Llegeixes o què?!

Il·lustració de Núria Miret (@laBreu) Que pots llegir tres contes i conèixer tres autors. Que pots gaudir d'una edició impecable i d'unes il·lustracions senzilles, sensibles, eficaces. Que pots rellegir els contes i trobar-hi fragments com aquests: «Si no t'estiguessis morint per dins hauries somrigut; sovint són els petits detalls els que et solucionen el parèntesi d'existència que és un dia.» [pàg. 42, del conte CONY (Cal Oblidar Nova York) de Sebastià Portell i Clar] «Els tretze soldats tenien els fusells apuntant cap al condemnat, en angle perfecte, un fris lacònic en què la matemàtica es decideix amb el grau d'inclinació dels seus dits atrapats damunt del gatell.» [pàg. 78, del conte Les escales de L'Aldea de Jaume C. Pons Alorda] «Va mirar a banda i banda: cap senyal de vida humana. Llavors va ser com si sentís per primer cop la piuladissa dels ocells, un cant superposat d'espècies que xisclaven, cantaven, es reclamaven i imprecaven ...

Soma Mapping 2 , Performance Nadine Fürst Aquest mes de juny acabem el curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara amb la lectura d'un llibre que hauria de ser a totes les cases on habita la passió pels contes i per la bona literatura: Cuentos escogidos de Shirley Jackson, en traducció al castellà de Paula Kuffer; una selecció de textos feta per Minúscula dels llibres originals en anglès The Lottery and Other Stories (1948) i Come Along With Me. Classic Short Stories and an Unfinished Novel (1949). Un recull de vuit contes d'aquells que no pots oblidar i, dies després de llegir-los, encara els tens al cap, i tres conferències de Shirley Jackson que són –com a mínim una d'elles– de «lectura obligada» per a qualsevol aprenent d'escriptor. Precisament d'aquesta conferència, «Notas para un joven escritor», us deixo seguidament alguns fragments: «En el país de los cuentos el escritor es el rey.» (p. 149) «Recue...

Hi havia una vegada, una malalta de lectura que es va apuntar a un club de lectura  –valgui la redundància– que es va crear al Facebook. El cas és que la malalta de lectura s'hi va apuntar sense ser conscient de la feinada que « ja portava de casa », però amb tota la il·lusió de compartir el plaer de llegir amb altres persones de condicions, edats, gustos... ben diversos. El primer dia que va anar al club de lectura (perquè es tractava «d'anar-hi», no de participar-hi virtualment), la malalta de lectura estava una mica nerviosa. Feia massa temps que estava «a l'altra banda» d'una trobada entre lectors, allà on has de proposar camins, donar paraules, organitzar dinàmiques... El llibre escollit aquell cop era per a ella una relectura, La campana de vidre de Sylvia Plath, i se'n va parlar, però fluix... El segon dia que la malalta de lectura es va poder acostar al club no havia acabat de llegir el llibre proposat. Es tractava de Las dimensiones finitas d'A....

La meva vida com a lectora seria ben diferent si no em dediqués a “conduir” clubs de lectura. Això és un fet. El cas és que llegeixo i llegeixo, i d’aquesta manera –amb l’“excusa” dels clubs de lectura– descobreixo llibres, autors, traduccions, editorials... que, com a lectora “normal i corrent”, probablement m’haurien passat desapercebuts. Però a can Llegeixes o què!? , els clubs de lectura –i la vida !– ho posen tot a lloc, i així ha estat com ha arribat a les meves mans Porexpan i Polaroids  de Xavi Ballester, el proper recull que compartirem al club de lectura ‘Posa un conte a la teva vida’ de la Llibreria Atzavara , un llibre on precisament les reflexions sobre la vida dels protagonistes de les històries que en Xavi ens explica és el que més m'ha cridat l'atenció. Com és habitual, aquí sota trobareu fragments dels contes, que voldria destacar amb la intenció d'engrescar-vos a llegir el llibre i/o a participar al club de lectura: “En Gerard Molins deia que l...

