dimecres, 29 de juny de 2011

Només falta 1 dia!

Tota la colla de paperdevidrers estem d’enhorabona.

Dijous 30 de juny, a 2/4 de 9 del vespre, a l'Horiginal se celebrarà el 9è aniversari de la revista Paper de vidre i es farà la presentació del darrer número 58.

La colla que s’aplegarà a llegir els seus textos publicats seran: el lingüista RUDOLF ORTEGA, l’escriptor i traductor RICARD RIPOLL, l’escriptor i traductor PAU VIDAL, l'escriptor JAUME SUBIRANA, l’escriptor EDUARD RIBERA, el lingüista MAGÍ CAMPS, l’autor del crucigrama en castellà de La Vanguardia, JORDI FORTUNY, l’escriptor JOAN TODÓ i l’enigmista i escriptor MÀRIUS SERRA.

“Per compensar” (suposo) tanta presència masculina, la festa s’arrodonirà amb l’actuació musical de
BIKIMEL. El cartell (“lu dit”, confio que hi haurà alguna dona a la sala) és extraordinari. Sembla ser que, per veure tot això, només haureu de consumir una cervesa.

Us ho perdreu?

Malauradament jo sí. Fa temps que ja em vaig comprometre amb la Rosa d’El racó del Llibre per anar a parlar d’Atentament. Lectures crítiques de Joan Triadú.

Paperdevidrers, per molts anys!

dissabte, 18 de juny de 2011

Avui us parlaré (II)


Tot va començar aquí. Avui us parlaré del segon fet: a l’escola on aniran els nostres fills el curs vinent van organitzar una xerrada sobre la lectura en l’àmbit familiar que va anar a càrrec de Roser Ros i Vilanova, narradora oral, escriptora i doctora en pedagogia.

Amb un públic reduït però àvid d’informació, la Roser va trencar el gel amb una sèrie de preguntes que ens havíem de fer per intentar situar-nos: Qui llegeix? Què llegeix? Quan llegeix? On llegeix? Com llegeix? Tenint ben clar que hi ha tants lectors com individus i, de retruc, tantes maneres d’apropar-nos a la lectura com vulguem.

Lleu desencant, per començar...

L'espai físic que, segons la Roser, ha de ser el "lloc de desembarcament" dels llibres a l'habitació dels nostres infants és la tauleta de nit (horror, nosaltres no en tenim!). Aquest lloc és important dins de l'experiència literària ja que, segons la pedagoga, és un "petit aeroport" on podràs dipositar el llibre que ens agradi per a les nostres criatures i, a partir del qual, podem començar a establir el diàleg amb elles i ells… Això fa que "es construeixi" un "petit triangle", on els vèrtexs són els adults, les/els petites/s lectores/s i el llibre, un espai on les mares i els pares hem d'estar ben presents.

Estic perduda però encantada…

La sorpresa, però, arriba amb els tres llibres que ens ha portat la Roser: cap d'ells no té lletra! Tots són plens d’imatges: fabuloses, suggerents, fantàstiques, belles… Tot té la seva explicació: aquests llibres activen el cervell dels infants i serveixen per desengreixar els processos que fan a l'escola… (Uff, els nostres nanos són massa petits… la Roser parla per a totes aquestes mares i pares que tenen criatures escolaritzades i que ja tenen "obligacions lectores").

Quines coses més curioses! Avancem…

Els llibres que tenim a casa poden estar "mutilats"; fins i tot podem posar la data i l'autora o l'autor de l'estrip! Que un llibre es pugui fer malbé forma part de l'experiència lectora! Fantàstic! La Roser, fins i tot, apunta que aquests llibres "malmesos", que estan malalts, poden ser aquells llibres especials que la nostra canalla llegeixi quan també està malalta, a casa.

En píndoles més breus, alguns comentaris més, dolços com els caramels...

- No hem de tenir prejudicis a l'hora de posar llibres només amb imatges a mans d'infants més grans o més petits.

- Llegir demana una actitud (i un cert esforç!).

- No t'has d’amoïnar per no acabar un llibre.

- El llibre és un altre puntal de comunicació amb les nostres filles i els nostres fills.

