Rècord històric (o l’enyor de la rutina)
Reconec que no tinc gaire memòria, però m’atreviria a dir que estic a punt d’assolir un rècord històric (com a mínim des de que Llegeixes o què?! existeix): acabo les vacances d’estiu sense haver llegit cap llibre!!!
Espero que aquesta confessió pública em lliuri de pecat... Aquesta mateixa setmana comença la rutina laboral (i que duri!) i això significa –pel cap baix!–, una hora diària al transport públic, o el que és el mateix, una hora per llegir i escriure!!!
No cal que us digui (o potser sí?) que podeu suggerir-me algun llibre que em tregui d’aquesta "apatia lectora en grau màxim" que pateixo.
Com deia aquella: “es recompensarà”.
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!!
Espero que aquesta confessió pública em lliuri de pecat... Aquesta mateixa setmana comença la rutina laboral (i que duri!) i això significa –pel cap baix!–, una hora diària al transport públic, o el que és el mateix, una hora per llegir i escriure!!!
No cal que us digui (o potser sí?) que podeu suggerir-me algun llibre que em tregui d’aquesta "apatia lectora en grau màxim" que pateixo.
Com deia aquella: “es recompensarà”.
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!!
Il·lustra l'apunt d'avui Un petit... de la sèrie "On Translation Petit et Grand", d'A. Muntadas (2001)
Deus tenir el cervell saturat de lletres i necessita descansar. Les sequeres lectores s'han de deixar passar... el dia que menys t'ho pensis et trobaràs amb un llibre a les mans, i tan feliç.
ResponEliminaEspero que hagis passat unes bones vacances
viu i llegeix,
ResponElimina"T'he pescat" davant de l'ordinador... Gràcies pel teu comentari. La veritat és que aquest descans lector m'ha anat bé i no estic gens estressada.
Les vacances molt familiars i molt intenses! No ens podem queixar!
I quan tingui "el llibre" a les mans us ho explico, ok?
Petons i abraçades!
SU
Si pots esperar encara uns dies, a partir del dia 9 sortirà La història d'Edgar Sawtelle de David Wroblewski: una mica de Mark Twain, una mica de Rudyard Kipling, una mica de Shakespeare, tot ben barrejadet i el resultat és una cosa del tot diferent amb un final al·lucinant.
ResponEliminaSalutacions cordials.
No et preocupis. Hi ha èpoques que es llegeix poc, però després es torna amb mésforça.
ResponEliminaEls que més o menys anem llegint durant l'any, també el mes de vacances ho ha de ser de tot. I els que no poden fer-ho durant l'època laboral, això de llegir els serveix també de vacances. No sé si m'explico. Amb tot ben trobada!
ResponEliminaLlibreter,
ResponEliminaPodré esperar fins al 9, i tant! Gràcies!!! Pel que expliques, fa bona pinta...
kweilan,
No em preocupo. Aquesta vegada no he tingut gaire temps per llegir "per una bona causa".
Salut i bons amics, com vosaltres, sempre!
SU
Marta,
ResponEliminaEl que hom i don no ha de perdre de vista és que llegir és i ha de ser sempre un plaer...
Un petó amb moltes ganes de veure't!
SU
Abans m'angoixava molt si no llegia a diari, ara m'ho prenc amb més calma. Cert, també, que cada cop s'acoten més les possibilitats de llegir llibres "de debò", però sempre hi ha alguna cosa. I, sinó, a rellegir ;) Bentornada
ResponEliminaCli,
ResponEliminaJo també m'angoixava molt, però ara ja ho porto molt millor...
Insisteixes en això de rellegir. No ho descarto.
Gràcies per ser-hi!
SU
moooooolt malament!!!
ResponEliminaJe,je, no, ara de debò, de vegades ja passa (tot i que, per sort, em passa poc això de llegir)
Això de "NO" llegir, volia dir en el comentari anterior
ResponEliminaAi ai ai... Això és un pecat mortal dels que et porten de pet a l'infern! :-) Si t'agraden les novel·les romàntiques, "El cel és blau, la terra blanca" et pot treure del mal pas perquè es llegeix ràpid i no està gens malament.
ResponEliminaMireia,
ResponEliminaAixò de NO llegir em fa una mica de ràbia (no et pensis!), però demà ja començo a currar. I tot rutllarà, de nou...
