Llegeixes o què?!

Stoner de John Williams Traduït al català d'Albert Torrescasana Edicions 62, maig de 2012 Una prèvia: Stoner va ser una de les meves lectures de l'estiu. Aprofitava qualsevol estona lliure per llegir-lo i sempre mirava de tenir un llapis a la vora per poder anar prenent notes. El llegia sabent que tot el que em suscitava la seva seva lectura ho compartiria en un club de lectura. Quan va arribar el dia, em vaig trobar en  una llibreria  amb gairebé trenta persones que havien fet “una altra lectura” d' Stoner . I això encara va fer que la trobada fos més enriquidora. I les raons... Perquè és un llibre que va de menys a més. Perquè els sentiments que et desperta el protagonista poden arribar a ser totalment contraposats. Perquè parla de les misèries del món universitari nordamericà i et desperta l'interès perquè algú t'expliqui els de “casa nostra”. Perquè en tot el llibre hi traspua la incoungruència humana. Per la importància dels espais en la narració...

Karine Laval Aviat farà tres anys que em reinvento. No és bo ni dolent. És un fet. Quan s'ajunta el reinvent i aquest tarannà meu de no saber dir que no, els resultats són els següents: Feina feta! Un primer tractament de catalogació del Fons Baltasar Porcel que, si tot va bé, es podrà consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya a partir de l'any vinent. Feina per fer (setmana vinent)! Unes xerrades -ep, en el meu clàssic paper de “dinamitadora”!- d' EXPLICA'NS , un intercanvi cultural i lingüístic. Feina per fer (finals de mes)! Una sessió del Club de Lectura de la Biblioteca Joan Triadú de Vic , on tindré l'immens plaer de compartir la lectura d' Stoner de John Williams. Sense deixar de banda els clubs de lectura i els tallers d'escriptura, feines de correcció i altres activitats lúdico-festives, aquestes feines “extres” no em treuen de pobre però em fan xalar de valent!

Abans d'acabar l'any!!! No està mal, no? Raons? Raons! N'he escrit 12, però com sempre, podrien ser-ne més... Llegiu-me aquí , que aquesta bona gent encara m'aguanta... Bona lectura!

Quan era joveneta i escrivia contes “m'obligava” a introduir-hi paraules noves, mots que desconeixia però que havia après gràcies a les meves lectures. Així vaig saber què volia dir canícula. Anys després, d'aquell conte en vaig fer una versió súper reduïda per a presentar-la a Paper de Vidre  però, en refer-lo, la canícula va tornar a caure en l'anonimat... Avui la recupero i puc dir que, acabada la canícula , la feina lectora ha estat del tot satisfactòria: Text gentilesa de l'altra meitat He après moltes coses llegint Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis (Els Llibres de l'Óssa Menor, 1949-1963) , de Mireia Sopena (Proa, desembre 2011). He gaudit de la lectura d' Stoner , de John Williams, traduït per Albert Torrescasana (Edicions 62, maig 2012); sobretot per poder participar al club de lectura de L'Espolsada . M'he meravellat endinsant-me en la història de La pasión , de Jeanette Winterson, en traducció d'Elena Rius (Lumen...