diumenge, 17 de novembre de 2013

Tancar el cercle

Divendres vaig fer la primera sessió del Club de Lectura de la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar.

És un club especial per una sèrie de raons: perquè vaig al poblet del Maresme on vaig passar els estius de la meva adolescència, perquè és un club repartit en dos grups de persones (de 16.30 a 18 h i de 18.30 a 20 h), i perquè els llibres que puc triar per a les lectures són diferents als dels clubs de lectura que faig a Barcelona.

He decidit que a l'inici de cada sessió d'aquest club compartiré amb les lectores i lectors quin ha estat el motiu per escollir el llibre que han llegit. Aquesta és l'explicació que vaig donar-los per haver triat La pasión de Jeanette Winterson:

El vaig regalar a la meva parella per Sant Jordi l'any 2008 perquè la portada em va agradar (ai, la meva fascinació per les pèl-roges!). Com que era un regal no el vaig intentar llegir, però passats ben bé un parell d'anys el vaig agafar un dia i m'hi vaig posar i... no em va enganxar i... el vaig deixar.

L'any passat vaig ensopegar amb -sóc incapaç de recordar com hi vaig anar a parar- ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? i em va entusiasmar! Fins al punt que vaig arribar a escriure 20 raons per les quals valia la pena llegir aquest llibre.

O sigui que vaig recordar que jo havia tingut un llibre de la Winterson a les mans i que a casa hi havia de ser. I el vaig trobar i li vaig donar una segona oportunitat. I vaig entrar a La pasión amb uns altres ulls, per una altra porta si ho voleu dir així, i m'hi vaig quedar i m'hi vaig trobar a gust.

Per acabar de tancar el cercle (una manera de dir-ho), el mes de juny passat vaig anar a una xerrada que feien a una llibreria de Barcelona sobre els agents literaris, i allà vaig trobar-me -gairebé acabat de sortir del “forn”- La mujer de púrpura de Jeanette Winterson.

La xerrada va ser molt interessant, des de la primera pregunta de la llibretera per allò de trencar el gel fins a les experiències que els dos agents literaris convidats van compartir amb nosaltres. Entre el públic, l'editora de la Winterson, Silvia Querini, intervenia i comentava la jugada. Vaig dubtar de comprar-lo però vaig interpretar la presència de l'editora de Lumen com un senyal, i finalment me'l vaig comprar i fins i tot em vaig atrevir a demanar-li que em dediqués el llibre. I ho va fer.


I així va ser com vaig presentar el primer llibre d'aquest club, La pasión de Jeanette Winterson, però el cercle encara no s'havia tancat, ja que una de les meves lectores -al final de la sessió- em va explicar que, quan vivia a Barcelona, durant molts anys va ser veïna de Silvia Querini.

Crec que m'esperen unes sessions força entretingudes en aquest club de lectura!

dijous, 7 de novembre de 2013

Xalar de valent!

Karine Laval
Aviat farà tres anys que em reinvento. No és bo ni dolent. És un fet. Quan s'ajunta el reinvent i aquest tarannà meu de no saber dir que no, els resultats són els següents:

Feina feta!

Un primer tractament de catalogació del Fons Baltasar Porcel que, si tot va bé, es podrà consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya a partir de l'any vinent.

Feina per fer (setmana vinent)!

Unes xerrades -ep, en el meu clàssic paper de “dinamitadora”!- d'EXPLICA'NS, un intercanvi cultural i lingüístic.

Feina per fer (finals de mes)!

Una sessió del Club de Lectura de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, on tindré l'immens plaer de compartir la lectura d'Stoner de John Williams.

Sense deixar de banda els clubs de lectura i els tallers d'escriptura, feines de correcció i altres activitats lúdico-festives, aquestes feines “extres” no em treuen de pobre però em fan xalar de valent!