dijous, 22 de febrer de 2007

Aquelles agendes nostres!!!

Ai, les de Llegeixes o què?! fèiem un programa de ràdio...

Un programa de ràdio en directe que cada tarda de diumenge començava així: “Benvinguts i molt benvingudes a Llegeixes o què?! el programa que Badalona i tot Catalunya estava esperant... O no!”

Llavors venia tot allò de l’Any del Llibre i la Lectura (el 2005) i l’Any del NO-Llibre i la NO-Lectura (el 2006) i “gràcies per ser aquí amb nosaltres, a Ràdio Ciutat de Badalona i tal i tal”.

Ai, les de Llegeixes o què?! fèiem un programa de ràdio...

Eren 45 minuts farcits del NO-criteri més absolut, però fets amb tota l’alegria i el bon humor possible. Els moments DE NIVELL ens els donaven els convidats i les convidades a Llegeixes o què?! i, lògicament, ocupaven bona part del programa, però no tot, és clar...

Ai, les de Llegeixes o què?! fèiem un programa de ràdio...

Així que el meravellós tàndem de Llegeixes o què?! preparava per a l’ocasió una extraordinària agenda d’activitats que comentava i recomanava a tots els escoltadors i totes les escoltadores de Llegeixes o què?!

En homenatge a aquelles agendes nostres... Aquí en teniu una mostra, de les bones!

- A Saltamartí Llibres (C. Canonge Baranera, 78, Badalona), avui dijous 22 de febrer a les vuit del vespre, presentació del llibre “El raptor de gnoms”, de l’autor Jordi de Manuel. Presentarà el llibre l’escriptor badaloní Jordi Font i Agustí.

- També avui, a dos quarts de vuit del vespre, Miquel Costa parlarà a l'Ateneu Barcelonès (C. Canuda, 6) sobre Hume i l’empirisme. El professor Costa ha traduït recentment al català tres textos de David Hume a Ed. La Busca i és un reconegut especialista en la temàtica.

- Avui ha començat –i durarà fins dissabte 24–, el seminari de traducció literària “La tasca del traductor al segle XXI”. El seminari se celebra a l’Institut d’Estudis Catalans (C. Carme, 47, Barcelona) i està coordinat per Ramon Farrés i organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes.

- El dimecres 28 de febrer a les vuit del vespre, al MX Espai 1010 (carrer Llibreteria, 7 pral.), trobada d’amigues i amics de Yael Langella. Aquest vol ser un acte literari en què es llegiran textos d'ella o sobre ella, i en el qual hi participaran, entre altres M. Abelló, A. Pons, F. Parcerisas, E. Xargay, N. Aguado, B. Rossell, X. Dyakonova, M. Ibarz, B. Rotenstein, V. Sunyol, D. Udina, C. Hac Mor, A. Clapés, N. Ancarola, M. Ximénez... i totes aquelles persones que hi vulguin prendre part.

- El dijous 1 de març a les 9 de la nit, a l'Horiginal (Ferlandina, 29, Barcelona), es presenten els tres nous números de la col·lecció de poesia de Labreu Edicions, Alabatre: els poemaris de Joan Todó “los fòssils (als ras)”, Silvie Rothkovic “helicòpter” i Lluís Urpinell “naips nous”.

Ja ho vam dir un parell de vegades: Si ens hi trobem... Parlem-ne, no?

Ai, les de Llegeixes o què?! fèiem un programa de ràdio...

La il·lustració, un detall de Perico Pastor

divendres, 16 de febrer de 2007

Els llibres i la vida...

Aquesta és una llista de les activitats que podríem fer les de Llegeixes o què?! durant aquest cap de setmana...

[Amics i amigues de Llegeixes o què?!, com ja ens comencem a conèixer, segur que endevineu quines farem i quines no, oi?]

