dilluns, 26 de març de 2007

Poti-poti, amb retard

Ja ho va dir aquella, “que el llegir no et faci perdre l’escriure...”.

Les de Llegeixes o què?! llegim poc i malament, però a vegades ens ha passat que ens han enganxat lectures i ens han fet perdre el món de vista... Una meitat es va perjudicar amb en Camilleri i l’altra meitat amb en Vila-Matas...

Sigui com sigui, el cas és que aquesta setmana ens heu enganxat llegint i, per tant, no hem tingut gaire temps per escriure...

Així que les de Llegeixes o què?! hem pensat que el millor serà, per una banda, convidar-vos a llegir els nous enllaços a Blocs (o blogs o weblogs) que llegim: un septuagenari blocaire (i de nivell!), reflexions d'una rata de biblioteca (segons ella) i un lector que vol ajudar-nos a destriar les nostres lectures.

Per l’altra banda, les de Llegeixes o què?! no ens perdrem la presentació de les darreres novetats de la col·lecció de poesia JARDINS DE SAMARCANDA, que tindrà lloc aquest dimarts 27 a 2/4 de 8 del vespre a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda Sant Pere, 3). Els nous títols són Coma induït, de Carles Hac Mor i I ser d'on no sóc, de Roger Costa-Pau. La presentació anirà a càrrec dels crítics literaris Laura Borràs i Jordi Llavina.

Ja ho va dir aquella, “Si ens hi trobem... Parlem-ne, no?”.

La imatge, detall d'una mostra de videoart

dijous, 15 de març de 2007

Apostes arriscades

La meitat televisiva de Llegeixes o què?! té un apunt pendent de “Llibres i tele”, que és el que hagués tocat la setmana passada si no fos perquè... som com som!

Bé, el fet és que cal parlar dels tres llibres que una de les meitats de Llegeixes o què?! -aquest meravellós tàndem!- es va empassar per poder-ne dir alguna cosa en els 8 minuts més ben aprofitats -O NO- de la televisió mundial... I, ara que ho pensa, la meitat més avorrida de Llegeixes o què?! creu que els tres llibres són, cadascun a la seva manera, tres apostes editorials molt arriscades...

Animal de circ. Tortell Poltrona, Marcel Barrera, Edicions Dau
Aposta arriscada perquè escriure una aproximació biogràfica sobre un personatge encara viu té els seus riscos... Cal tenir-ho en compte, ja que, en els darrers 15 dies, la vida de Jaume Mateu, Tortell Poltrona, ha fet un nou gir quan s’ha vist obligat a fer una “parada tècnica” del segon projecte del Circ Cric (que al llibre que ens ocupa s’anunciava com a represa amb èxit). El llibre és vàlid per acostar-se als orígens d’un pallasso de pista enamorat del circ, però perd consistència perquè, lògicament, no és un producte tancat. Una darrera revisió del text abans de sortir imprès també ens hagués estalviat moltes correccions anotades al marge.

Malditos. La biblioteca olvidada, Iván Humanes Bespín i Salvador Alario Bataller, Grafein Ediciones
Aposta arriscada perquè parlar de llibres maleïts i, per tant, oblidats o, el que és més important, pràcticament desconeguts per al que podríem anomenar
“el gran públic lector”, té els seus riscos... Perquè per parlar d’allò desconegut ho has de saber fer molt i molt bé, has de ser molt didàctic, has d’explicar moltes coses que potser pels autors resulten molt òbvies, però que per a una lectora –com és el cas- poc avesada a aquest tipus de llibres (els maleïts i els que en parlen), són molt necessàries per entrar-hi i gaudir de la seva lectura. [Podeu dir que és una mancança de la lectora, eh!, ho admetem...].

Els llibres, Manuel António Pina, Jardins de Samarcanda (Cafè Central/Eumo Editorial) [traducció de Gabriel de la ST Sampol]
Aposta arriscada perquè editar llibres de poesia és i serà sempre una aposta arriscada. Si llegiu Els llibres no en sortireu decebuts, perquè la seva lectura és tot un plaer. Els llibres és un recull de poemes que no et deixa indiferent. Com a lectora, et sents arrossegada pels seus versos, interpel·lada, en deliciós diàleg amb el poeta... I això, en aquest cas, a més de ser un risc resolt de manera excepcional per l’autor (i el traductor i els editors), és una invitació a devorar un nou text d’aquest destacat poeta portuguès.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La il·lustració, muntatge del nostre col·laborador imprescindible, Ivan Saez

dissabte, 10 de març de 2007

Aquesta setmana tocaria tele...

I diem tocaria perquè no en parlarem... I no perquè no n’haguem parlat, de llibres, a “Sortida Nord”... És que, senzillament, els nostres cossos ens demanen altres coses... Com què?, us podeu preguntar ben lícitament, com sempre... Ara ho sabreu, és que les de Llegeixes o què?! som així, no hi ha res més a dir... O sí?

El cas és que aquesta setmana, una de les meitats de Llegeixes o què?! va fer una d’aquelles coses que MAI NO FARIA l’altra meitat d’aquest meravellós i gairebé indescriptible tàndem... Va anar a escoltar, en el marc del cicle “Què escriuen ara?”, els projectes que Maria Barbal té damunt la taula. Va ser una sessió on lectores i lectors habituals –O NO d’aquesta escriptora vam poder escoltar fragments dels dos projectes (una novel·la i un recull de contes) que Maria Barbal escriu i, sobretot sobretot, re-escriu en aquests moments.

