dijous, 25 de juny de 2009

Molt cordialment

De tant en tant s’ha de llegir poesia. Entengui’s aquest “de tant en tant” com es vulgui: cadascuna i cadascú ha de saber quan necessita llegir poesia, és una cosa personal i intransferible, com moltes altres.
És veritat, però, que no tothom en llegeix habitualment, de poesia. I també és veritat que la lectura d’un llibre de poemes et demana un ritme i una predisposició diferent a la que tindries en llegir una novel·la o un llibre de contes, per exemple.

He de dir-vos, però, que jo he llegit La trama perfecta de Daniel Busquets al meu lloc de lectura: el metro (bé, no és l’únic, però sí el més habitual). Però també us confesso que amb una sola lectura no n’he tingut prou, i el llibre m’ha acompanyat en molts trajectes d’aquestes darreres setmanes.

Dolor, sexe, trobades, amor, sexe, cossos, amants, pell, sexe, cuques de llum, foscor, suor, sexe, sordidesa, plaer, bellesa... Tot això i més m’ha suggerit la lectura de La trama perfecta, un llibre que us recomano llegir en algun moment de la vostra vida (no us voldria pressionar!). Us he triat un parell de poemes:

ZENIT
Prepara’t per al zenit.
La nostra terra de ningú
és un soterrani de zinc
amb cadenes i caputxes,
penjolls d’acer quirúrgic,
un sofà gris i flagells de cuir.

CLARIANA
Ella emergeix entre somnis,
i s’ha assegut a la clariana.
Sospita entre cuques de llum
que el propi enigma s’acaba.


Aquí trobareu un apunt, fet amb criteri, sobre el llibre. Per cert, el meu exemplar de La trama perfecta el tinc dedicat pel seu autor, a qui vaig poder saludar el mateix dia de Sant Jordi, a la parada de LaBreu.
Hi diu: A Susanna Àlvarez, molt cordialment.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, i no us oblideu de somriure...

dijous, 18 de juny de 2009

I va arribar el dia...

Aquesta setmana he fet la darrera sessió del Club de lectura. Ai...

Com era un dia especial, vaig organitzar la sessió de manera que, en primer lloc, cada lectora (només tenia un lector!) havia de triar un llibre dels què hem llegit durant aquest temps i comentar-nos alguna cosa sobre el llibre, o sobre la sessió, o sobre l’autor i/o autora... De la tria voldria destacar que un dels llibres més comentats va ser Ébano/Eben, de Ryszard Kapuscinski. D’altres lectures de les què les lectores van voler comentar alguna cosa van ser: Les amants d’Elfriede Jelinek, El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, Estació de França de Joan Margarit, Orden alfabético de Juan José Millás, Arte de Yasmina Reza, Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello, Natura morta amb nens de Francesc Parcerisas, El silenci dels arbres d’Eduard Márquez i Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies.

Després, cadascuna de nosaltres havia d’escriure en un full a part la resposta a dos punts que vaig plantejar:
Opina o comenta qualsevol aspecte de Casa de nines que vulgueu destacar i compartir.
Què t’ha aportat com a lectora/r participar en aquest Club de Lectura?

No vam tenir gaire temps per aprofundir sobre el primer punt. I és una llàstima perquè els comentaris donaven molt de joc. Pel que fa al segon punt, un resum de les opinions podria ser aquest:


- Compartir i intercanviar opinions i punts de vista sobre les lectures fetes.


- Haver llegit autors que, en altres circumstàncies, potser mai no hauríem conegut.


- Aprofundir en la lectura dels llibres, intentant apreciar els matisos de les paraules, expressions i de la llengua en general.


- Llegir poesia i teatre, que habitualment no en tenim costum.


- Conèixer activitats i dinàmiques relacionades amb la lectura.

Durant tot aquest temps, les persones que han participat al Club de Lectura han fet aportacions molt interessants sobre cadascun dels llibres que hem treballat i puc dir-vos que ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida.
En molts sentits.
Ho trobaré a faltar.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l'apunt d'avui el punt de llibre, disseny exclusiu de Sílvia Vallverdú,
que recull tots els llibres llegits al Club de Lectura


[L’apunt d’avui està dedicat a les tres bibliotecàries que m’han ajudat en diferents etapes d’aquesta aventura: Emma, Elena i Yuste. Gràcies!]

dijous, 11 de juny de 2009

Llibreta reservada?

