divendres, 29 de gener de 2016

Llegim “Com un record d’infantesa”

Ben Vautier (1985)
Avui teniu un apunt en versió “gairebé telegràfica”!

Dilluns vinent, a partir de les 19 h, a la Llibreria Documenta, nova sessió del cicle Trobem-nos amb... de l’Associació d’Amics de la Bressola.

Aquesta vegada comptarem amb la presència del cantautor valencià Feliu Ventura, amb qui compartirem la lectura de la seva primera novel·la, Com un record d’infantesa.

Com és habitual a Llegeixes o què!?, aquí us deixo alguns fragments d’aquest llibre entranyable, que albira una sessió enriquidora:

...vaig temperar els nervis per tot l’inconegut que m’esperava. Aquella falta de certitud en el pas següent que sempre sentim quan caminem. Una fiblada a la boca de l’estómac. La sensació vertiginosa que si gires l’esguard cap enrere és com quan obres els ulls ran d’un precipici. Amb els punys tancats a la recerca de les meues entortolligades arrels. Jo que sempre m’havia sentit més fusta que branca, podat amargament. (p. 40)

Aleshores, per la finestreta, vaig poder veure per primera vegada el país del meu avi: allò no era un paisatge, era un espectacle conreat, l’anvers d’una mà oferint una benvinguda cultivada amb els solcs del destí tatuats de tarongers florits. Segles d’agronomia contra dècades d’asfalt. (p. 41-42)

Em va venir a la ment l’avi parlant-me d’aquell paisatge de llimeres i tarongers que es barrejava amb ametlers, garroferes i xicotets horts. Aquella terra vermella i fèrtil que daurava les olors de la seua infantesa. El romaní i el fonoll, els pardalets picant la fruita a les figueres d’ombra perfumada. (p. 66)

Vaig sentir de nou aquella olor d’espígol, mel i gingebre amb aquella presència de dona amatent mentre el cel s’aclaria a poc a poc. (p. 101)

dilluns, 18 de gener de 2016

Amb «l'excusa» de la lectura

A Llegeixes o què!? ens agrada llegir (això ho heu de tenir clar!), però hem de reconèixer que moltes vegades hem començat a llegir un llibre perquè hem volgut conèixer qui l'escrivia, qui el traduïa, qui l'editava, qui el corregia, qui el recomanava...

I així ha passat que, a les activitats de Llegeixes o què!? (ja sigui conduir clubs de lectura o assistir a xerrades, presentacions, cursos, altres clubs de lectura...) hem tingut l'ocasió –el privilegi, més ben dit– d'escoltar a persones molt interessants que ens parlaven de la seva feina: escriure, traduir, editar, corregir, recomanar i vendre llibres...

Aquestes van ser algunes –no totes!!!– de les activitats del 2015 (fins al juliol) on vam anar amb «l'excusa» de la lectura: Jordi Llavina ens encomanava la seva passió per Joan Vinyoli; Miquel Cabal i Ester Andorrà ens van presentar Els nostres, el quart Dovlàtov de labreu; Marcel Riera ens va parlar de la seva traducció d'El nen perdut; amb en Pere Riera i la Tina Vallès vam compartir sessions de club de lectura; vam anar a Kosmopolis per escoltar la Fe Fernández Villaret, l'Abel Cutillas, l'Alejo Cuervo i "un senyor que no recordo" parlant-nos de les seves llibreries; vam anar a la presentació de Pèl de panotxa de Jules Renard per escoltar en Xavier Cortadellas, l'editor, i en Toni Clapés, el traductor; José Aníbal Campos ens va encantar amb la seva conferència a l'onzè premi de traducció Jordi Domènech; vam anar a escoltar a la Jenn Díaz i a la Milena Busquets abans de llegir-les; vam anar a la presentació del llibre Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa. Diari de rodatge d'Història de la meva mort' i vam seguir amb atenció les intervencions d'en Vicenç Villatoro, l'amfitrió de la vetllada, en Joan Sala, l'editor, l'Albert Serra, el director de cinema i autor de l'epíleg, en Vicenç Altaió, traficant d'idees, actor i autor del pròleg, i d'en Jaume C. Pons Alorda, l'autor del llibre; vam anar a escoltar en Joan-Daniel Bezsonoff presentant-nos la seva traducció de La senyora Arnoul de Jean-Noël Pancrazi; vam anar al Festival Ingràvid per conèixer els editors de Males Herbes i alguns dels seus autors (allà ens van confondre amb una periodista!); vam anar a la presentació d'El sueño de Barcelona ¿una ciudad para vivir o para ver? de Núria Cuadrado i Marta Monedero...

M'aturo aquí perquè m'està sortint un apunt molt llarg i, de fet, el que jo volia dir-vos és que demà passat, a la llibreria Atzavara, comentarem els contes d'Etgar Keret aplegats al llibre De sobte truquen a la porta amb el seu traductor, l'Albert Torrescasana.

Com diria aquella: «No us ho podeu perdre!»

dissabte, 2 de gener de 2016

Nou any, nous blogs

No som gens originals en donar la benvinguda a un nou any, però cal reconèixer que si Llegeixes o què!? té "un cert" nivell és gràcies als blogs que, de tant en tant, hi anem incorporant: els darrers del 2015, del 2009, del 2007...

O sigui que, sense més dilació, us presentem els nous blogs que, com és habitual, ben aviat -o no- trobareu a la seva secció corresponent:

Una bruixa amb màgia: La màgia dels llibres.

Un lector per admirar: Je dis ce que j'en sens.

Un equip de lectors enyorats (del senyor Boix?): els orfes del senyor Boix

On el fragment és el rei: El subratllat és meu

Com he pogut trigar tant a incorporar el nou blog de la Cli?: El món s'acaba...

Un company d'institut retrobat: carlos cubeiro.

Un periodista que escriu: Martorell negre.

Una llibretera que hauria d'escriure més: First Swimming Lesson.

Com diria aquella: "Comença bé, aquest 2016!"