Com cap de les dues meitats de Llegeixes o què?! no és periodista ni n’exerceix, ni tampoc no va estudiar ciències de la comunicació, no podeu llegir ara mateix cap tipus de crònica de l’acte. Confiem que us conformareu (quin remei!) amb la reproducció d’alguna de les notes que va prendre la meitat de Llegeixes o què?! que sempre surt de casa amb una llibreta a la bossa...

Maria Barbal es mostra molt contenta amb aquesta iniciativa (“Què escriuen ara?”), perquè el fet de preparar-la li ha significat un procés, encara més exhaustiu, de revisió dels seus projectes. [Aquestes sessions, organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes, tenen lloc a l’Aula d’escriptors (cinquè pis de l’Ateneu Barcelonès), els dimecres del mes de març a partir de les 19:30 h. Els propers convidats són Jaume Pont, Rodolf Sirera i Pau Joan Hernàndez].

“Quan escrivim un conte hem d’evitar repetir-nos però no hem d’estalviar els matisos...”. [Comentari de l’escriptora després de llegir-nos un dels contes que té entre mans, interpel·lada per Alfred Sargatal].

“Mentre escric, el personatge es va delimitant més i pot arribar a fer que canviï les característiques que havia previst a l’inici”. [Comentari de Maria Barbal després de la pregunta d’una senyora de primera fila sobre com construeix els seus personatges].

“Quan saps que un llibre ja està acabat?”. Aquesta és la pregunta que la meitat de Llegeixes o què?! té al cap mentre escolta l’escriptora, que deixa clar en tota la seva intervenció de la importància d’escriure i revisar i re-escriure i revisar que ella practica, de manera constant. I com ja la té al cap, la meitat de Llegeixes o què?! que sempre surt de casa amb una llibreta a la bossa, no pot evitar fer-li la pregunta en qüestió! Maria Barbal, amb un somriure un pèl maliciós, respon: “Quan el llibre ja no et vol...”. I després, amplia: “El deixes per esgotament...”. I remata: “Quan creus que l’has acabat, l’hauries de deixar ben bé un any al calaix, fins que en tornar-lo a llegir no el reconeguis com a teu”.

La reduïda però selecta audiència s’ho està passant d’allò més bé, s’inicia un diàleg fluït entre l’escriptora i les lectores i els lectors. Abans d’acabar la sessió, Maria Barbal encara ens ofereix un parell de frases: “Primer que escriptors som lectors!” i “Les mares ens marquen un món... i el món són paraules”.

I això és tot! Amigues i amics de Llegeixes o què?! La setmana vinent, més!!!

La il·lustració, "Avalancha de daturas", de l'admiradíssim Nazario

dijous, 1 de març de 2007

Poca inspiració

Una de les meitats de Llegeixes o què?! està tan estressada per la feina que a hores d’ara encara no ha actualitzat l’enllaç del seu bloc a aquest. L’altra meitat “no practica” això de l’estrés laboral des de fa ben bé vuit anys, just la meitat dels anys que fa que té aquella feina...

Això, que en principi no sembla tenir cap interès, és important per al desenvolupament de Llegeixes o què?!, ja que per penjar l’apunt d’aquesta setmana no hi ha hagut gaire interacció entre les dues meitats d’aquest meravellós tàndem!!!

Aquest fet s’ha traduït en un apunt poc inspirat –no ens fa res admetre-ho-, però que, amb la vostra possible i amable col·laboració, potser acabarà tenint una certa gràcia.

Ens expliquem...

Seguidament trobareu quatre textos de la contracoberta de quatre llibres ben diversos. Us proposem que endevineu el títol d’algun d’ells.

...Julie és una noia blanca, filla rebel d’un home de negocis sud-africà. Abdu, en canvi, ha fugit de la misèria d’un país àrab i està enlluernat pels miralls d’una societat opulenta. Quan es troben per primer cop en un taller de reparacions d’automòbil, l’encontre, per més que fugisser, té una especial intensitat. Davant la sorpresa de tothom, Julie i Abdu inicien una relació que es va fent més i més estreta, fins que un dia Abdu, que no té els papers reglamentaris, ha de tornar al seu país. Aleshores Julie pren una decisió arriscada: decideix acompanyar-lo.


Un fet real, esdevingut a la comarca de l’Urgell, és objecte de recreació literària. Un noi de quinze anys, Ramon Pubill, va morir en un estrany accident ferroviari, víctima d’un atzar tràgic. Els personatges de l’obra (els pares, el mestre, l’amic i l’amiga, entre altres), colpits per la mort, evoquen el noi amb paraules commovedores, que l’apropen a la ment de l’espectador...


“Només puc escriure l’única novel·la que m’és possible d’escriure”, afirma Köves, el protagonista perplex d’aquest llibre. Novel·la extàtica, d’iniciació, en què una subtil pàtina d’humor malenconiós recorre de cap a peus una acció que es desplega com un joc de nines russes, Fiasco ens dibuixa un paisatge de to kafkià on la realitat i la ficció es barregen en un personatge que viu, en l’ambient dictatorial de l’estalinisme més asfixiant, l’experiència d’escriure a contracorrent...


...La fragmentació i la manca de referents globals del món actual, el desdibuixament interessat de la figura de l’autor, la creació de noves místiques al voltant de la terra i la llengua, el noucentisme com a moviment en contacte amb les avantguardes, les limitacions del llenguatge i el diàleg entre la ciència i les arts són algunes de les qüestions abordades en aquest llibre rigorós que dialoga amb el llegat cultural propi i el relaciona, sense complexos, amb els paradigmes del pensament universal. De Maragall a Wittgenstein. De Sagarra a Plató. De Costa i Llobera a Bernhard.


La setmana vinent. La resposta i els premis.


Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La il·lustració, detall de Martí Català Pedersen