dijous, 27 de maig de 2010

Ho sap tot-hom i tot-don@...

...Cafè Central fa vint anys!

Per celebrar-ho han organitzat una
exposició commemorativa i, paral·lelament, activitats que giren a l’entorn de tres qüestions essencials per al projecte editorial de Cafè Central: la poesia, la traducció de poesia, i l’art i el disseny.

Ahir, la protagonista era la traducció. L’acte va consistir en un recital en quatre llengües (català, anglès, francès i grec) a partir de quatre traduccions d’alta significació publicades per Cafè Central:

Elizabeth Barrett Browning, Sonets del portuguès, traduït per Dolors Udina.
Emily Dickinson, Jo no sóc ningú, traduït per D. Sam Abrams.
Brane Mozetic, Banalitats, traduït per Simona Skrabec.
Iannis Ritsos, Tard, molt tard, de nit entrada, traduït per Joan Casas.

No cal dir (o potser sí?) que jo hi era i que ara mateix us en faré cinc cèntims, però abans (no seria jo si no ho fes), hi ha de constar una “prèvia”: per favor, si en un acte hi ha micròfons, que també hi hagi algú que vetlli perquè aquests aparells facin servei!!!

La presentació de l’acte va anar a càrrec del coordinador d’aquestes activitats paral·leles, D. Sam Abrams, que va resumir, en tres punts, la lloable tasca de Cafè Central de fer-nos estimar la poesia, que es concreta en:

- Rellegir i fer-nos propers els clàssics i els contemporanis.
- Fer-nos conèixer autors i veus de la cultura europea poc coneguts aquí.
- Assumir el repte de traduir poetes no fàcils, no complaents.

M’entretindré en la intervenció de Dolors Udina, no només perquè és una excel·lent
traductora (com els altres ponents, no en dubto) sinó perquè els Sonets del portuguès és l’únic dels quatre llibres que he llegit.

Abans de fer la lectura d’una selecció dels sonets, Dolors Udina va comentar que els havia trobat difícils de traduir ja que s’havia hagut d’acarar a l’anglès original del segle XIX. El seu repte era traduir uns versos que es poguessin dir avui mateix. Va reconèixer que havia fet la traducció dels poemes d’Elizabeth Barrett Browning de manera bastant intuïtiva i que, mentre ho feia, també llegia els Sonets de Shakespeare. Pel que fa a altres traduccions d’aquest llibre, va comentar que fins llavors (2005) hi havia alguna traducció de sonets solts (de Marià Manent, de Francesc Parcerisas) i que les traduccions castellanes eren un calc de l’anglès de l’autora, és a dir, gens actualitzades.

Segons ella, els Sonets del portuguès es pot llegir com una història d’amor. Us convido a llegir-lo.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.

Il·lustra l’apunt d’avui, que vull dedicar al “co-dinamitador” de l’excel·lent blog de casa al club,
un detall de Window de Thomaz Farkas

dimecres, 19 de maig de 2010

Ja sabeu que sóc rareta

Fa tres anys que no em perdo l’acte de lliurament del Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia.

L’any 2007 –amb l’altra meitat
us en vaig parlar aquí. L’edició de 2008 em va entusiasmar tant que no en vaig parlar (ja sabeu que sóc rareta). I el que em va semblar l’edició de 2009 ho vaig deixar escrit ben clarament aquí.

Enguany hi ha novetats: la primera és que no hi podré assistir (precisament he de donar un cop de mà a l’altra meitat que, “di nuovo!”, es trasllada de pis); la segona és que la dotació econòmica del Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia ha passat de 1.500 a 6.000 euros.


No és un assumpte sense importància, però el que realment m’agradaria destacar és el següent: que en el nostre panorama de premis literaris no n’existeix cap altre d’aquestes característiques, i que el seu jurat es manté, fidel i inamovible, des de la primera edició del premi, l’any 2004.

Des d’aquestes humils pantalles, el meu reconeixement a D. Sam Abrams, Nathalie Bittoun-Debruyne, Feliu Formosa, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep Maria Sala-Valldaura, Dolors Udina, Carlos Vitale i Víctor Sunyol.

Si no teniu cap altre compromís, us recomano que el dijous 20 de maig, a dos quarts de vuit de la tarda, us acosteu a l’Arts Santa Mònica (La Rambla, 7, de Barcelona), a l'acte de lliurament del sisè Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia concedit a Txema Martínez Inglés
per la traducció dels Sonets de William Shakespeare.

En el decurs de l'acte, la traductora Anna Casassas parlarà sobre El ritme de la prosa.

Ja friso per no perdre’m l’edició de l’any vinent, quan els de Cafè Central
(davant i darrera del premi des del primer dia) ens lliurin una edició d’aquesta conferència.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure, sempre amb un somriure!


Il·lustra l'apunt d'avui -el número 150 de la segona època-
el psicodèlic Playroom (2008) de Santiago Giralda

dimecres, 12 de maig de 2010

Dels grossos

No és el primer cop que pateixo un “atac de dispersió”, però reconec que el que estic patint aquestes darreres setmanes és dels grossos. Per sort, la causa no l’heu de buscar en cap problema relacionat amb la lectura, sinó més aviat amb un assumpte –aquest cop, per desgràcia– tan real com és la possible pèrdua de la feina.

Així que ara mateix m’he de posar a actualitzar el meu currículum (gràcies Clidice!). Un cop enllestida aquesta actualització
i comenci a fer les primeres trameses del rebonic currículum em sembla que em quedarà molt temps lliure. No patiu, però, perquè ja tinc decidits els assumptes a tractar en aquestes mateixes pantalles (comptant que normalment la redacció dels apunts de Llegeixes o què!? i els comentaris que generen té en mi uns efectes totalment terapèutics):

La crònica de la presentació de Maletes perdudes de Jordi Puntí celebrada a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el passat 1 d’abril (que ampliaré amb la presentació que faran a L’Espolsada
i que no em penso perdre!).

La crònica de la trobada entre les editores Beatriz de Moura i Valeria Bergalli en una de les sessions d’EDICCIÓ, finalment
celebrada el passat 19 d’abril a la Llibreria Laie.

Les meves impressions de la lectura de Maletes perdudes de Jordi Puntí. També de les lectures que he fet paral·lelament: Primeres paraules de Mireia Llinàs
i Kafka de Robert Crumb.

Bé, disculpeu la dispersió! El meu currículum m’espera...

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure.