Dolorosa bellesa

Ahir vaig acabar de llegir L’illa de Giani Stuparich. La lectura d’aquesta narració breu (89 pàgines) m’ha proporcionat un munt de plaers (els que em sembla que ha de donar-nos una bona obra literària). Els enumero i miro d’il·lustrar-los.

1. Aprendre paraules noves:
Ja ho he dit en alguna altra ocasió (em sembla): sóc noia de ciutat i el meu llenguatge, per desgràcia, és molt reduït o, si ho preferiu, mooooolt “urbanita”. És per això que saber el significat de “llinya” (Cordill d’una canya de pescar, en l’extrem inferior del qual va subjecte l’ham), m’ha donat una veritable alegria.

2. Anotar frases que m’han semblat extraordinàries:
“El sol (...) havia deixat al cel una llum pàl·lida, d’una melangia sense consol.” (p. 63)
“...a l’atmosfera hi havia quedat un estupor cansat.” (p. 63)
“...l’illa estava abandonada enmig d’una immensitat infranquejable.” (p. 72)
“Quan el fill es va sentir la veu, va tenir la impressió d’haver arrencat de cop el finíssim vel de sentiments que fins aleshores l’havia embolcallat.” (p. 93)

3. Subratllar fragments per llegir i rellegir, i rellegir, i rellegir (selecció):
“El pare somreia afablement i responia amb gràcia. Era el vent de la vellesa que el que l’havia dut a port; havia vingut amb les llinyes noves per instal·lar-se amb les cames pengim-penjam a la riba i oblidar el món...”. (p. 37)
“Quan va arribar a l’altre costat de l’istme, el va envestir de cop la força d’aquell vent lliure, que no s’hauria imaginat que fos tan fort. De seguida li va arribar a la boca i a tota la pell la flaire humida de la sal. Va deixar córrer la mirada per la infinita extensió agitada de crestes escumoses. El va envoltar el tumult sonor de les ones que trencaven als esculls. Va fer uns quants passos i n’hi van arribar els esquitxos.” (p. 53)
“El pare no responia, no es rebel·lava. Una tristor impassible se li havia posat a la cara. El fill va notar com un buit entre ell i el seu pare, un principi d’enemistat. La incomoditat que sentia va créixer fins a esdevenir un inquiet desig de fuga. Però de cop es va acostar al llit i s’hi va asseure.” (p. 96)

4. Reflexionar:
A L’illa llegim una bella història sobre la incomunicació davant del dolor, sobre la por enfront del deteriorament d’un ésser admirable que està malalt, sobre la dificultat d’afrontar la pèrdua d’una persona propera i estimada. Malauradament, una situació que no és gens extraordinària... O potser sí, perquè no sempre la relació entre pares i fills és tan ideal com la que Giani Stuparich descriu a L’illa.

5. Escriure:
En definitiva, la lectura de L’illa de Giani Stuparich m’ha fet viure moments de dolorosa bellesa (apreciació subjectiva total!).

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.

Il·lustra l'apunt d'avui, que vull dedicar al meu amic Francesc X.R., 
un detall d'una fotografia de Tomás Trénor

Comentaris

  1. Caram! vénen ganes de demanar-lo ara mateix! :)

    ResponElimina
  2. El vaig tenir a les mans divendres, però el vaig deixar. Avui vaig a buscar-lo! :P

    ResponElimina
  3. Noies,

    És material sensible... Heu d'estar preparades...

    Un petonàs!

    Us llegeixo sempre...

    SU

    ResponElimina
  4. La tinc a la tauleta preparada. Magnífic apunt!

    ResponElimina
  5. ... L'illa aconsegueix emocionar de tal manera que després de temps de llegir-la encara es pot sentir la lleu vibració dels sentiments desvetllats per la seva lectura. Una petita gran obra...

    ResponElimina
  6. Amb aquestes ressenyes tant interessants ja tic ganes de llegir-lo. Me'l apunto a la llista.
    Fins aviat

    ResponElimina
  7. kweilan,
    Ja friso per llegir el teu apunt sobre “L’illa”!

    digue’m ariadna,
    No puc estar més d’acord amb tu!

    Rosa,
    Aquesta llista teva creix i creix... imparable!

    Noies, gràcies per ser-hi!

    SU

    ResponElimina
  8. Cada vegada que vaig a la llibreria de capçalera i el veig, que dubto si comprar-lo o no... Ara ja m'he decidit a fer-ho ;-)

    ResponElimina
  9. demà el comentem al club de lectura. Jo ja he preparat la sessió però m'ha agradat veure que coincidim en la visió general del llibre :)

    Tinc ganes de sentir el que diran les meves senyores del club (i els tres senyors :), ja que aquesta és la quarta temporada i la veritat és que han agafat un nivell ... impressionant!

    abraçada!

    Núria

    ResponElimina
  10. El/la llibreter/a de capçalera t'ho agrairà, Ferran!

    I tu tindràs una petita joia per llegir...

    Un petonet,

    SU

    ResponElimina
  11. Núria,

    Quatre anys amb les lectores i lectors del Club? Quina il·lusió! Felicitats! Segur que serà molt interessant tot el que en diguin... "Pagaria" per ser-hi!

    Ens llegim...

    SU

    ResponElimina
  12. Fantàstics els fragments Su. No t'ho creuràs, però també en tinc de preparats per quan comenti el llibre que estic llegint ara. Alguna cosa vaig aprendre de tu oi? Gràcies

    ResponElimina
  13. I tant que m'ho crec, Marta!

    Celebro que t'hagi agradat la meva selecció de fragments. Gràcies a tu!

    Ens llegim!

    SU

    ResponElimina
  14. "L'illa" és una meravella de llibre. Sobre el dolor de perdre un pare, una altra obra extraordinària és "Patrimony" de Philip Roth, que crec que no està traduït al català, però sí al castellà.

    ResponElimina
  15. si és material sensible, no hi ha dubte que va al sac...

    gràcies

    ResponElimina
  16. Ha estat una de les millors lectures dels darrers temps. La vam treballar al club de lectura i ens va emocionar com pocs llibres.

    ResponElimina
  17. Llegint aquests fragments m'han vingut moltes ganes de llegir-lo, realment hi ha frases precioses. Me l'apunto!

    ResponElimina
  18. David, moltes gràcies per la recomanació. Hi donarem una ullada...

    viu i llegeix, sincerament, et remou per dins...

    Fe, m’hauré d’apuntar al teu club perquè feu una feina fantàstica!

    Màgia, m’encantarà molt llegir què t’ha semblat “L’illa”, i me n’alegro que t’hagi agradat la meva selecció de fragments...

    Gràcies, com sempre, per passar per aquí (casa vostra) i deixar un comentari!

    Us llegeixo i us segueixo...

    SU

    ResponElimina
  19. Un dolça dolor m'embolcalla en llegir el post. L'haurem de patir.

    ResponElimina
  20. Veí, no voldria pas fer-vos patir...

    SU

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Revista Rosita

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»