Començar a llegir 39+1+1 de la Sílvia Soler (el tenim dedicat! quina ilu, com el 39+1!!!).
Anar a comprar al mercat i al súper.
Començar a llegir Viatges per l’scriptorium, de Paul Auster.
Quedar per esmorzar amb la mare, uhmmm.
Rellegir Primera història d’Esther, de Salvador Espriu.
Anar a veure la fillola.
Continuar llegint Lectures europees, de Ramon Esquerra.
Preparar el “regal sentimental” per a uns amics que han decidit casar-se...
Començar a llegir Èben, de Ryszard Kapuscinski.
Anar a recollir el “regal pràctic” per a uns amics que han decidit casar-se...
Continuar llegint El amor la soledad, d’André Comte-Sponville.
Anar a sopar per celebrar que uns amics han decidit casar-se...
Començar a llegir Malditos, la biblioteca olvidada, d’Iván Humanes Bespín i Salvador Alario Bataller.
Anar a la festa d’aniversari d’una de les meitats de Llegeixes o què?!
Continuar llegint Contra l’amor en companyia, de Carme Riera.
Ballar i xalar, tot en bona companyia i regat amb un bon vi.
Començar a llegir Cenizas y polvo, de Renée Vivien.
Anar de festa, tancar locals, agafar un taxi per tornar a casa i descansar...
Continuar llegint La voluntat d’escriure. Dolors Monserdà, de M. Carme Mas.

Un GRAN cap de setmana, sí senyora!!!



Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La imatge, "Noia llegint", de T. Roussel

divendres, 9 de febrer de 2007

8 minuts... quina mè!!!

Mentre esperem que els manaires de la Corpo facin cas a les exigències del nou director de la Institució de les Lletres Catalanes, les de Llegeixes o què?! anem fent el que podem amb els 8 minuts de recomanacions lectores que una de les seves meitats perpetra cada tres setmanes, aproximadament, a Televisió de Badalona.

Sí, sí, sí!!! A la tele es pot parlar de llibres... I de bàsquet, dels preus dels pisos, d’Andorra, del maquillatge excessiu de les presentadores, de Víctor Ullate, dels premis rebutjats, dels ex-presidents, de les botes d’un futbolista que un dia parlava d’Ítaca...

Sí, sí, sí!!! A la tele es pot parlar de llibres... I quins llibres!!! Ben escrits, entretinguts i recomanables al 100%!

Però... ai las! És que amb 8 minuts no n’hi ha prou per parlar de llibres! Així que seguidament trobareu un resum de les impressions que la lectura d’aquesta nova “tríada llibresca” ha causat a la meitat més futbolera de Llegeixes o què?!

El vano ayer, Isaac Rosa, Seix Barral

Mica en mica es va donant a conèixer el llibre guardonat amb el premi Rómulo Gallegos l’any 2005: El vano ayer del sevillà Isaac Rosa. El vano ayer és una novel·la en marxa, on l’autor ens demana suggeriments per a la pròpia obra. Isaac Rosa vol construir la novel·la establint una dialèctica amb el lector i contínuament ens presenta diverses alternatives, peces que ell intentarà ordenar. La novel·la ens presenta uns fets ficticis sobre unes realitats, enfocats des de diferents perspectives perquè es puguin treure lliurement les conclusions que es considerin pertinents. El vano ayer és una ficció perfectament construïda i oberta sobre els darrers anys del franquisme, que admet la polèmica dins i fora de la pròpia obra literària. Isaac Rosa exposa uns enigmes que cada lector en particular arribarà a resoldre, i això dependrà, lògicament, de la seva pròpia concepció del món. La novel·la de Rosa és brillant no només per la seva estructura i estil narratiu (atractiu, irònic, enginyós), on assumeix riscos, sinó per la resolució que ofereix a les qüestions plantejades. La seva prosa és precisa i eficaç. T’hi enganxes.

