dimecres, 4 de juliol de 2018

Llegir poesia (enyor de Rosita)

Estic ja en plena lectura d'alguns dels llibres que treballaré als clubs de lectura de la temporada vinent (encara no ho he actualitzat, tot arribarà!) i, com sempre, llegir poesia és el que «desengreixa» les altres lectures.

Mentre tinc Animals d'hivern d'Eva Baltasar a la tauleta de nit, ja he enllestit -i gaudit!- de La meva pàtria A4 d'Ana Blandiana traduïda al català per Corina Oproae (XI Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»).

Us en destaco els poemes següents: 


ENLLÀ DE MI

El meu dolor no existeix enllà de mi,

El tinc tancat dins els límits del cos

Que funciona com un imant

Que l'ha xuclat del món.

He privatitzat, es podria dir, el dolor

I ara, al meu voltant, hi ha un buit lluminós

Com una aurèola impenetrable, que aïlla el tumor

Del qual tan sols sé que és jo mateixa.


Encara que sobre mi tampoc no sé res més.


SOLS 

Me'ls miro i em sobta 

Veure'ls tan sols 

I tan culpables 

D'estar sols. 

Me'ls miro una bona estona 

I em pregunto 

- Quanta solitud 

És capaç de suportar cadascú 

Abans de morir de solitud? 

I després? 



LA LLAVOR DE FOSCOR

El cos resplendent

Tremola al ritme de la respiració de l'aire,

Desprèn una llum al voltant

Que neix segon a segon

De la llavor de la foscor

A punt d'esvair-se en el ble,

Però es revifa i sobreviu

Enmig de la resplendor,

Que la fa possible...

Una dansa gairebé sensual

Al capdamunt de l'espelma

A punt d'apagar-se,

Com la fe

Incerta, insegura, s'enlaira feliç,

I es doblega, desolada llambreja,

Reduïda a la llavor de la foscor

De la qual es tornarà a encendre.



PARAL·LELS 

Sense l'esperança del desvetllar, 

Estem reclosos dins el propi son 

Com dins una càpsula hermètica 

On cadascú somnia un altre somni 

Sense dubtar que el seu sigui la realitat. 



Soldats adormits, armats fins a les dents, 

Avancen sota el pes dels cascs, 

Plats, mantes, equipament, 

Eines amb les quals maten –sense despertar-se– 

Altres soldats adormits dins un somni paral·lel, 

Mentre historiadors catalèptics 

Escriuen cròniques 

Sobre tot això dins el seu malson 

I els poetes somnien que es desvetllen i descobreixen 

Que la realitat és en un altre lloc. 


Així ha estat que m'he adonat que trobo a faltar les meves «obligacions» poètiques amb la revista Rosita.