Llegeixo, llegeixo...

[Aquí al costat he penjat els llibres en qüestió.]

Una altra cosa és que trobi l’estona perquè els apunts manuscrits a la meva llibreta es converteixin en apunts de Llegeixes o què!?, aquest encant de blog on podeu passar, llegir, comentar i escriure...

Comentaris

  1. miquel12:36 a. m.

    Passo i encara no veig BLADÉ, i això que Jesús diu que...
    Un estímul per llegir-lo: el temps s'atura :-)
    Em temo que fas massa bondat.

    ResponElimina
  2. SU8:23 a. m.

    Pere,

    no m'apretis... Bladé caurà... i possiblement altres recomanacions que em vàreu fer... Però piano, piano... si va lontano, no?

    Petonàs!

    SU

    ResponElimina
  3. Anònim9:13 a. m.

    Esperem, doncs, que aviat hi haurà tressenyes, no?

    Mireia (Racó de la Solsida)

    ResponElimina
  4. SU11:26 a. m.

    Mireia,

    Alguna cosa estic anotant, de les lectures actuals, però que s'acabi convertint en ressenya, no ho sé!

    Poc a poc i bons aliments...

    Tonet!

    SU

    ResponElimina
  5. Anònim5:53 p. m.

    Espero les teves ressenyes ben aviat!

    ResponElimina
  6. Màgia5:53 p. m.

    Espero les teves ressenyes ben aviat!

    ResponElimina
  7. Mireia7:51 p. m.

    vaaaa jo només et demano ressenya d'un: Londres nevat. Cola?

    Bones lectures, Su

    ResponElimina
  8. Rita8:46 p. m.

    Doncs jo espero apunt, del que sigui... ;-)
    Petons!

    ResponElimina
  9. SU12:02 a. m.

    Màgia, Mireia, Rita...

    Quina pressió que em poseu! No sóc amiga de reptes però reconec que els vostres comentaris em motiven.

    Gràcies boniques!

    SU

    ResponElimina
  10. Anònim7:54 a. m.

    Vale, vale... ara ja estem tranquils. JJ

    ResponElimina
  11. viu i llegeix1:27 p. m.

    tranquilitza saber que es llegeix, encara que no s'escrigui de manera pública

    ResponElimina
  12. SU3:56 p. m.

    JJ i viu i llegeix,

    el que em tranquil·litza és saber-vos a prop...

    gràcies!

    SU

    ResponElimina
  13. L'Espolsada llibres1:31 p. m.

    Mira que et fas pregar, eh? :P

    ResponElimina
  14. SU8:24 a. m.

    Fe,

    I sense haver estudiat res de màrqueting...

    Ei, seriosament, que m'hi poso molt aviat!

    Petons,

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva...
Més informació

Escric un blog literari: faig pena?

Imatge
Aquest títol no és meu, tranquil·les, tranquils... Va aparèixer a l’ Avui del passat 8 de novembre i, pel que he pogut saber, a hores d’ara l’autor encara no ha rebut cap tipus d’amenaça, ni en forma de carta-bomba ni de virus informàtic. I n’està sorprès. No li ha d’estranyar, però, perquè els blogaires ja no llegim els suplements culturals (si no és “per feina”, com és el meu cas). Aquest fet no és ni bo ni dolent. És la realitat. L’article no diu res que no sapiguem: “Ningú ens obliga a llegir cap blog...”, “Alguns autors comencen fort, però abandonen aviat. D’altres van fent segons la disposició de temps lliure i d’inspiració...”, i que cal saber-los triar, com tot a la vida. Suposo que l’autor volia encendre els ànims dels blogaires quan diu: “...però molts no són sinó banalitats mostrades en públic, creació amateur, opinions que haurien de quedar restringides a una conversa de bar...”, i jo que penso que precisament ens fa falta tenir més converses de bar on puguem parlar de lli...
Més informació