Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2010

Ho sap tot-hom i tot-don@...

Imatge
... Cafè Central fa vint anys! Per celebrar-ho han organitzat una exposició commemorativa i, paral·lelament, activitats que giren a l’entorn de tres qüestions essencials per al projecte editorial de Cafè Central: la poesia, la traducció de poesia, i l’art i el disseny. Ahir, la protagonista era la traducció. L’acte va consistir en un recital en quatre llengües (català, anglès, francès i grec) a partir de quatre traduccions d’alta significació publicades per Cafè Central: Elizabeth Barrett Browning, Sonets del portuguès , traduït per Dolors Udina. Emily Dickinson, Jo no sóc ningú , traduït per D. Sam Abrams. Brane Mozetic, Banalitats , traduït per Simona Skrabec. Iannis Ritsos, Tard, molt tard, de nit entrada , traduït per Joan Casas. No cal dir (o potser sí?) que jo hi era i que ara mateix us en faré cinc cèntims, però abans (no seria jo si no ho fes), hi ha de constar una “prèvia”: per favor, si en un acte hi ha micròfons, que també hi hagi algú que vetlli perquè aquests aparells fa

Ja sabeu que sóc rareta

Imatge
Fa tres anys que no em perdo l’acte de lliurament del Premi “ Jordi Domènech ” de Traducció de Poesia. L’any 2007 –amb l’ altra meitat – us en vaig parlar aquí . L’edició de 2008 em va entusiasmar tant que no en vaig parlar ( ja sabeu que sóc rareta ). I el que em va semblar l’edició de 2009 ho vaig deixar escrit ben clarament aquí . Enguany hi ha novetats: la primera és que no hi podré assistir (precisament he de donar un cop de mà a l’altra meitat que, “di nuovo!”, es trasllada de pis); la segona és que la dotació econòmica del Premi “Jordi Domènech” de Traducció de Poesia ha passat de 1.500 a 6.000 euros. No és un assumpte sense importància, però el que realment m’agradaria destacar és el següent: que en el nostre panorama de premis literaris no n’existeix cap altre d’aquestes característiques, i que el seu jurat es manté, fidel i inamovible, des de la primera edició del premi, l’any 2004. Des d’ aquestes humils pantalles , el meu reconeixement a D. Sam Abrams, Nathalie Bittoun-Debr

Dels grossos

Imatge
No és el primer cop que pateixo un “atac de dispersió”, però reconec que el que estic patint aquestes darreres setmanes és dels grossos . Per sort, la causa no l’heu de buscar en cap problema relacionat amb la lectura, sinó més aviat amb un assumpte –aquest cop, per desgràcia– tan real com és la possible pèrdua de la feina. Així que ara mateix m’he de posar a actualitzar el meu currículum (gràcies Clidice !). Un cop enllestida aquesta actualització i comenci a fer les primeres trameses del rebonic currículum em sembla que em quedarà molt temps lliure. No patiu, però, perquè ja tinc decidits els assumptes a tractar en aquestes mateixes pantalles (comptant que normalment la redacció dels apunts de Llegeixes o què!? i els comentaris que generen té en mi uns efectes totalment terapèutics): La crònica de la presentació de Maletes perdudes de Jordi Puntí celebrada a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el passat 1 d’abril (que ampliaré amb la presentació que faran a L’Espolsada i que