Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2011

Tres correus consecutius

Imatge
Mentre estic pendent d’una proposta de feina i em complico la vida amb Una història avorrida , rebo tres correus consecutius que vull compartir amb totes i tots... El primer m’anuncia la publicació imminent de L’últim dia abans de demà , la darrera novel·la de l' Eduard Márquez . I no només és un anunci sinó que em conviden a prendre un cafè o una copeta, a més de donar-me el llibre en mà i a presentar-me l’autor. Ei, a mi i a d’altres blogaires!!! A la invitació, per al dimecres 2 de febrer a partir de les 7 del vespre, ens diuen aquestes paraules tan amables i –em sembla– tan carregades de raó: “Som conscients del suport constant, les crítiques constructives i l'enorme difusió que feu dels nostres llibres, i de moltíssims d'altres, i del foment per la lectura en general que els vostres blogs representen.” Ja us explicaré com ha anat! El segon és de LaBreu Edicions i em convida a assistir als propers recitals d’alguns dels poetes alabatrencs, que recitaran els seus darrer

Una història avorrida? Quan encara tinc les galtes enrojolades

Imatge
Moltes vegades ja m’he pronunciat sobre el gran NIVELL de les blogaires i els blogaires que passen per aquí i que deixen els seus comentaris, però les intervencions de la Marta i el Llibreter en el meu darrer apunt ho tornen a deixar ben clar. Entono el mea culpa per ser tan badoca (i tan mandrosa!) i anotar com estranyes frases i construccions que eren del tot correctes. Accepteu les meves disculpes, quan encara tinc les galtes enrojolades . Fet aquest preàmbul, del tot necessari, segueixo parlant-vos d’ Una història avorrida i de les coses que m’ha suggerit. A la pàgina 23 del primer capítol (p. 7-27), em trobo el professor de medicina Nikolai Stepànovitx en la seva faceta pedagògica, que em dóna moltes claus per preparar les meves sessions del Club de lectura : “Per fer una bona classe, és a dir, que no avorreixi els alumnes i els resulti profitosa, cal tenir, a més de talent, destresa i experiència. S’ha de ser molt conscient de les pròpies forces, saber molt bé per a qui la fa

Una història avorrida? L’apunt de les estranyeses

Imatge
Una història avorrida va arribar a les meves mans per atzar, com la majoria dels llibres. Són 113 pàgines dividides en 6 capítols, que es llegeixen amb plaer i que m’han suggerit un munt de coses. Per no allargassar-me massa (que després no em llegiu, que us conec!), parlaré d’ Una història avorrida en diferents apunts –confio que seran successius però tampoc no us ho puc assegurar (que jo també em conec!)–. Com que un dia ja ho vaig preguntar , m’atreveixo a començar aquí l’apunt de les estranyeses : Pàgina 18 del primer capítol (p. 7-27), quan diu “... i no només us en dirà l’any, el mes i el dia, sinó que també us explicarà els detalls que van envoltar un o un esdeveniment altre .” Quatre pàgines després (p. 22), llegeixo: “Del fosc passat de la medicina només se n’ha conservat una, de tradició: la corbata blanca que ara porten els doctors!” Se’m fa molt rar però suposo que els “rars” són els russos! També em crida l’atenció la frase següent (p. 24): “Un altre dels meus enemics

11 de l’1 de l’11 (o sempre hi ha 1 perquè, o més d’1...)

Imatge
Ho puc dir més clar i fins i tot més alt : NO TINC CRITERI! O sigui que, abans d’acabar l’any 2010, vaig fer una excursió familiar fins a l’Espolsada i vaig comprar-hi uns quants llibres... Em sembla que és del tot lícit que pregunteu: i per què aquests llibres? Us faré la llista dels meus perquès... Montse Banegas, Dobles parelles (Proa): perquè em va agradar molt Una dona incòmoda , tot i que mai en vaig escriure cap apunt. Herta Müller, Tot el que tinc, ho duc al damunt (Bromera): perquè, de tant en tant, el Nobel de Literatura deu anar a parar a escriptores/rs que s’ho mereixen, oi? Evelyn Waugh, Últimes notícies! (Acontravent): perquè tinc un molt bon record de Retorn a Brideshead ; perquè Joan Triadú va escriure abastament sobre aquest escriptor; perquè el traductor és “una màquina...” . Sergei Dovlatov, La maleta (labreu edicions): perquè no vaig poder fer-ho en el seu moment . Alice Munro, Massa felicitat (Club Editor): perquè la traductora tornava a

El meu ferm propòsit

Imatge
Les xifres “canten”: 2007 (48 apunts), 2008 (40 apunts), 2009 (38 apunts), 2010 (33 apunts). Passi el que passi, faci fred faci calor, amb més feina o amb menys... el meu ferm propòsit per aquest 2011 (fa anys que he deixat de fumar, fa temps que vaig decidir que no calia subvencionar gimnasos, l’any passat em vaig aprimar i això de l’anglès ja ho he deixat per impossible!) és escriure més apunts a Llegeixes o què!? Perquè llegir, llegeixo... O sigui que a veure si m’espavilo amb l’o què!? Llegeixes o què?! , un blog. Il·lustra el primer apunt de 2011, un detall de "La búsqueda" de María Platero