Desinflament general

Les de Llegeixes o què?! portem unes setmanes desinflades...

Algunes explicacions:

- Treballar és un pal (tant si ets gairebé nova a la feina com si ja fa més de quinze anys que hi ets!).

- El llibre que esculls per al Club de Lectura no t’acaba de convèncer.

- El refredat et deixa baldada...

- Et prepares els 8 minuts de la tele i no et serveix per a res!

- L’amor et trastorna...

Potser sí que no és una llista ni extensa ni exhaustiva, però és que les de Llegeixes o què?! som així, ens ofeguem en un got d’aigua i ens costa adonar-nos de quan és que la vida ens somriu...

Bé, per si aquestes explicacions no fossin poques, només ens ha faltat conèixer la notícia que L’aeroplà del Raval deixa d’enlairar-se! (“quina merma!”, que diria aquell...)

Des d’aquest humil espai desitgem a la Tina molta sort en els seus projectes futurs i confiem poder llegir –potser en format paper, no?- alguns dels seus vols...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Il·lustrant aquest apunt desinflat, Eucalyptus Leaves (1933), d'Alma Lavenson

Comentaris

  1. tina vallès11:03 a. m.

    Espero que em pugueu llegir tard o d'hora, i tant (més tard que no pas d'hora, però...). Gràcies!

    ResponElimina
  2. Anna1:35 p. m.

    Estimada, així que estem desinflades... I sembla que no podem culpar-ne el temps, eh...
    Canvis que no acaben d'arribar, això passa.
    un llibre per a aquest moment? Recomana!

    ResponElimina
  3. SU4:24 p. m.

    Tina,

    Gràcies a tu! De veritat que se t'enyorarà...

    Anna,
    En aquests moments estic absoribda per la lectura de "L'art de viure" de Goliarda Sapienza (en català a La Campana). Quan l'acabi en parlem!

    SU, una de les meitats

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació

Llegir poesia: una pàgina que «ja estava marcada»

Imatge
Zoraida Burgos Les meves lectures de poesia estan vinculades, molt estretament, amb les meves visites a la Biblioteca Mercè Rodoreda  (és la més propera a casa i el seu fons especial està dedicat a la poesia ). Per aquest motiu –suposo– que quan aquest matí he agafat Convivència d’aigües , el llibre de Zoraida Burgos que aplega tota la poesia publicada –i alguns poemes inèdits– publicat per LaBreu Edicions, m'he trobat una pàgina que «ja estava marcada» , i que m'ha portat al poema següent: COMIAT Recordaré el teu cos, el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia, i moriré a poc a poc enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues. Passaré en malson esfereïdor les inútils mans buides pels llençols freds i moriré a poc a poc a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana. Recordaré el teu sexe dolç, la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell i moriré a poc a poc de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes. [p. 55] Afegeixo seguid
Més informació