Si muntes un concurs “non sense”...

està clar que serà difícil tenir cap tipus d’èxit!

Les de Llegeixes o què?!, que formen un tàndem força atípic dins de la categoria de “riques i famoses”, poden no tenir èxit, però s’entretenen d’allò més pensant com farcir aquest entranyable blog de textos que tinguin a veure amb els llibres i la lectura.

Les de Llegeixes o què?! són complidores i, sobretot, tenen ganes de treure’s de sobre aquesta llosa del concurs per poder-vos anunciar la celebració d’algunes activitats molt interessants (presentacions de llibres, noves iniciatives poètiques), parlar-vos d’altres que s’estan fent aquests dies (Liber), publicar algunes col·laboracions sobre festivals que s’acaben de celebrar (Hay Festival).

A les de Llegeixes o què?! se’ls acumula la feina!!!

Encara que muntis un concurs “non sense”... has de donar les respostes. Aquí les teniu:

A la masoveria en aquella època hi havia molta gent llogada.

Foc latent, de Lluïsa Forrellad. Barcelona/Manresa: Angle Editorial.


Enquadernats la majoria en pell i severament disposats a les prestatgeries, els llibres d’Esteban Werfell omplien gairebé del tot les quatre parets de la sala; eren deu o dotze mil volums que resumien dues vides, la seva i la del seu pare, i que formaven, a més, un recinte càlid, una muralla que el separava del món i que el protegia sempre que, com aquell dia de febrer, s’asseia a escriure.

Obabakoak, de Bernardo Atxaga. Barcelona: Ed. 62. Traducció de Marta Hernández Pibernat


La gent que escriu novel·les sovint no acaba d’acabar mai les coses que comença.

De com s’escriu una novel·la, de Màrius Serra. Barcelona: Empúries.


El policia que seia al costat del duaner va dir:

- Peter Whitel...!

La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó. Barcelona: Columna.


A l’hora del pati, s’asseia sola en un pedrís i llegia un llibre enquadernat amb pell roja.

L’amor boig, de Pere Rovira. Barcelona: Proa.

I, possiblement, demà més, i l’altre i l’altre i l’altre i... Tot això a Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Il·lustra el post un detall lector del nostre admirat Perico Pastor

Comentaris

  1. Vaja,

    Tots aquests llibres els he llegit (fins i tot n'he fet resenya darerament d'algun); però era difícil de saber-ho, eh?

    Siau!

    ResponElimina
  2. Ens has fallat, veí!

    Si el concurs estava pensat perquè tu el guanyessis!!!

    Fins al proper "non sense"!

    Les meitats

    ResponElimina
  3. És que el vaig veure quan ja havia caducat! Com el iogurt que m'he menjat! Un altre cop, aviseu del "tongo" noies! Un petonàs!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»