Llegeixes o què?!

Podria parlar-vos de moltes coses: dels llibres dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d'aquest mes de desembre, de la poesia que he llegit/estic llegint, d'alguns exemples de les dinàmiques de treball que faig servir als clubs, de la brillant presentació que es va fer ahir a LaCalders de l'antologia Amors sense casa ... Però no us parlaré de res de tot això sinó que reproduiré el primer paràgraf de la NOTA DEL AUTOR del llibre d'Alejandro Zambra No leer . Aquí el teniu: «La idea de armar este libro fue de Andrés Braithwaite, que fue también quién aceptó mis primeros textos sobre literatura, a mediados de 2002, cuando empecé a escribir reseñas para el diario Las Últimas Noticias . En ese tiempo no estaba seguro de querer dedicarme a la crítica literaria. A decir verdad, no sé muy bien lo que entonces quería ser. Buscaba trabajo. Eso quería ser: alguien con trabajo. Y que mi trabajo consistiera en leer era una oportunidad simplemente maravillosa.» Com meravelló...

Avui és 5 de març i escric el primer apunt del 2018 . No n'estic orgullosa, però ha anat així... Tampoc no em sento estressada (una sensació que he patit en algun moment d'aquests 12 anys de Llegeixes o què!? , quan no podia escriure apunts amb la periodicitat que jo volia).  O sigui que no passa res: avui és 5 de març i escric el primer apunt del 2018 . Tot i així, voldria justificar-ho: Des del novembre de l'any passat estic treballant en un projecte apassionant  que requereix dels meus cinc sentits i que m'està aportant una experiència laboral i humana d'allò més enriquidora.  Per altra banda, aquest curs 2017-18 he començat al 100% tots els clubs de lectura –com a conductora literària– i intento no perdre el fil del club  on participo com a «simple lectora».  Pel que fa als clubs de lectura, he de dir-vos que fins avui (sí, que és 5 de març i escric el primer apunt del 2018 ) tinc la sensació que he fet molt bona tria dels llibres per comp...

El misteri... Com arribes a un llibre? A un autor? A una manera de veure/viure la vida? Com no em canso de repetir a les sessions de presentacions dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? , molts cops, als llibres, hi arribem per pur atzar. I així va ser com, per aquest camí misteriós, he anat a parar a un llibre que, avui mateix, fent una piulada al twitter, he qualificat com «la meravella»: Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors , un llibre-entrevista sobre la vida i l’obra d'aquesta escriptora, escrit per Sebastià Portell i Clar. Vaig escoltar aquest joveníssim autor en la presentació d'un altre llibre seu, La recerca del flamenc (LaBreu Edicions, 2015), escrit juntament amb els admirats Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó, i he de confessar que la seva joventut em va deixar astorada i, quan vaig saber que havia escrit un llibre de la fins llavors, per a mi, totalment desconeguda, Antònia Vicens, no vaig dubtar ni un minut a comprar-me'l. [I aquí m'he d...

Hi havia una vegada, una malalta de lectura que es va apuntar a un club de lectura  –valgui la redundància– que es va crear al Facebook. El cas és que la malalta de lectura s'hi va apuntar sense ser conscient de la feinada que « ja portava de casa », però amb tota la il·lusió de compartir el plaer de llegir amb altres persones de condicions, edats, gustos... ben diversos. El primer dia que va anar al club de lectura (perquè es tractava «d'anar-hi», no de participar-hi virtualment), la malalta de lectura estava una mica nerviosa. Feia massa temps que estava «a l'altra banda» d'una trobada entre lectors, allà on has de proposar camins, donar paraules, organitzar dinàmiques... El llibre escollit aquell cop era per a ella una relectura, La campana de vidre de Sylvia Plath, i se'n va parlar, però fluix... El segon dia que la malalta de lectura es va poder acostar al club no havia acabat de llegir el llibre proposat. Es tractava de Las dimensiones finitas d'A....

La meva vida com a lectora seria ben diferent si no em dediqués a “conduir” clubs de lectura. Això és un fet. El cas és que llegeixo i llegeixo, i d’aquesta manera –amb l’“excusa” dels clubs de lectura– descobreixo llibres, autors, traduccions, editorials... que, com a lectora “normal i corrent”, probablement m’haurien passat desapercebuts. Però a can Llegeixes o què!? , els clubs de lectura –i la vida !– ho posen tot a lloc, i així ha estat com ha arribat a les meves mans Porexpan i Polaroids  de Xavi Ballester, el proper recull que compartirem al club de lectura ‘Posa un conte a la teva vida’ de la Llibreria Atzavara , un llibre on precisament les reflexions sobre la vida dels protagonistes de les històries que en Xavi ens explica és el que més m'ha cridat l'atenció. Com és habitual, aquí sota trobareu fragments dels contes, que voldria destacar amb la intenció d'engrescar-vos a llegir el llibre i/o a participar al club de lectura: “En Gerard Molins deia que l...

Encetem el darrer trimestre del curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara  amb un recull de contes que ens va impactar a la primera lectura i ens ha impressionat quan n'hem fet la segona, amb el llapis a la mà! No tenim cap mèrit en l'elecció, ens vam deixar aconsellar pels seus editors  quan vam anar a sentir-los al Festival Ingràvid, el juny de l'any passat. El llibre en qüestió és Els noms dels seus déus de Ruy d'Alexio, i seguidament us deixo alguns fragments, precisament del conte que dóna títol al recull, que ens ha semblat extraordinari: «...no és imprudent cometre errors dels quals es pugui aprendre.» (p. 35) «Com que ja no hi havia rius, no sabíem nedar, però vam rebre unes instruccions bàsiques de com fer-ho, per si un dia tornaven a baixar les aigües, o atrapàvem els llavis del mar.» (p. 35-36) «Quan vaig veure el mar per primera vegada, em vaig fixar com espurnejava i com es movia endavant i endarrere....

Ben Vautier (1985) Avui teniu un apunt en versió “gairebé telegràfica”! Dilluns vinent, a partir de les 19 h, a la Llibreria Documenta , nova sessió del cicle Trobem-nos amb... de l’ Associació d’Amics de la Bressola . Aquesta vegada comptarem amb la presència del cantautor valencià Feliu Ventura , amb qui compartirem la lectura de la seva primera novel·la, Com un record d’infantesa . Com és habitual a Llegeixes o què!? , aquí us deixo alguns fragments d’aquest llibre entranyable, que albira una sessió enriquidora: ...vaig temperar els nervis per tot l’inconegut que m’esperava. Aquella falta de certitud en el pas següent que sempre sentim quan caminem. Una fiblada a la boca de l’estómac. La sensació vertiginosa que si gires l’esguard cap enrere és com quan obres els ulls ran d’un precipici. Amb els punys tancats a la recerca de les meues entortolligades arrels. Jo que sempre m’havia sentit més fusta que branca, podat amargament. (p. 40) Aleshores, per la finestreta, vaig pod...

Foto: Carme Segura Hi havia una vegada, en una llibreria de Major de Sarrià de Barcelona , ens vam trobar un grup de dones eixerides per fer una sessió del club de lectura Llegir –no només– novel·la és viure més vegades . Aquell era un dia especial, perquè comptàvem amb la presència de l’autora del llibre que havíem llegit, la Milena Busquets, fet que havia aplegat a la llibreria a dones estupendes que veien d’arreu. I l’estona que vam estar xerrant amb ella (i amb una convidada molt especial, la seva agent literària ) del seu llibre También esto pasará / També això passarà , se’ns va fer curta de tan agradable que va ser el diàleg entre totes. I així va ser que, quan comentàvem els episodis de la malaltia que va patir la mare de la Milena abans de morir i que ella relata tan brillant i durament, vaig parlar d’un altre llibre que m’havia commogut i entusiasmat alhora: I Déu en algun lloc , de Sònia Moll Gamboa. La Gemma, la llibretera, es va aixecar ràpidament a buscar l...

La vida i la literatura gairebé sempre van de la mà a Llegeixes o què!? I així va ser que vaig regalar a la meva mare la novel·la de la Milena Busquets, También esto pasará , i després me la va deixar per llegir-la, i després la Gemma  i jo vam coincidir que seria una molt bona proposta per al club de lectura . Però la meva mare es va negar a deixar-me guixar el seu exemplar (sí, ho confesso, els llibres «de treball» queden una mica «perjudicats»), o sigui que vaig llegir També això passarà  (la traducció al català és de Lurdes Serramià) i vaig reafirmar que xalaríem de valent a la sessió del club, sobretot quan la Milena Busquets va confirmar que ens hi acompanyaria! Tot (també) això passarà el dimarts 15 de desembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria A peu, de pàgina. Per anar fent boca, us deixo aquí una selecció de fragments d'aquesta novel·la, una llarga carta d'amor a l' Esther Tusquets : De vegades, tenia la sensació que totes dues ens estàv...