Salut i bones lectures, sempre!
SU
Gràcies Salvador, me l'apunto!
ResponEliminaPer cert, us adoneu que els únics que m'han comentat un llibre són dos homes? Ai, el sentit pràctic...
Gràcies a tothom! Per ser-hi, per deixar els vostres comentaris i fer les vostres recomanacions!
SU
De fet, jo a l'estiu llegeixo menys perquè no agafo el tren i no tinc la mitja horeta de lectura/transport assegurada, així que t'entenc una miqueta. Bona entrada a la rutina, ens llegim!
ResponEliminaJa tenia ganes de sentir-te!
ResponEliminaDe llegir se n'ha de tenir ganes i i sobretot quan vingui de gust, o sigui que estàs més que perdonada, sempre i quan no et passis un altre mes sense llegir :P
Jo m'apunto la recomanació del llibreter (que sí que fa bona pinta, sí...), que la de SM ja la tenia llegida d'abans de l'estiu. Si t'atreveixes amb "El cel és blau..." i t'agrada, no deixis escapar "La fórmula preferida del profesor", de Yoko Ogawa. Ja té un parell d'anys, però si se't va escapar potser és el moment de repescar-la.
ResponEliminaJo de moment estic allargant el meu viatge als Estats Units a base de llibres, i em crida molt l'atenció "Staten Island" d'Arthur Nersesian. Aviam si les biblios es posen les piles, que de moment no el té cap ni una (ai les vacances dels funcionaris...)
Màgia, espero que la rutina m’ajudi!!!
ResponEliminaEns llegim, ens llegim... i tant!
Fe, no pateixis que ja m’estic recuperant... Ah, i estic encantada amb el canvi de “look” del teu blog, eh!
Sfer, quina il•lusió llegir-te a ca meu! Queda tot anotat, també les teves recomanacions, és clar! I una cosa que tinc moooooolt clara: aquest curs toca tirar de biblios!!!
Gràcies, noies!
Una gran abraçada,
SU
Jo he llegit mol poquet aquestes vacances, tot i els propòsits de fer-ho que ja sabia que no s'acomplirien. Cap penediment, però.
ResponEliminaPer cert, he acabat Verd aigua, que tu havies esmentat en algun post, fa dos dies i m'ho he passat molt bé, gran petita literatura.
I llegir una mica de Bladé? Per exemple, celebrar el centenari l'any que ve amb la lectura de la distreta i edificant "Contribució a la biografia de Mestre Fabra...
No fa gaire vaig llegir Una part del tot, un llibre del qual no s'ha parlat pràcticament gens en els blocs (de vegades bé, de vegades malament) i que, malgrat un cert desequilibri i una excessiva extensió en alguns moments, és divertit i transcendent (sic)i no deixa de ser enginyós.
En fi, siguin quines siguin les lecures de la represa, que et siguin plaents i la feina lleugera.
Pere,
ResponEliminaCelebro que t'hagi agradat "Verd aigua"!
Amb tot el que m'heu dit (gràcies, un cop més!) està clar que "alguna cosa" acabaré llegint!!!
Us ho explico!
Gràcies per ser-hi!
Tonet de divendres!
SU
Hi ha poques que simplement no ve de gust, oi? Deu ser per compensar les èpoques en què no ve de gust res més. Salutacions!
ResponEliminaDavid,
ResponEliminaHa d'haver-hi èpoques de tot, efectivament.
Et llegeixo!
SU
su, ja tornaran les ganes lectores... només cal esperar
ResponEliminaMireia,
ResponEliminaJa tornaran, ja tornaran...
Una abraçada!
SU
Jo recomano una delícia narrativa del segle XX: Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila.
ResponEliminaUna meravella per a les emocions.
Si en voleu saber més:
http://jmtibau.blogspot.com/2009/04/viatge-lesperanca-dartur-blade-i.html
Veig que el Pere també ha recomanat Bladé.
ResponEliminaTasteu-lo, val la pena. Pocs escriptors tenen la capaciatat narrativa de Bladé
Jesús,
ResponEliminaGràcies! He llegit molt SOBRE Bladé i Desumvila però no he llegit cap dels seus textos...
Queda anotat!
Una abraçada!
SU