dijous, 15 de setembre de 2016

Immersió en l'escriptura de... Llegim Núria Cadenes!

La prèvia:

A vegades, quan has de preparar una sessió d'un club de lectura, tens ganes de conèixer altres llibres de l'autora o l'autor del llibre que has de treballar.

A vegades tens temps de fer-ho.

A vegades, fins i tot, tens temps d'escriure'n alguna cosa.

La cosa:

El dilluns 3 d'octubre, dins del cicle Trobem-nos amb... de l'Associació d'Amics de la Bressola, aniré a la llibreria Documenta per compartir la lectura de Tota la veritat de Núria Cadenes.

En què ha consistit la meva immersió en l'escriptura de Núria Cadenes? Aquí sota us en faig 5 cèntims (gairebé literal):

- En fullejar El cel de les oques. Aquesta novel·la és del 1999. A la foto de la solapa m'ha costat molt reconèixer-la! Aquí encara signa com a Cadenas... És la primera novel·la després de publicar dos llibres relacionats amb la seva detenció per motius polítics i posterior empresonament (dels 18 als 24 anys): Cartes de la presó i Memòries de presó (1988-1992), totes dues editades per 3i4.

- En llegir alguns dels textos d'AZ, el seu primer llibre de contes amb el què va guanyar el Premi Ciutat d'Elx de 2008 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

- En quedar-me «atrapada» en la lectura d'El banquer. Començo a intuir que la Núria Cadenes se sent còmoda oferint-nos textos breus, flaixos potents que van desgranant la trama de la novel·la, a partir d'una colla de personatges i situacions ben connectades. En aquesta, a més, construeix un personatge literari de manera brillant. Quedo meravellada per la riquesa del vocabulari i per l'ús de la llengua (un mallorquí impecable) que flueix des de la primera pàgina.

- En rellegir el conte «Un mort a la cuina» dins del recull Elles també maten i veure que és l'origen, les beceroles de Tota la veritat. La primera frase del conte és aquesta: «Matar un home no és tan fàcil com sembla». I la novel·la comença així: «Morir no és tan senzill com sembla».

- En legir, amb una llibreta al costat, Tota la veritat, novel·la guardonada amb el VII Premis Crims de Tinta, i prendre notes com aquesta: llista de personatges (els principals, els inquietants...), crítica al món del periodisme, retrat precís dels subordinats, relat esmolat i calidoscòpic de la violència que ens acompanya, gairebé sense adonar-nos-en, dia a dia, etc.

I això és tot! O no. Com diria aquella: «Silenci... Llegim Núria Cadenes!»

dimecres, 7 de setembre de 2016

Per on recomençar?

Fa més d'una setmana que no puc parar de pensar en quin apunt escric després de 47 dies de silenci.

Per on recomençar?

Podria explicar-vos que aquest estiu he llegit entre 5 i 10 llibres.

Podria anunciar-vos que aquest proper curs faré entre 4 clubs de lectura.

Podria enumerar-vos els més de 5 llibres que m'agradaria haver comprat a la Setmana del llibre en català.

Però res de tot això no m'acaba de convèncer. Deu ser que aquests dies he hagut de fer neteja al despatx i he quedat baldada. Després de donar-hi voltes, us deixo aquí sota alguns fragments anotats en diferents fulls solts que he trobat en tot aquest procés:

Només és teu el que has donat. Francesc Garriga

Preneu les roses abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre s'abandonen a la fràgil esperança del poeta. Olga Xirinacs

Mathias Enard, un escritor que entra gratamente en mi memoria después de leer su novela «Carrer Robadors». Josep Moratalla

Som una mica com els altres ens veuen, una mica com nosaltres ens mirem, i un bon tros com ens pensem que els altres ens veuen. Montserrat Roig

He cogido un paño limpio, un paño sencillo y blanco, y me he puesto a limpiar el aire como un gran ventanal de vidrio. Y cuánto más limpiaba la lámina dura y delgada más veía a través de ella tu misma imagen, muy próxima y lejana como siempre.
- Entonces, digo, nada ha sucedido.
(Que no sé de qui és!)

Per on recomençar?