dissabte, 21 de juny de 2008

Tot va bé si acaba bé

El veí de dalt ja va tenir molt mèrit en encertar dues de les quatre incògnites plantejades al darrer concurs “non sense” de Llegeixes o què!?, el d’endevinar les últimes frases de diferents llibres.

La solució a les quatre incògnites les trobareu seguidament:


Per Déu... Això no es fa!

Hedda Gabler, Henrik Ibsen


Un pare que ja no tornaria a ser patriarca, no pas amb mi, que el que havia vist no ho podia explicar, que una traïció tan fonda no l'hauria imaginada ni ell i encara menys venint d'una filla tan estimada.

L’últim patriarca, Najat El Hachmi


Tothom es va retirar a les cabanes en silenci i els mossos van apagar els llums de les taules. Encara era de nit, però ja s’acostava el moment més esplèndid de l’Àfrica: l’alba.

Eben, Ryszard Kapuscinski


"Sap", em diu, "a mi tant se me'n fum i llavors és el lloc adequat." 13-17 de juny de 1998

El viatjar infinit, Claudio Magris



Tots quatre llibres, ben diferents!!!
Molt aviat, en aquestes pantalles, breu comentari de l’experiència lectora –o no- d’aquests llibres.


Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i...


Il·lustra el post un detall de l'Hotel Catalonia Rambles durant la Fira LOOP08

dimecres, 11 de juny de 2008

Final de trajecte

Encara que em sembla que serà una mesura impopular (els posts precedents han provocat passions i comentaris dels passavolants i/o seguidors d’aquest incomparable blog que és Llegeixes o què?!), he decidit que no cal allargassar els comentaris dedicats a L’home manuscrit. El cas és que me n’he cansat una mica, de parlar-ne, però abans de “tancar la paradeta” voldria fer un últim post (amb comentari i fragment de text) i una puntualització.

Comencem per aquesta darrera:

L’home manuscrit m’ha agradat però m’ha semblat un llibre “trampós” –ja ho vaig intentar explicar anteriorment, però em temo que no ho vaig fer prou bé-, en el sentit que està construït de manera que, com a lector, et sentis una persona especial i privilegiada pel fet d’anar seguint totes les referències metaliteràries del text. La seva lectura m’ha complagut però aquest plantejament –per a mi, un pèl elitista- m’ha deixat un estrany “sabor de boca”.

I ara, el final de trajecte (el trobareu a la pàgina 111):

...La història escoltada m’oprimia, exigia paper. Vaig seure, la vaig redactar toscament, a rajaploma. Posteriorment la vaig reescriure, sense presses, deixant, entre cada versió i la següent, com a mínim un dia. Perdí el compte de les versions que en vaig fer.

M’agraden els finals oberts, amb lectors o espectadors abandonats per l’autor, depenent de si mateixos. Forçats a pensar, com en la vida (qui dubta que estem abandonats?). Els finals tancats són efectistes, analgèsics, fal·laços; n’hi ha d’excel·lents, és clar, però això no lleva que facen tuf de resclosit. Res no acaba de colp, en la vida. Ni tan sols la mort anul·la l’existència, car els difunts ens visiten en fotografies, en gravacions, en textos, en la memòria...

Per una banda, un missatge concís per als lletraferits: reescriviu! I per l’altra, la reafirmació que estem llegint un llibre obert i, el més important, que ens fa pensar!

Lectora/lector: queda clar que la lectura de L’home manuscrit no és un mer entreteniment, és un plaer que et ve donat, sobretot, pel treball del teu intel·lecte.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i... no us oblideu de somriure!

Il·lustra el post d'avui la "mirada de llibre" d'Antoni Muntadas

divendres, 6 de juny de 2008

Últimes frases


Un dia les de Llegeixes o què?! vam organitzar un concurs “non sense” que, com no podia ser d’altra manera, estava condemnat al fracàs.

Lluny de caure en cap tipus de desmoralització, una de les seves meitats reprèn la idea, però aquesta vegada el concurs versarà sobre les últimes frases de diferents llibres, que seguidament trobareu. Si us abelleix i voleu endevinar de quin es tracta, endavant!

Bona lectura! (encara que sigui breu!):


Per Déu... Això no es fa!

Un pare que ja no tornaria a ser patriarca, no pas amb mi, que el que havia vist no ho podia explicar, que una traïció tan fonda no l'hauria imaginada ni ell i encara menys venint d'una filla tan estimada.

Tothom es va retirar a les cabanes en silenci i els mossos van apagar els llums de les taules. Encara era de nit, però ja s’acostava el moment més esplèndid de l’Àfrica: l’alba.

"Sap", em diu, "a mi tant se me'n fum i llavors és el lloc adequat." 13-17 de juny de 1998

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure, somriure... i participar!


Encapçala el post d'avui, un detall de Sordos, mudos, ciegos (2003)
d'Alicia Martín