- Expliquem-los històries...

I per acabar...

Després d’una hora, les mares (i el pare!) que han assistit a la xerrada demanen consells a la Roser i parlen de les lectures de les seves filles i fills. Li demanen referències, que jo vaig espigolant, com puc, gairebé al vol, sense saber encara gaire bé els llibres que apunto. Alguns són aquests:

La col·lecció Popular de La Galera (a partir de 6-7 anys).

Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants feta per Miquel Desclot i amb il·lustracions de l’estimada Mercè Galí (a partir de 7 anys).

Els contes d’en Gianni Rodari (a partir de 8-9 anys).

Rudyard Kippling traduït per l’admirat Ramon Folch i Camarasa (a partir de 8-9 anys).

El Clan de la lloba de Maite Carranza (a partir de 12 anys).

I·lustra l'apunt "Nen saltant" de José Cobo

dilluns, 13 de juny de 2011

Sembla que, fins i tot, tinc una certa traça...

Els projectes per al curs vinent comencen a prendre forma... Un d’ells és el d’engegar un Club de lectura als Lluïsos de Gràcia.

“La filosofia” del club de lectura fa temps que està inventada, però aquest tindrà, evidentment, el toc de Llegeixes o què!?

La premissa està clara: el club de lectura està pensat per a persones amb inquietuds lectores. O sigui, persones que no tinguin por de llegir una obra de teatre, que vulguin conèixer noves autores i nous autors, que vulguin llegir poesia en veu alta... En definitiva, persones que llegeixin i que, un cop al mes, vulguin quedar al club de lectura i “comentar la jugada”.

Jo em sento molt còmoda fent aquestes sessions i començo a tenir una certa experiència. Sembla que, fins i tot, tinc una certa traça...

Per a donar a conèixer el projecte hem preparat una sessió informativa als Lluïsos de Gràcia per al dimecres 22 de juny, a les 8 del vespre.

Perquè si llegir és un plaer, compartir el plaer de la lectura és una experiència irrepetible!

Llegeixes o què!? Un blog i a partir de l’octubre, si tot va bé, un Club de lectura als Lluïsos de Gràcia.

dilluns, 6 de juny de 2011

Dijous passat... Tot un plaer

Dijous passat (i gràcies a la Lena!) vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Em va fer molta il·lusió conèixer-la ja que aquella setmana havia llegit a les meves alumnes del Centre Cívic Matas i Ramis uns fragments “Del Diari d’una traductora” i, a més, havia parlat d’ella en l’entrevista que m’havia fet l’Ada Castells a propòsit de l’aparició d’Atentament. Lectures crítiques de Joan Triadú, que precisament es publicava el mateix dia al “Cultura” de l’Avui.

Dijous passat vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Ella -i una multitud de traductores i traductors d’aquest petit país nostre- s’aplegaren a l'auditori de l'Arts Santa Mònica on se celebrà l'acte de lliurament del setè premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

El jurat del premi, format per D. Sam Abrams, Nathalie Bittoun-Debruyne, Feliu Formosa, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep Maria Sala-Valldaura, Dolors Udina i Víctor Sunyol (tothom present a la sala, si no vaig errada) van voler fer constar l’alta qualitat de les traduccions i dels llibres originals, i va acordar declarar com a finalista la traducció del llibre de Giuseppe Ungaretti Il dolore, presentada per Lluís Servera Sitjar, i atorgar el setè premi de traducció de poesia Jordi Domènech a la traducció de Gravitações, d’António Ramos Rosa, presentada per Antoni Xumet Rosselló.

Dijous passat, en acabar l’acte de lliurament del setè premi de traducció de poesia, vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Una estona abans, Joan Fontcuberta ens havia delectat amb la conferència “Traduir. L'ofici” que l’any vinent, en una nova edició d’aquest premi que es manté i creix dia a dia gràcies a la bona feina de Cafè Central i al suport de la Fundació Banc de Sabadell, podré llegir i assaborir encara més.

Dijous passat vaig conèixer la traductora Anna Casassas. Tot un plaer.


Il·lustra l'apunt un detall del cartell de "Travesías. Paisajes de interior", de Paloma Navares