Si una és una malalta d’escriure –com jo mateixa-, no en té prou d’anar
farcint aquest blog i ha d’anar buscant publicacions on poder esplaiar-se,
encara que sigui de tant en tant. Darrerament he ampliat la meva escriptura participativa al butlletí de
l’escola dels nostres fills, on aquest mes ha aparegut un text que reprodueixo
seguidament i que vull dedicar a l’Sfer (li vaig prometre que parlaria d’aquest
llibre fa molt de temps!) i a la Fe ,
perquè ambdues m’ajuden a conèixer tot de llibres que segur que algun dia compartiré
amb els nostres nanos. Gràcies!
Gairebé per casualitat em va arribar a les mans Les heroïnes contraataquen de Bel Olid.
Aquest llibre ha estat guardonat amb el VIII Premi Rovelló d’Assaig de
Literatura Infantil i Juvenil 2010 (Pagès editor, 2011; Col·lecció d’Assaig
Argent Viu, 112).
Les heroïnes contraataquen és un text breu però contundent, una petita perla
imprescindible per a qualsevol biblioteca, ja sigui escolar o familiar. Bel
Olid (Mataró, 1977) ens ho deixa clar des del començament: “...aquest treball
no s’amaga d’estar pensat per a un públic concret: va dirigit a les persones
preocupades per l’educació dels infants i, sobretot, a les que tenen ganes de
dialogar-hi sense prejudicis. A més dels pares implicats, ens estem referint
als bons mestres.”
L’autora ens proposa la lectura de set llibres en què les
protagonistes són nenes. De cadascun d’ells ens n’ofereix un breu resum i el
seu argument, a més de la descripció i comentari dels elements destacats del
llibre. Al final de cada capítol, dos apartats per emmarcar: “Llavors per al
debat”, on suggereix una llista de temes que apareixen als llibres (la
felicitat, el dret a la diferència, a la solteria, a la solitud...) amb què es
pot generar un debat molt interessant a l’aula (o a casa), i altres llibres
afins o similars que ens faran aprofundir encara més en aquests temes.
Per a mi ha estat el retrobament amb alguns personatges (Matilda o Pippi Calcesllargues) i l’apropament a d’altres dels quals només
n’havia sentit a parlar (Emily the
Strange). He de confessar que desconeixia totalment la resta de títols i
que m’he quedat fascinada amb la història de les Tres germanes lladres.
Em sembla que aquest estudi no només ajudarà a contribuir
a demostrar que els llibres protagonitzats per nenes “existeixen” i poden ser
interessants també per als nens, sinó que es pot convertir en un llibre
imprescindible per a totes les persones que –com jo– creuen que la literatura
pot canviar el món.
Susanna Àlvarez i Rodolés, mare de l’U i l’È (P3)