Imatge manllevada de L'Espolsada No em cansaré de repetir que les llibreries i les biblioteques són espais màgics, llocs on he pogut fer realitat el meu somni: compartir amb altres persones el plaer per la lectura . Les llibreries on faig els clubs de lectura són llocs especials per a mi, no només perquè puc desenvolupar la meva feina de «conductora literària» amb total llibertat, sinó perquè les persones que em confien aquesta tasca també són especials i treballen cada dia per oferir-nos aquell llibre que necessitem, que ens ajuda, que ens acompanya, que ens transforma, que ens fa viure altres vides... potser fins i tot sense saber-ho. Gràcies Albert i Berta , Gemma  i Josep i Eric ! Dit això, però, escric aquest apunt per recomanar-vos una activitat que, malauradament, em perdré. Es tracta del Pòquer de dones que es perpetrarà aquest divendres a L'Espolsada. Us deixo aquí alguns fragments de Li i altres relats de Nikos Kavadias –traduïts del grec per Jaume Almirall i am...

Cada dia que passa em sento més una privilegiada (malgrat no tenir una feina estable i patir cada final de mes per pagar totes les factures!). Però la vida és així: en el pitjor moment laboral de la meva vida, tinc la sort de llegir «contínuament» per feina  i també per plaer . I avui és divendres i ja tinc embastades les sessions dels clubs de lectura de la setmana vinent, o sigui que he pogut dedicar una estona a llegir per plaer (allò tan necessari!) i he acabat un llibre que –quan encara anava per la pàgina 68– ja vaig recomanar a les lectores d'aquest curs del club de la Bonnemaison i a la meva llibretera de capçalera . El llibre en qüestió és Els meus començaments de Panait Istrati, editat en català per Minúscula  i traduït del francès, magníficament, per Anna Casassas. Llegint-lo per plaer, llegint-lo sense esperar res a canvi, llegint-lo per comentar-lo –tot passejant– amb un traductor i estudiós de la literatura romanesa, llegint-lo per «desengreixar» el mecanisme...

Avui, Dia Internacional de la Traducció , anirem a l'IEC per celebrar-ho. Avui, cinc anys després de la mort de Joan Triadú (en vam parlar aquí i aquí ), i després de reiterar que el trobem a faltar, al Núvol publiquen un ebook amb la «darrera criatura» de la Dra. Montserrat Bacardí  i de la Susanna Àlvarez , que vol ser un homenatge al Mestre. Llegiu-lo i gaudiu-ne! Gràcies a tothom que ho ha fet possible!

Aquí sota trobareu la llista dels llibres treballats als clubs de lectura de Llegeixes o què!? Verde agua , Marisa Madieri (traducció al castellà de Valeria Bergalli). Irse de casa , Carmen Martín Gaite. Agost , Tracy Letts (traducció al català de Joan Sellent). Més enllà del parlar concís , Montserrat Abelló. La llibreria ambulant , Christopher Morley (traducció al català de Dolors Udina). La pell de la frontera , Francesc Serés. Stoner , John Williams (traducció al català d'Albert Torrescana). L’última nit , James Salter (traducció al català d'Alba Dedeu). K.L. Reich , Joaquim Amat-Piniella. Vint-i-nou contes menys , Eduard Márquez. Els nostres , Serguei Dovlatov (traducció al català de Miquel Cabal). Puja a casa , Jordi Nopca. La voz dormida , Dulce Chacón. Si menges una llimona sense fer ganyotes , Sergi Pàmies. Domini màgic , Joan Vinyoli. Suite francesa , Irene Némirovski (traducció al castellà de José Antonio Soriano Marco). Forasters , Sergi Belbel. ...

La prèvia: El desembre de 2013 va veure la llum un llibret humil, de 81 pàgines, que vam «compondre» a quatre mans la Montserrat Bacardí i jo mateixa , i que es va publicar amb el títol de La maleta extraviada. Més cartes a Joan Triadú . I la resolució de l'enigma: 111 són els exemplars d'aquest llibre que l'editorial ens ha liquidat en el període comprès entre l'1 de febrer de 2014 i el 31 de gener de 2015. Una xifra també humil, però que per a mi és com un miracle (com ho és que llegiu aquest blog , que em seguiu a twitter, a Facebook o a Linkedin ). Hauran estat 111 lectures? En tot cas, sí que vull que siguin 111 agraïments . I el primer, a en Xavier Serrahima, que en va parlar a l' Avui  i al seu blog . I suposo que, gràcies a això, La maleta extraviada va arribar a 111, la xifra enigmàtica . Moltes gràcies, de tot cor.

La primera, a 2/4 de 8 del vespre: Presentació del primer LLIBRE SOLIDARI de l’Atzavara . La segona, a 2/4 de 9 de la nit: Lectura de TRADUCCIONS de poesia (de diverses llengües al català), organitzada per Núria Busquet Molist a la Poeteca . Com diria aquella: «Jo no me les perdria, com hi ha món!»

(Un apunt de memòria històrica, del 14/11/10 a dia d'avui) No és per fer autobombo, però crec que val la pena que reprodueixi aquí sota un apunt «un pèl antic» de Llegeixes o què!? on vaig escriure la meva primera experiència dovlatoviana i on, curiosament, l'alcohol va fer acte de presència: Aquesta és la història d’en Francisco i l’Albert, que anaven a una conferència sobre Schpenhauer i es van trobar que la sala on la feien (?) estava plena, i llavors van enfilar cap a l’Horiginal i van conèixer Dovlàtov i la seva colla. I allà van trobar-se amb la SU, que els va convidar a unes cerveses (encara que a en Francisco li haguessin convingut més unes croquetes) i van passar una estona ben acompanyats i sota sostre (això també era convenient). I van escoltar la carta que “L’artista abans conegut com Subal Quinina” havia escrit per en Dovlàtov. En Francisco, que li va preguntar a la SU allò d’“¿Estudias o trabajas?” en veure que ella treia una llibreta abans de començar ...

Alexander A. Deineka, "Dona jove amb llibre" (1934) Ho explico moltes vegades durant les sessions dels clubs de lectura: el millor moment per a mi és quan les preparo, quan ja he llegit el llibre i començo a empescar-me com organitzaré l'hora (o hora i mitja) que compartiré amb les lectores i lectors dels clubs. Aquesta setmana ha estat extraordinària: he gaudit cosa de no dir mentre preparava les sessions d' Arte de Yasmina Reza, de Domini màgic de Joan Vinyoli i d' Arrugas de Paco Roca. Cada sessió ha estat diferent, ésclar, com cada llibre, però de totes elles n'he sortit molt contenta, amb la sensació d'haver compartit una estona fantàstica, màgica, increïble... amb lectores i lectors que sempre tenen coses a dir, que sempre estan disposats a participar i, el que per a mi és més important, que em fan confiança i que em permeten acompanyar-los en la seva «carrera de lectors» amb unes propostes que confio que aconsegueixin eixamplar la seva m...

ES CONFIRMEN LES DADES: El llegir fa perdre l'escriure i, més concretament, el llegir « per feina ». Ara, sóc perfectament conscient que amb això que us dic no he descobert la sopa d'all ni tampoc no us vull confondre, que jo, això d'escriure, «només» ho practico a Llegeixes o què!? , i ho faig precisament per explicar-vos la meva vida lectora, que no és poca, com veureu tot seguit amb alguns fragments escollits d'algunes de les darreres lectures, en aquest cas, «per feina»: “Els joves n'estem farts, d'aquesta gran responsabilitat que en diuen 'futur'. Ell no hi vol ni pensar. No vol sentir a dir que les coses van malament, perquè ja prou cansat n'està de la seva vida com per adonar-se que el món que l'envolta és una merda. Prefereixes no decidir com serà el 'teu' món?, es fa a sí mateix la pregunta, tal com li ha fet tantes vegades ell. Doncs potser sí. No n'està segur del tot. Tampoc està del tot convençut que, un dia, el món s...

Setmana intensa. Hauria de demanar al geni de la làmpada meravellosa el do de la ubiqüitat perquè voldria ser a molts llocs i, lamentant-ho molt, la vida no dóna per més! Avui dilluns, a partir de les 7 del vespre, als Lluïsos de Gràcia compartim la nostra sessió del club de lectura amb Laura Huerga, editora de Raig Verd, ja que hem treballat Córrer de Jean Echenoz , traduït per Anna Casassas. Demà dimarts torna el club de lectura que organitzen Els Amics de la Bressola . Aquest club és una proposta per descobrir i conèixer la Catalunya Nord a través dels seus escriptors i els seus textos. La presentació i les sessions es faran al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística . Les trobades seran a les 7 de la tarda i demà comptarem amb la presència de l’escriptor Miquel Arnaudies amb qui parlarem del seu llibre Contes empipats , editats per Editorial Trabucaire . Dimecres, Walt Whitman, disfressat de Jaume C Pons Alorda, a L'HORIGINAL , a partir de do...

«Com tries un llibre per al club de lectura?» Aquesta és una bona pregunta, un enigma que moltes lectores i lectors dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? es plantegen tot sovint, segurament perquè el llibre escollit els hi ha semblat, com a poc, «marciano». També és cert que les respostes són diverses, però crec que les podria resumir de la manera següent: És el llibre el que m'acaba triant a mi... Si no em creieu, aquí sota us explico la història de com va anar que Signatura 400 de Sophie Divry arribés a les mans de les lectores i els lectors de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar . Ens hem de remuntar al novembre de 2012, quan consulto, com faig habitualment, el blog Librosfera  que em porta, el 20 de desembre de 2012 , a la presentació de l'edició catalana de Signatura 400 . Recordo una presentació participativa, on moltes de les persones assistents teníem a la cadira un fragment “escollit” de Signatura 400 , que després llegíem en veu alta i que...