Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2016

Immersió en l'escriptura de... Llegim Núria Cadenes!

Imatge
La prèvia: A vegades, quan has de preparar una sessió d'un club de lectura, tens ganes de conèixer altres llibres de l'autora o l'autor del llibre que has de treballar. A vegades tens temps de fer-ho. A vegades, fins i tot, tens temps d'escriure'n alguna cosa. La cosa: El dilluns 3 d'octubre, dins del cicle Trobem-nos amb... de l' Associació d'Amics de la Bressola , aniré a la llibreria Documenta  per compartir la lectura de Tota la veritat de Núria Cadenes. En què ha consistit la meva immersió en l'escriptura de Núria Cadenes? Aquí sota us en faig 5 cèntims (gairebé literal): - En fullejar El cel de les oques . Aquesta novel·la és del 1999. A la foto de la solapa m'ha costat molt reconèixer-la! Aquí encara signa com a Cadenas... És la primera novel·la després de publicar dos llibres relacionats amb la seva detenció per motius polítics i posterior empresonament (dels 18 als 24 anys): Cartes de la presó i Memòries de presó (1988-1992) , totes

Per on recomençar?

Imatge
Fa més d'una setmana que no puc parar de pensar en quin apunt escric després de 47 dies de silenci. Per on recomençar? Podria explicar-vos que aquest estiu he llegit entre 5 i 10 llibres. Podria anunciar-vos que aquest proper curs faré entre 4 clubs de lectura . Podria enumerar-vos els més de 5 llibres que m'agradaria haver comprat a la Setmana del llibre en català . Però res de tot això no m'acaba de convèncer. Deu ser que aquests dies he hagut de fer neteja al despatx i he quedat baldada. Després de donar-hi voltes, us deixo aquí sota alguns fragments anotats en diferents fulls solts que he trobat en tot aquest procés: Només és teu el que has donat. Francesc Garriga Preneu les roses abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre s'abandonen a la fràgil esperança del poeta. Olga Xirinacs Mathias Enard, un escritor que entra gratamente en mi memoria después de leer su novela «Carrer Robadors». Josep Moratalla Som una mica com els altres ens veuen, una mica com no