A Frankfurt te n'hi vas tu!


Les de Llegeixes o què?! ens quedem aquí, vigilant la paradeta...

Comentaris

  1. Unknown5:14 p. m.

    El tema Frankfurt ja embafa.

    ResponElimina
  2. SU7:12 p. m.

    Ei, doc, ets un artista!!!

    Frankfurt embafa, sí, però ens fa ser creatius, no?

    Encantades amb la teva visita!

    Les del tàndem!

    ResponElimina
  3. Jesús M. Tibau11:45 p. m.

    Sobre la polèmica de la presència o no d'escriptors en castellà a Franckfurt, jo pregunto: si la cultura convidada fos l'espanyola, hi convidarien a anar a escriptors en català?

    Doncs no en cal parlar més.

    ResponElimina
  4. Lena3:13 p. m.

    ... doncs a mi, l'anomenat "tema Frankfurt", no solament no m'embafa sinó que m'he quedat amb ganes de més, ara que ha començat alguna cosa nova: que continuï el ball i la creació, com diu la Su!

    Jesús, la teva pregunta, em sembla que ja té resposta de fa temps; de fet, ja ha passat (i em temo que continuarà passant); ja l'hem viscut aquesta situació -i alguns ja el tenen assumit i tot aquest menyspreu cap a la perifèria de tots aquells que es creuen el centre (de què?! si no tenen perifèries!)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva...
Més informació

«Joan Triadú, en conversa»: una presentació més!

Imatge
Quan em jubili, o quan em vagui, o quan els astres em siguin propicis, o quan m’organitzi la vida d’una altra manera... potser us explicaré com van anar les presentacions de Joan Triadú, en conversa. Quaranta-vuit entrevistes a l’intel·lectual i home d’acció (Eumo Editorial) que es van fer a Barcelona i Vic . Ara, però, he passat per aquí per dir-vos que el proper mes de gener (ja serem al 2022!) farem una nova presentació a Girona, concretament el dimecres 19 de gener, a les 7 del vespre, a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament de Girona, gràcies a la col·laboració de Les Voltes Llibreria . En aquesta ocasió, tindré l’oportunitat de conversar amb David Pagès i Cassú , professor i escriptor, un dels autors de les quaranta-vuit entrevistes seleccionades al llibre. I, el que em fa més il·lusió, poder conèixer personalment a l’Anna Nicolau (@soclaquellegeix) per parlar de llibres, de literatura i de la vida... Com ja li vaig dir: «Feliç que la figura de Joan Triadú sigui la culpable de d...
Més informació