Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

Res a dir

Imatge
Després d’una setmana de vacances, agafo la llibreta del blog i me n’adono que no tinc res especial a dir. I no és, precisament, que no hi tingui res anotat, a la llibreta, però és que no hi ha res que m’engresqui prou per escriure un post. Tot i així, em resisteixo a tenir abandonat Llegeixes o què?! una setmana més, o sigui que seguidament trobareu algunes de les anotacions disperses –com jo mateixa– dels dies que he estat allunyada d’aquestes pantalles: - Club de lectura: vaig començar la darrera sessió amb un ambient “hostil” cap al llibre que havien llegit les lectores i el lector, concretament Natura morta amb nens de Francesc Parcerisas. Després de la sessió, amb el treball concret –fet en grups de tres persones- sobre uns poemes escollits d’aquest recull, l’opinió de la gran majoria de lectores va canviar. Això fa que em plantegi, per al mes de març, una dinàmica que em donarà més feina i on hauré de comptar amb la complicitat de l’autor. A veure si tenim sort! - Nous blogs q

Tot són experiències (II)

Imatge
Sembla que la intenció d’organitzar un club de lectura “s’ha posat de moda”! Les motivacions i la infraestructura varien, lògicament, segons els promotors. El club de lectura organitzat des d’una llibreria, com el de l’Espolsada , serà diferent del que vol organitzar en Xenofílic amb un grup d’amics lectors, on la lectura es combinarà amb uns bons vins i formatges... Com ho serà també el de dues amigues que van venir a una de les meves sessions del club perquè volien veure “en viu i en directe” com anava tot allò. Una d’elles era bibliotecària i l’altra arquitecte. S’havien conegut portant els fills a l’escola i volien seguir la seva relació, amb altres pares i mares , és clar, parlant de llibres i de lectures. A tutti quanti aconsello la lectura de Llegim plegats , de Mercè Carrill o, i e n aqu est cas el capítol “Lectures escollides” on trobareu les seves recomanacions. Un c onsell (que a mi m’ha funcionat i que difereix, però, del sistema proposat per Carrillo ) és que no cal qu