Escriptura participativa

Si una és una malalta d’escriure –com jo mateixa-, no en té prou d’anar farcint aquest blog i ha d’anar buscant publicacions on poder esplaiar-se, encara que sigui de tant en tant. Darrerament he ampliat la meva escriptura participativa al butlletí de l’escola dels nostres fills, on aquest mes ha aparegut un text que reprodueixo seguidament i que vull dedicar a l’Sfer (li vaig prometre que parlaria d’aquest llibre fa molt de temps!) i a la Fe, perquè ambdues m’ajuden a conèixer tot de llibres que segur que algun dia compartiré amb els nostres nanos. Gràcies!

“Hi havia una vegada una nena...”

Gairebé per casualitat em va arribar a les mans Les heroïnes contraataquen de Bel Olid. Aquest llibre ha estat guardonat amb el VIII Premi Rovelló d’Assaig de Literatura Infantil i Juvenil 2010 (Pagès editor, 2011; Col·lecció d’Assaig Argent Viu, 112).

Les heroïnes contraataquen és un text breu però contundent, una petita perla imprescindible per a qualsevol biblioteca, ja sigui escolar o familiar. Bel Olid (Mataró, 1977) ens ho deixa clar des del començament: “...aquest treball no s’amaga d’estar pensat per a un públic concret: va dirigit a les persones preocupades per l’educació dels infants i, sobretot, a les que tenen ganes de dialogar-hi sense prejudicis. A més dels pares implicats, ens estem referint als bons mestres.”

L’autora ens proposa la lectura de set llibres en què les protagonistes són nenes. De cadascun d’ells ens n’ofereix un breu resum i el seu argument, a més de la descripció i comentari dels elements destacats del llibre. Al final de cada capítol, dos apartats per emmarcar: “Llavors per al debat”, on suggereix una llista de temes que apareixen als llibres (la felicitat, el dret a la diferència, a la solteria, a la solitud...) amb què es pot generar un debat molt interessant a l’aula (o a casa), i altres llibres afins o similars que ens faran aprofundir encara més en aquests temes.

Per a mi ha estat el retrobament amb alguns personatges (Matilda o Pippi Calcesllargues) i l’apropament a d’altres dels quals només n’havia sentit a parlar (Emily the Strange). He de confessar que desconeixia totalment la resta de títols i que m’he quedat fascinada amb la història de les Tres germanes lladres.

Em sembla que aquest estudi no només ajudarà a contribuir a demostrar que els llibres protagonitzats per nenes “existeixen” i poden ser interessants també per als nens, sinó que es pot convertir en un llibre imprescindible per a totes les persones que –com jo– creuen que la literatura pot canviar el món.

Susanna Àlvarez i Rodolés, mare de l’U i l’È (P3)

Cites inoblidables

Aquesta setmana “toca” recomanar activitats interessants. Jo no me les perdria... I vosaltres?

Dijous 23 de febrer, a les 7 del vespre, a Alibri Llibreria, al carrer Balmes 26, de Barcelona, presentació del llibre És això, més o menys de Sebastià Bonet, amb la participació de Rosa Delor, Ramon Pla i Arxé, Pau Vidal i el mateix autor.

Dijous 23 de febrer, a les 8 del vespre, a Saltamartí llibres, al carrer Canonge Baranera 78, de Badalona, presentació del llibre Cada família, un porc d’Hilari de Cara, llibre guardonat amb el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom 2011. La presentació anirà a càrrec d’Odile Arqué.

Divendres 24 de febrer... tothom cap a l’Espolsada per celebrar els seus primers 5 anys d’existència! La seva llibretera, la Fe, ja s’ha convertit per moltes de nosaltres en “llibretera de capçalera”. Per a la festa d’aniversari, l’Espolsada Llibres comptarà amb la presència de Joan Manuel Tresserras i del darrer Premi Sant Jordi de novel·la, Crim de sang de Sebastià Alzamora.

Dissabte 25 de febrer, Clau de Sol d’Hivern... una iniciativa del també llibreter Biel Barnils.

I recordeu, si m’hi veieu, xiuleu-me, eh!

I per al mes de març... MÉS!

Il·lustres

Aquest és el títol d’un document que recull frases, diàlegs, paràgrafs, cites... que he tingut la sort de trobar al llarg de moltes lectures fetes al llarg d’una pila d’anys –de llibres, de diaris, de revistes– i que m’han agradat especialment.

A vegades rellegeixo algun d’aquests fragments i no m’hi reconec, ço és, que potser ara mateix no els triaria. No és el cas de la primera “entrada”, que tinc datada el 1992, i que és un fragment de Frida Kahlo de Rauda Jamis.

 

         “Sin embargo, a pesar de ese cuerpo herido y adornado con trozos de hierro antiestéticos, tengo que reconocer que he sido locamente amada, según la expresión de Breton.

         Tlazolteotl, diosa del Amor, debió estar conmigo.

         He sido amada, amada, amada —no lo suficiente, porque nunca se quiere suficientemente, una vida no basta—. Y yo he amado sin cesar. Con amor, con amistad. A hombres y a mujeres.

         Un día un hombre me dijo que hacía el amor como una lesbiana. Me eché a reir. Le pregunté si era un cumplido. Me respondió afirmativamente. Entonces le dije que en mi opinión una mujer goza con todo su cuerpo, y que ése era el privilegio del amor entre mujeres. Un conocimiento más profundo del cuerpo del otro, tu semejante, un placer más total. El reconocimiento de una aliada. A pesar de una aventura muy superficial que tuve durante mi adolescencia, no creo, de no haber sido por el accidente, que hubiese vuelto a hacer el amor con una mujer.”

Amb el pas dels anys m’he tornat indisciplinada i he deixat escapar molts “il·lustres” potencials i, fins i tot, l’any passat vaig pensar en deixar d’anotar aquestes troballes. Aquesta setmana, però, he encetat un nou document, Il·lustres-2, amb dues entrades que curiosament no he trobat llegint, sinó escoltant...

I la primera entrada és aquesta (espero que us agradi!): “Res hi ha en la ment que no hagi estat abans en els sentits”, d’Aristòtil.