Ens veiem!!!

Les dues meitats de Llegeixes o què?! ens caracteritzem per moltes coses: la peculiar manera de parlar de llibres i de lectures, l’objectiu indiscutible de convertir-nos en “riques i famoses”, el nostre inabastable NO-criteri, etc. A part d’aquestes, una de les característiques que portem amb una dignitat absoluta és la nostra invisibilitat que, com tot a la vida, té les seves coses bones i dolentes.

En el dia que ens ocupa, o sigui, avui 25 d’abril de 2007, dia escollit pels papervidrers per a la festa del 5è aniversari de la revista Paper de Vidre, la nostra invisibilitat serà una aliada completament necessària!

Per preparar-nos la cita –ho tenim, ens encanta preparar-nos les cites, encara que després no ens serveixi de res– hem donat una ullada a la revista en qüestió i hem comptabilitzat el següent: 56 col·laboradors i 52 obres reescrites! A la festa d’avui es llegiran alguns d’aquests textos, a càrrec de Miquel Adam (àlies Subal Quinina), Teresa Amat, Roger Puig (àlies Sr. Polissó), Màrius Serra i Pau Vidal.

Una de les meitats de Llegeixes o què?! acaba de descobrir, no sense un cert estupor, que només ha llegit 10 de les 52 obres reescrites, comptant que en Pau Vidal ha tingut la generositat de reescriure per a tot nosaltres el Diccionari General de la Llengua Catalana. Ara, pel mateix preu –és a dir, amb molta alegria– ha descobert també que el llibre reescrit per en Jordi Puntí és Ciudad del hombre: Nueva York, que aquesta meitat invisible està rellegint ara mateix...

Quina festassa! Invisibles o no, no ens la volem perdre!

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Il·lustra l'apunt, la imatge gairebé invisible però real de Marie Antoinette, de Sofia Coppola

Comentaris

  1. Unknown8:43 p. m.

    Que bona la imatge!! A la peli es veu que no estava gaire atenta i me la vaig perdre!
    No entenc com només has llegit 10 de les 52 obres reescrites, perquè segons la meva àvia sempre estàs llegint.

    Petons

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació