Llegeixes o què?!

I vet aquí que un dia, dels Lluïsos de Gràcia  em van demanar unes recomanacions de lectura estiuenques. I jo vaig triar aquests tres llibres, llibres llegits perfectament rellegibles . Algú , d' Alice McDermott Traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Barcelona: Minúscula, juliol 2015 (325 pàgines) Algú narra, en primera persona, la vida de Marie Commenford, filla d’una família catòlica d’immigrants irlandesos que es van instal·lar a principis de segle XX al barri de Broklyn de Nova York. La protagonista ens ho explica des de la vellesa i comparteix històries i sentiments en que és fàcil sentir-te proper i, fins i tot, reconèixer-te. L’estructura del llibre té un desordre controlat, una manera d’explicar que té molt a veure amb la memòria. Anatomia de les distàncies curtes , Marta Orriols Pròleg de Jenn Díaz i epíleg de Tina Vallès Barcelona: Edicions del Periscopi, setembre 2016 (184 pàgines) Dinou contes contemporanis, urbans, que vam teni...

Hi havia una vegada, una malalta de lectura que es va apuntar a un club de lectura  –valgui la redundància– que es va crear al Facebook. El cas és que la malalta de lectura s'hi va apuntar sense ser conscient de la feinada que « ja portava de casa », però amb tota la il·lusió de compartir el plaer de llegir amb altres persones de condicions, edats, gustos... ben diversos. El primer dia que va anar al club de lectura (perquè es tractava «d'anar-hi», no de participar-hi virtualment), la malalta de lectura estava una mica nerviosa. Feia massa temps que estava «a l'altra banda» d'una trobada entre lectors, allà on has de proposar camins, donar paraules, organitzar dinàmiques... El llibre escollit aquell cop era per a ella una relectura, La campana de vidre de Sylvia Plath, i se'n va parlar, però fluix... El segon dia que la malalta de lectura es va poder acostar al club no havia acabat de llegir el llibre proposat. Es tractava de Las dimensiones finitas d'A....

La setmana vinent m'esperen –segur!– molt bones estones amb les lectores i els lectors dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? La primera de les cites lectores serà als Lluïsos de Gràcia , dilluns vinent, quan treballarem els deu contes que s'apleguen a La nostra vida vertical de Yannick Garcia, llibre editat per l'altra editorial el març de 2014, després d'haver obtingut el Premi Documenta  2013. Avui «toca» deixar-vos alguns fragments d'aquest llibre, del qual me'n declaro fan absoluta: ...les paraules (...) són l'engany més gran de tots. Les paraules ens atrapen quan són dites. No hi ha marxa enrere: ens diuen i deixem de ser. Només som humans de debò, només som esperit, quan callem. («Megainescrutables», p. 14) Els llavis els tenia prims, amb la boca tancada diria que els hi havien dibuixat amb rímel. Una línia recta i disposada a callar-ho tot. («Megainescrutables», p. 27) La gent respecta els qui no neguen el que són, els qui llueixen les seue...