Breu. Apressat. Necessari.

La setmana passada va caure a les meves mans (gràcies una vegada més, JJ!) un llibre molt interessant: Llegim plegats, de Mercè Carrillo, que recull molta informació sobre llibres i, bàsicament, la seva experiència durant vuit anys com a coordinadora de clubs de lectura.

Ahir precisament, en el trajecte de metro camí cap a la sessió del meu Club de Lectura, vaig començar a llegir-lo, i avui encara segueixo...

De moment puc dir-vos dues coses (una mica contradictòries, per cert):

- el recomano a qualsevol persona que vulgui participar en un club de lectura, ja sigui com a lectora o com a coordinadora.

- sort que no estava publicat, ara fa tres anys, quan vaig començar la meva aventura com a “dinamitadora” d’un club de lectura!

Sí, ja ho sé, digueu-me “rareta”. Quan l’acabi provaré d’explicar-me...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar, escriure i, no us oblideu de somriure!

[Aquest post, breu i apressat, el vull dedicar a en Joan Fontanet, un lector amb el qual ja no podré compartir més lectures. Per això m’era necessari escriure’l.]

Il·lustra el post el detall d'una biblioteca, de l'admirat Miquel Barceló

Comentaris

  1. Mireia9:56 p. m.

    Ei no t'oblidis de la segona part del post; quem'has deixat intrigada..

    ResponElimina
  2. L'Espolsada llibres10:32 a. m.

    Jo me'l vull llegir, m'agradaria fer un club de lectura a la llibreria...

    ResponElimina
  3. SU11:44 p. m.

    Mireia,

    no pateixis que m'explicaré!

    Fe,

    serà fantàstic si fas un club de lectura a la llibreria! Però parlem-ne abans, ok?

    (noies, és que he estat a Venècia i no he pogut acabar el llibre...)

    SU

    ResponElimina
  4. Llibreria L'Illa8:50 p. m.

    Friso per saber-ne el desenllaç...

    ResponElimina
  5. SU4:27 p. m.

    El sabrem, el desenllaç... Ja falta menys...

    Salutacions,

    SU

    ResponElimina
  6. Anònim10:57 p. m.

    D934436EA4
    Türk Takipçi Satın Al
    En İyi Güneş Kremi
    En Çok İzlenen Filmler
    Kitap Önerileri
    Silinen Mesajları Görme
    TT Beğeni Hilesi
    SEO
    Nikah Şekeri
    Temu Güvenilir mi

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid...
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva...
Més informació

Estem d’enhorabona!

Imatge
L’editorial Minúscula ja té a les llibreries (a la del meu barri sense anar més lluny! ) els dos primers títols traduïts al català: L’illa de Giani Stuparich i Verd Aigua de Marisa Madieri. Amb aquests dos llibres –de lectura imprescindible!– enceten “Microclimes”, amb disseny també de Pepe Far ( Llegeixes o què!? , diumenge 14 de maig de 2006), que ha proposat per aquesta col·lecció un canvi de color, de blau a groc. Recordo amb entusiasme la lectura de Verde agua , que ens va recomanar l’ Antoni Clapés ( Llegeixes o què!? , diumenge 29 de gener de 2006). I també tinc molt present la pregunta que em venia al cap, després de llegir el llibre de Marisa Madieri o quan vaig regalar a la meva dona un altre títol de Minúscula ( Venecia es un pez. Una guía de Tiziano Scarpa): “I per què no ho editen en català?” La resposta s’ha fet esperar (10 anys i 60 títols en castellà) però em sembla que ha valgut la pena! Sense cap mena de dubte, estem d’enhorabona! Ja he començat a llegir L’illa ....
Més informació