Guallar. Després, l’espectacle “Alquímies”, una coreografia creada per Emili Gutiérrez, a càrrec de la companyia Nats Nus Dansa.
- El dissabte 27 d’octubre a les 10 de la nit, al Teatre-Auditori Sant Cugat, tindrà lloc la X Nit de poesia, un espectacle poètic dirigit per Ricard Salvat que combinarà la veu d’un excel·lent repartiment de poetes amb l’actuació de Maria del Mar Bonet i Manel Camp. El mateix dia, a les 12 de la nit, la Masia Torreblanca acollirà un “After hours poètic”, coordinat per Biel Barnils i amb la participació d’Anna Miralpeix, Carles Rebassa, Laia Noguera i Àngels Gregori.
I per acabar, el Teatre-Auditori Sant Cugat i Tot Sant Cugat ens animen a gaudir amb la creació de poemes propis, de temàtica lliure. Envieu les vostres creacions poètiques a:
teatre-auditori@santcugat.cat Els poemes, de màxim 14 versos, es poden enviar, en català o castellà, fins al 23 d’octubre.

En un intent d’allunyar-nos una mica de tanta poesia, les de Llegeixes o què?! acabaran l’apunt d’avui amb un parell d’activitats per al dimarts 23 d’octubre que, curiosament, se celebraran molt a prop.
Cicle de debats en motiu del centenari del naixement de Frida Kahlo
, els dies 23 i 30 d’octubre, i el 6 i 20 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Espai Francesca Bonnemaison.
Vine a fer un cafè amb... Mauricio Wiesenthal, escriptor, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison
, a les 7 del vespre.

Si ens hi trobéssim en parlaríem, oi?

Blogger ens dóna problemes i no podem penjar cap imatge! Queda pendent...

dijous, 11 d’octubre de 2007

Amb aquell NO-criteri...

A les de Llegeixes o què?! se’ls acumula la feina (això ja va quedar dit fa uns dies!), o sigui que aquesta setmana intentaran posar-se al dia.

Amb aquell NO-criteri que les caracteritza, les de Llegeixes o què?! ens ofereixen seguidament la crònica d’un col·laborador que ja comença a ser “un clàssic en el món dels col·laboradors” (potser perquè, a més de l’habitual, l’Ivan, és l’únic?), i que ens exposa seguidament les seves inquietuds i impressions viscudes a l’Hay Festival.

Modos y maneras de la inteligencia. Hay 2007.

Un festival se puede resumir hablando de sus conferenciantes. O quizá de sus asistentes. O de la organización. O de la gente que conocimos. O de las reflexiones (si las hubiere) que nos ha suscitado.
O puede hablarse de las fronteras entre la literatura y la vida, entre la persona y el escritor, entre la inteligencia vital y la ficcional. ¿Los escritores son personas? ¿Duermen, comen, cagan, follan? A veces no lo sé. Wole Soyinka propone, de una manera provocadora, pero tremendamente lúcida, soluciones para un mundo futuro más justo: la memoria es algo insoslayable, algo que se nos escapa y que ni siquiera es intrínsecamente bueno o malo, sino que depende de quien lo maneje. ¿Es esto algo nuevo? No, pero quizá hay que decirlo de vez en cuando. ¿Por qué no seguir con la literatura de guerrillas, por qué no va a ser el escritor ciudadano, y ciudadano preocupado? ¿Le hace menos escritor? ¿Le elimina como constructor de historias? Quién sabe. Soyinka reconstruye, de una manera sencilla, la historia del hombre, con el miedo como motor de “evolución”, y propone, medio en serio, medio en broma, la invasión de cayucos europeos de África como solución de los problemas económicos, sociales, políticos. Comprensión, solidaridad, mirada y juicio. Pensamiento.
Y luego está el escritor no ciudadano, no persona, no ser. El escritor que existe en su firma, que diferencia en sí, como los personajillos televisivos, entre él y su persona. Él está cansado de España y de los españoles, de su necesidad de crítica y evaluación, de las propuestas de memoria, de que no hay un crítico, una mente preclara que nos diga lo que está bien en literatura. Es cierto, y hasta ahora no lo sabíamos. ¿Cómo hemos podido vivir sin un guía? Javier Marías, por favor, firma, persona, escritor, sombra, lo que seas, sálvanos. Es una lástima que un gran escritor, capaz de conseguir tan espléndidas cotas de excelencia literaria, no responda a lo que puede pedírsele a una persona, consciente de serlo, sin más. La vanidad, el escritor ensoberbecido, el habitar en un mundo en el que no existe más que su destilación mariana, el vivir de espaldas al mundo.
¿Qué tiene que ver esto con la inteligencia? Unas cuantas características: lucidez, claridad, voluntad, consciencia. ¿Sí? ¿No? En fin, cada cual a lo suyo, pregonaba Sciascia, riendo amargamente.
Hubo mucho más en el festival. Nos enteramos de que Jorge Herralde sigue siendo un editor independiente, de que Borrás continúa en la brecha y de que, en realidad, y aunque nos hubiéramos creído que la edición es una labor romántica, la gestión, hoy, es lo que manda. Tú, el que envías manuscritos a las editoriales, ¿en qué mundo crees que vives? ¿Tienes un agente? ¿Qué pintas?
Escritores políticos, y poco más, casi obviando lo que de escritores les queda: ahí estuvo Samih al-Qasim. Superventas, como Almudena Grandes, lleno hasta la bandera (sí, también Marías, no me olvido, supongo que es la garantía de la excelencia). Homenajes a los corresponsales de guerra, a los periodistas asesinados (con la figura de Anna Politkovskaya, donde quiera que esté, de fondo), con Rosa María Calaf, con muchos otros, en homenaje a la profesión, a la soledad y al dolor, con la humillación y los pequeños logros de transmitir una información, con todo lo que supone una profesión tan necesaria como manipulada y mentirosa.
Más: Daniel Alarcón e Hisham Matar, descubriendo que escribir en inglés les hace más... ¿qué? No me quedó muy claro, lo siento. Me he vuelto sordo a la vacuidad de la excusa.
Javier Cercas, divertido, y apocalíptico: ¿es Cataluña una realidad amenazante para el escritor catalán en castellano? ¿Ha existido la confabulación de los perritos calientes? Añadimos. ¿Se puede hablar de la realidad literaria catalano-castellana? ¿Cuánto pesa el alma? ¿Hay algo más banal y ridículo que preguntarse esto? ¿Nos lleva a algún sitio?
Grandes escritores. Acudí a una última cita, con Gonçalo Tavares. El mal como producto de la ingenuidad alienante. Bueno, quizá discutible, pero dio una lección de cómo se debe hablar de literatura, y, además, por si se nos había olvidado, de cómo decir algo interesante sobre ello en el marco de un festival literario. La literatura se divide en la que encanta y la que desencanta, dijo, traduciendo a su manera el docere e delectare horaciano. Y, a menudo, el desencanto mundano, la revelación, la verdad y la interpretación, la posibilidad y la sugerencia, las historias, los cuentos, todo ello nos engancha, nos somete al encantamiento de la gran literatura. Gracias, Marías, Cercas, Alarcón, Soyinka, Tavares, Llamazares, Orejudo. Gracias por la literatura.