Ahir vaig acabar d’omplir una de les meves llibretes, aquelles on hi ha les notes inútils –o no– que després trobeu a Llegeixes o què?!

Aquest matí, de la prestatgeria de les llibretes, he agafat una de nova (o no tan nova). La que he escollit recordava que ja l’havia fet servir, quan anava escrivint els fragments que m’agradaven o em cridaven l’atenció de Mentira (648 pàgines) d’Enrique de Hériz. L’exemplar de la novel·la no era meu i, per tant, les anotacions durant la lectura havien d’anar a part, però no el vaig poder acabar de llegir perquè el vaig haver de tornar a la seva propietària! Les frases anotades són extenses i em sembla que no cal reproduir-les aquí. De fet, m’estimo més no fer-ho per veure si així és possible reprendre la seva lectura i, algun dia, fer-vos-en cinc cèntims...
A la mateixa llibreta, però, descobreixo que després dels fragments de Mentira en tinc uns altres d’El día menos pensado (192 pàgines), del mateix autor. Les tinc –tot i que d’aquestes no me’n recordava– perquè aquest llibre tampoc no era meu, sinó que el vaig agafar en préstec a la biblioteca.
En reprodueixo un parell:
“Claro, con el destino sólo se puede hablar a gritos porque siempre está lejos” (p. 53)
“... pero estoy seguro que se ríe de puro miedo, la risa de hojalata se le oxida en la oscuridad” (p. 109)

I és que fa dies que Enrique de Hériz “em ronda”, concretament des de que vaig llegir la crítica que J. A. Masoliver Ródenas escrivia del seu darrer llibre, Manual de la oscuridad (576 pàgines). Em va cridar l’atenció perquè a la novel·la hi ha un mag (i jocs de mans, suposo, com a L’home d’origami) i també formigues (com a L’home d’origami). Fins aquí el paral·lelisme, crec, però la coincidència de la lectura del llibre i de la crítica em va fer una certa gràcia.

Em sembla que serà una bona idea que reservi aquesta llibreta per a les meves notes dels llibres d’Enrique de Hériz i els possibles apunts que en generi la seva lectura, no?

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... millor fer-ho tot amb un somriure!


Il·lustra l'apunt d'avui un detall d'una fotografia d'una princesa, de Robert Wilson

dimecres, 3 de juny de 2009

Acumulació de “notes per al blog” (i II)

S’havia de fer, com a mínim, una segona part d’aquest apunt, o sigui que ara mateix m’hi poso.

Els enllaços d’aquí al costat. Totes i tots tenim blogs enllaçats. Cadascuna i cadascú sabrà per què. Els meus hi són perquè els llegeixo (o què?!) i ja sabeu que, de tant en tant, en vaig incorporant de nous. Avui serà diferent, perquè n’incorporo un de nou (benvinguda Tonina!
) però també reorganitzo i, el més important, faig neteja.

Lloc on m’agradaria ser-hi. El proper dimarts 9 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Espai Mallorca (carrer del Carme, 55, de Barcelona), a la presentació del llibre de poemes Allò doncs, de Danielle Collobert, traduït per Antoni Clapés i Víctor Sunyol, i editat per Jardins de Samarcanda (Cafè Central/Eumo editorial). La presentació anirà a càrrec d’Isabel Núñez
, escriptora i traductora i Nelly Schnaith, filòsofa i la lectura de poemes a càrrec de l’actriu Montse Vellvehí.

Llibres que hauria de comentar. Fa relativament poc, L’Espolsada em reclamava la meva opinió sobre En lloc segur
. Ho tenia present, però de fet, anterior a aquest comentari n’hauria de fer un de L’estepa infinita. Després li tocarà el torn a L’home d’origami. Tot arribarà...

...Mentrestant, no us oblideu de llegir i de ser felices i feliços.

Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure...


Il·lustra l’apunt d’avui un detall d’una fotografia de René Groebli