Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2015

La lectura i la vida

Imatge
Ahir vaig fer la sessió mensual del club de lectura a la Biblioteca de Tordera. És un club que vaig començar amb molta il·lusió el curs passat i que enguany està costant molt que desperti interès entre els vilatans i vilatanes d'aquesta població. Hi estem treballant. Malgrat això, puc dir que precisament en aquest club he viscut alguns dels millors moments de la meva feina com a conductora literària. Precisament ahir, quan acabàvem la sessió, en Miquel, un dels lectors, em va dir: «M'agrada venir a les sessions del club de lectura perquè me n'adono que estic aprenent a llegir .» Va ser molt emocionant sentir aquestes paraules, perquè aquest és un dels objectius dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? , inspirats –entre d'altres– en les reflexions que Emili Teixidor va desenvolupar al llarg de molts anys de docència i que va aplegar en un llibre magnífic, que us recomano: La lectura i la vida *. I aquí us deixo un dels seus textos que inspira la meva manera d'en

Dues cites amb la lectura, avui dijous

Imatge
La primera, a 2/4 de 8 del vespre: Presentació del primer LLIBRE SOLIDARI de l’Atzavara . La segona, a 2/4 de 9 de la nit: Lectura de TRADUCCIONS de poesia (de diverses llengües al català), organitzada per Núria Busquet Molist a la Poeteca . Com diria aquella: «Jo no me les perdria, com hi ha món!»

«És boníssim, s'ha de llegir»

Imatge
(Un apunt de memòria històrica, del 14/11/10 a dia d'avui) No és per fer autobombo, però crec que val la pena que reprodueixi aquí sota un apunt «un pèl antic» de Llegeixes o què!? on vaig escriure la meva primera experiència dovlatoviana i on, curiosament, l'alcohol va fer acte de presència: Aquesta és la història d’en Francisco i l’Albert, que anaven a una conferència sobre Schpenhauer i es van trobar que la sala on la feien (?) estava plena, i llavors van enfilar cap a l’Horiginal i van conèixer Dovlàtov i la seva colla. I allà van trobar-se amb la SU, que els va convidar a unes cerveses (encara que a en Francisco li haguessin convingut més unes croquetes) i van passar una estona ben acompanyats i sota sostre (això també era convenient). I van escoltar la carta que “L’artista abans conegut com Subal Quinina” havia escrit per en Dovlàtov. En Francisco, que li va preguntar a la SU allò d’“¿Estudias o trabajas?” en veure que ella treia una llibreta abans de començar