Una lectura d'estiu...


Abans d'acabar l'any!!! No està mal, no?

Raons? Raons! N'he escrit 12, però com sempre, podrien ser-ne més...

Llegiu-me aquí, que aquesta bona gent encara m'aguanta...


Bona lectura!

Comentaris

  1. sfer5:07 p. m.

    això de les "12 raons per llegir..." hauria de ser un blog. o una secció fixa. m'agrada! et puc copiar la idea?? XD

    petons!

    ps: t'has deixat la raó número 13: "perquè segur que no sóc la primera que us el recomano" (en el meu cas, ets la segona :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim12:13 p. m.

      Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  2. SU10:53 p. m.

    Sfer,

    Vaig decidir organitzar les meves col·laboracions a "Nervi" amb aquest format: "...raons per llegir...". Sempre m'ha costat molt escriure sobre els llibres que llegeixo i vaig creure que aquesta fórmula m'hi ajudaria.

    Pots copiar el que vulguis, faltaria més!

    I sí, és un llibre recomanable però no és un llibre que puguis recomanar "a tothom".

    Un petó!

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Més informació

Dolorosa bellesa

Imatge
Ahir vaig acabar de llegir L’illa de Giani Stuparich. La lectura d’aquesta narració breu (89 pàgines) m’ha proporcionat un munt de plaers (els que em sembla que ha de donar-nos una bona obra literària). Els enumero i miro d’il·lustrar-los. 1. Aprendre paraules noves: Ja ho he dit en alguna altra ocasió (em sembla): sóc noia de ciutat i el meu llenguatge, per desgràcia, és molt reduït o, si ho preferiu, mooooolt “urbanita”. És per això que saber el significat de “llinya” (Cordill d’una canya de pescar, en l’extrem inferior del qual va subjecte l’ham), m’ha donat una veritable alegria. 2. Anotar frases que m’han semblat extraordinàries: “El sol (...) havia deixat al cel una llum pàl·lida, d’una melangia sense consol.” (p. 63) “...a l’atmosfera hi havia quedat un estupor cansat.” (p. 63) “...l’illa estava abandonada enmig d’una immensitat infranquejable.” (p. 72) “Quan el fill es va sentir la veu, va tenir la impressió d’haver arrencat de cop el finíssim vel de sentiments que fins alesho...
Més informació

Estem d’enhorabona!

Imatge
L’editorial Minúscula ja té a les llibreries (a la del meu barri sense anar més lluny! ) els dos primers títols traduïts al català: L’illa de Giani Stuparich i Verd Aigua de Marisa Madieri. Amb aquests dos llibres –de lectura imprescindible!– enceten “Microclimes”, amb disseny també de Pepe Far ( Llegeixes o què!? , diumenge 14 de maig de 2006), que ha proposat per aquesta col·lecció un canvi de color, de blau a groc. Recordo amb entusiasme la lectura de Verde agua , que ens va recomanar l’ Antoni Clapés ( Llegeixes o què!? , diumenge 29 de gener de 2006). I també tinc molt present la pregunta que em venia al cap, després de llegir el llibre de Marisa Madieri o quan vaig regalar a la meva dona un altre títol de Minúscula ( Venecia es un pez. Una guía de Tiziano Scarpa): “I per què no ho editen en català?” La resposta s’ha fet esperar (10 anys i 60 títols en castellà) però em sembla que ha valgut la pena! Sense cap mena de dubte, estem d’enhorabona! Ja he començat a llegir L’illa ....
Més informació