Ella, tan amada, Melania G. Mazzucco, [traducció de Xavier González Rovira], Anagrama

Un altre llibre premiat, aquesta vegada a Itàlia, amb els premis Napoli i Vittorini, amb plantejaments semblants als de l’anterior.
A Ella, tan amada, Melania Mazzuco també es basa en dades verídiques per a relatar-nos de manera fabulada la vida d’Annemarie Schwarzenbach (1908-1942), una milionària d’origen suís que va exercir de mecenes, que està considerada una icona lèsbica i que va tenir una dramàtica i agitada existència, marcada per l’autoritat materna, l’addicció a la morfina i els intents de suïcidi. El seu desig era ser escriptora. Va practicar l’arqueologia i la fotografia, va exercir de reportera i va viatjar per mig món (des del deserts de Pèrsia a la jungla del Congo).
El personatge real ja és tot un caramel, com a protagonista, però l’autora l’enriqueix amb la descripció de totes les persones que la van conèixer i les seves relacions, la majoria turmentoses: els germans Mann (Erika i Klaus, fills de Thomas Mann), el seu marit (el diplomàtic Claude Clarac, un matrimoni de conveniència), la relació desigual amb els seus germans, la protecció inútil del pare, el gelós control de la mare... També s’han de destacar les admirables descripcions dels paisatges més diversos d’Àsia, Àfrica i Amèrica, a més de l’Europa d’entreguerres. En tot moment, veiem que Mazzuco va més enllà d’una concepció biogràfica de la novel·la. Aquesta podria acabar amb la mort, amb només 34 anys, d’Annemarie (o Miro, un altre nom de detall androgin que reforça l’ambigüitat de la seva identitat), però l’autora l’arrodoneix, encara més, amb un encertat final, on s’atreveix a especular sobre la influència de la seva mare, Rennée, un altre complexíssim personatge.

Converses, Antoni Clapés i Carles Hac Mor, Associació per a les Arts Contemporànies, Cafè Central i Emboscall

Aquest llibret és el segon títol d’una col·lecció que ja vam comentar aquí i on ens tornem a trobar els mateixos protagonistes: Antoni Clapés i Carles Hac Mor. Ara l’interrogat és l’editor i poeta Clapés i Hac Mor l’interrogador. Com al primer títol, les Converses recullen el diàleg entre tots dos mantingut per correu electrònic. Com a nota curiosa, les preguntes d’Hac Mor a vegades són més llargues que les respostes de Clapés.
La seva lectura és un veritable plaer, i no només perquè et faci perdre complexos davant la incomprensió d’un poema, sinó perquè comparteixes –o no- amb els dos conversadors les seves reflexions: sobre la poesia, sobre els lectors, sobre la diferència entre literatura i poesia... Un recorregut vital i poètic de dues persones que parlen de poesia perquè la fan, la suen, la pateixen, la gaudeixen i, com hem dit més amunt, tenim la sort que la comparteixen amb nosaltres.


Fins les propereres recomanacions, amigues i amics de Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Entusiasmat, el nostre col·laborador habitual ens suggereix una visió "oscaritzada" dels llibres

divendres, 2 de febrer de 2007

Si cal justificació...

Amb l’excusa del nou format del bloc hem incorporat enllaços d’amics i coneguts, de convidades i convidats a Llegeixes o què?! (dels què van arribar a venir al programa i dels què ens hagués encantat que vinguessin), de blocs que llegim assíduament i d’altres que un dia van passar pel nostre bloc i hi van deixar un comentari...


També hi donem voltes als formats, amb la col·laboració de l’incombustible Ivan, que ens mareja cosa de no dir amb noves propostes per a millorar la imatge del magnífic bloc del no menys magnífic tàndem de Llegeixes o què?!

I tot això?

Bé, tot això per poder tenir un espai on parlar de les coses que ens interessen... Ara, això sí, per parlar-ne amb el nostre estil peculiar, des del NO-criteri més absolut! Què hi farem! Les de Llegeixes o què?! som així...

I què ens interessa?

Una llista podria ser: Anatomia 06/07, les buguenvíl·lies, la mantícora i els seus perills (oing?), quina és la millor pàgina per deixar una lectura?, l’apagada de dijous, el català reivindicat, els somnis d’una voladora enfeinada, “las corrientes oceánicas” i “les constants vitals”...

Amb sinceritat, hi ha una meitat de Llegeixes o què?! que vomitaria només de llegir aquesta llista.

Però tranquil·les, tranquils, no hi ha crisi de parella en el meravellós tàndem de Llegeixes o què?!, o sigui que PER MOLTS ANYS Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...


La imatge, manllevada de la programació del Teatre Monumental de Mataró, xula, xulíssima, no?