I qualsevol dia d’aquests, les de Llegeixes o què?! us sorprenen amb apunts sobre presentacions de llibres, sobre noves iniciatives poètiques o amb una crònica de la visita al Liber que va fer una de les seves meitats. Uff, no serà res de “rabiosa actualitat” però tant se val, no?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure...

Il·lustra el post una escultura de l'artista Duvan, realitzada amb objectes trobats

dimarts, 9 d’octubre de 2007

A Frankfurt te n'hi vas tu!


Les de Llegeixes o què?! ens quedem aquí, vigilant la paradeta...

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Si muntes un concurs “non sense”...

està clar que serà difícil tenir cap tipus d’èxit!

Les de Llegeixes o què?!, que formen un tàndem força atípic dins de la categoria de “riques i famoses”, poden no tenir èxit, però s’entretenen d’allò més pensant com farcir aquest entranyable blog de textos que tinguin a veure amb els llibres i la lectura.

Les de Llegeixes o què?! són complidores i, sobretot, tenen ganes de treure’s de sobre aquesta llosa del concurs per poder-vos anunciar la celebració d’algunes activitats molt interessants (presentacions de llibres, noves iniciatives poètiques), parlar-vos d’altres que s’estan fent aquests dies (Liber), publicar algunes col·laboracions sobre festivals que s’acaben de celebrar (Hay Festival).

A les de Llegeixes o què?! se’ls acumula la feina!!!

Encara que muntis un concurs “non sense”... has de donar les respostes. Aquí les teniu:

A la masoveria en aquella època hi havia molta gent llogada.

Foc latent, de Lluïsa Forrellad. Barcelona/Manresa: Angle Editorial.


Enquadernats la majoria en pell i severament disposats a les prestatgeries, els llibres d’Esteban Werfell omplien gairebé del tot les quatre parets de la sala; eren deu o dotze mil volums que resumien dues vides, la seva i la del seu pare, i que formaven, a més, un recinte càlid, una muralla que el separava del món i que el protegia sempre que, com aquell dia de febrer, s’asseia a escriure.

Obabakoak, de Bernardo Atxaga. Barcelona: Ed. 62. Traducció de Marta Hernández Pibernat


La gent que escriu novel·les sovint no acaba d’acabar mai les coses que comença.

De com s’escriu una novel·la, de Màrius Serra. Barcelona: Empúries.


El policia que seia al costat del duaner va dir:

- Peter Whitel...!

La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó. Barcelona: Columna.


A l’hora del pati, s’asseia sola en un pedrís i llegia un llibre enquadernat amb pell roja.

L’amor boig, de Pere Rovira. Barcelona: Proa.

I, possiblement, demà més, i l’altre i l’altre i l’altre i... Tot això a Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Il·lustra el post un detall lector del nostre admirat Perico Pastor