Llegeixo, llegeixo...

[Aquí al costat he penjat els llibres en qüestió.]

Una altra cosa és que trobi l’estona perquè els apunts manuscrits a la meva llibreta es converteixin en apunts de Llegeixes o què!?, aquest encant de blog on podeu passar, llegir, comentar i escriure...

Comentaris

  1. miquel12:36 a. m.

    Passo i encara no veig BLADÉ, i això que Jesús diu que...
    Un estímul per llegir-lo: el temps s'atura :-)
    Em temo que fas massa bondat.

    ResponElimina
  2. SU8:23 a. m.

    Pere,

    no m'apretis... Bladé caurà... i possiblement altres recomanacions que em vàreu fer... Però piano, piano... si va lontano, no?

    Petonàs!

    SU

    ResponElimina
  3. Anònim9:13 a. m.

    Esperem, doncs, que aviat hi haurà tressenyes, no?

    Mireia (Racó de la Solsida)

    ResponElimina
  4. SU11:26 a. m.

    Mireia,

    Alguna cosa estic anotant, de les lectures actuals, però que s'acabi convertint en ressenya, no ho sé!

    Poc a poc i bons aliments...

    Tonet!

    SU

    ResponElimina
  5. Anònim5:53 p. m.

    Espero les teves ressenyes ben aviat!

    ResponElimina
  6. Màgia5:53 p. m.

    Espero les teves ressenyes ben aviat!

    ResponElimina
  7. Mireia7:51 p. m.

    vaaaa jo només et demano ressenya d'un: Londres nevat. Cola?

    Bones lectures, Su

    ResponElimina
  8. Rita8:46 p. m.

    Doncs jo espero apunt, del que sigui... ;-)
    Petons!

    ResponElimina
  9. SU12:02 a. m.

    Màgia, Mireia, Rita...

    Quina pressió que em poseu! No sóc amiga de reptes però reconec que els vostres comentaris em motiven.

    Gràcies boniques!

    SU

    ResponElimina
  10. Anònim7:54 a. m.

    Vale, vale... ara ja estem tranquils. JJ

    ResponElimina
  11. viu i llegeix1:27 p. m.

    tranquilitza saber que es llegeix, encara que no s'escrigui de manera pública

    ResponElimina
  12. SU3:56 p. m.

    JJ i viu i llegeix,

    el que em tranquil·litza és saber-vos a prop...

    gràcies!

    SU

    ResponElimina
  13. L'Espolsada llibres1:31 p. m.

    Mira que et fas pregar, eh? :P

    ResponElimina
  14. SU8:24 a. m.

    Fe,

    I sense haver estudiat res de màrqueting...

    Ei, seriosament, que m'hi poso molt aviat!

    Petons,

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Més informació

Estem d’enhorabona!

Imatge
L’editorial Minúscula ja té a les llibreries (a la del meu barri sense anar més lluny! ) els dos primers títols traduïts al català: L’illa de Giani Stuparich i Verd Aigua de Marisa Madieri. Amb aquests dos llibres –de lectura imprescindible!– enceten “Microclimes”, amb disseny també de Pepe Far ( Llegeixes o què!? , diumenge 14 de maig de 2006), que ha proposat per aquesta col·lecció un canvi de color, de blau a groc. Recordo amb entusiasme la lectura de Verde agua , que ens va recomanar l’ Antoni Clapés ( Llegeixes o què!? , diumenge 29 de gener de 2006). I també tinc molt present la pregunta que em venia al cap, després de llegir el llibre de Marisa Madieri o quan vaig regalar a la meva dona un altre títol de Minúscula ( Venecia es un pez. Una guía de Tiziano Scarpa): “I per què no ho editen en català?” La resposta s’ha fet esperar (10 anys i 60 títols en castellà) però em sembla que ha valgut la pena! Sense cap mena de dubte, estem d’enhorabona! Ja he començat a llegir L’illa ....
Més informació

Dolorosa bellesa

Imatge
Ahir vaig acabar de llegir L’illa de Giani Stuparich. La lectura d’aquesta narració breu (89 pàgines) m’ha proporcionat un munt de plaers (els que em sembla que ha de donar-nos una bona obra literària). Els enumero i miro d’il·lustrar-los. 1. Aprendre paraules noves: Ja ho he dit en alguna altra ocasió (em sembla): sóc noia de ciutat i el meu llenguatge, per desgràcia, és molt reduït o, si ho preferiu, mooooolt “urbanita”. És per això que saber el significat de “llinya” (Cordill d’una canya de pescar, en l’extrem inferior del qual va subjecte l’ham), m’ha donat una veritable alegria. 2. Anotar frases que m’han semblat extraordinàries: “El sol (...) havia deixat al cel una llum pàl·lida, d’una melangia sense consol.” (p. 63) “...a l’atmosfera hi havia quedat un estupor cansat.” (p. 63) “...l’illa estava abandonada enmig d’una immensitat infranquejable.” (p. 72) “Quan el fill es va sentir la veu, va tenir la impressió d’haver arrencat de cop el finíssim vel de sentiments que fins alesho...
Més informació