Rafael Navarro, "La presencia de una ausencia #1" Un llibre que du al títol la paraula «lectura» ja té molt de guanyat, a can Llegeixes o què!? , però si a sobre el subtítol és «Fragments filosòfics» l'interès es dispara! Va ser per Sant Jordi de l'any passat que em vaig autoregalar La lectura com a pregària de Joan-Carles Mèlich . I, un any després, és l'escollit per a la sessió del mes d'abril del club de lectura LLEGIR –NO NOMÉS NOVEL·LA– ÉS VIURE MÉS VEGADES a la Llibreria A peu, de pàgina . Com és habitual, seguidament us deixo algun fragment –en aquest cas, 2 dels 262– d'aquest llibre, exquisit i enlluernador, tot esperant que arribi el dimarts, i els puguem compartir en viu i en directe amb Joan-Carles Mèlich: «No sabem quin és el camí correcte, perquè no hi ha un camí correcte, però podem mirar enrere, veure què ha passat i fer tot el possible perquè l'horror no es torni a repetir.» (p. 40) «Els personatges de les novel·les –Don Quixot, E...

Encetem el darrer trimestre del curs 2015-16 del Club de lectura 'Posa un conte a la teva vida' a la Llibreria Atzavara  amb un recull de contes que ens va impactar a la primera lectura i ens ha impressionat quan n'hem fet la segona, amb el llapis a la mà! No tenim cap mèrit en l'elecció, ens vam deixar aconsellar pels seus editors  quan vam anar a sentir-los al Festival Ingràvid, el juny de l'any passat. El llibre en qüestió és Els noms dels seus déus de Ruy d'Alexio, i seguidament us deixo alguns fragments, precisament del conte que dóna títol al recull, que ens ha semblat extraordinari: «...no és imprudent cometre errors dels quals es pugui aprendre.» (p. 35) «Com que ja no hi havia rius, no sabíem nedar, però vam rebre unes instruccions bàsiques de com fer-ho, per si un dia tornaven a baixar les aigües, o atrapàvem els llavis del mar.» (p. 35-36) «Quan vaig veure el mar per primera vegada, em vaig fixar com espurnejava i com es movia endavant i endarrere....

Aquest apunt es podria subtitular “Se m’acumula la feina lectora i no tinc temps d’escriure a Llegeixes o què!? ” Dit això, miro de fer “el que toca”, que no és una altra cosa que fer-vos un tastet de lectures de la novel·la que comentarem el proper dilluns a la Llibreria Documenta , en una nova sessió de Trobem-nos amb... , cicle organitzat per l’Associació d’Amics de la Bressola. Vam iniciar aquest cicle de trobades amb l’editor Josep Cots i ja llavors ens vam comprometre a treballar un dels llibres d’ Edicions de 1984 . La bona feina del cap de premsa de l’editorial, l’incombustible Torero...  Miquel Adam, ens va fer arribar El dia que vaig aprendre a volar d’Stefanie Kremser, escrita originalment en alemany i traduïda al català per Anna Punsoda, per gaudir de la seva lectura i poder-la compartir amb les lectores i els lectors que, des del mes de setembre de 2015, s’acosten a la Documenta per, entre d’altres coses, celebrar els 40 anys de La Bressola amb un bon vi... ...

Després de treballar els contes d'Etgar Keret i de gaudir d'allò més conversant amb l'Albert Torrescasana de la traducció, la literatura i la vida, aquesta setmana, a la Llibreria Atzavara, farem el club de lectura de Torero d'hivern de Miquel Adam, dins del cicle 'Posa un conte a la teva vida!' S'ha de dir que en Miquel, admirador confés de l'israelià, va participar amb entusiasme a la sessió de Keret, fet que encara va donar més «nivell» a la trobada. Però ara hem de parlar de Torero d'hivern , perquè és el «que toca» i perquè teníem moltes ganes de llegir un llibre (sigués «puta novel·la» o «disset contes distribuïts en tres parts») d'en Miquel Adam . A la sessió del club de lectura segurament parlarem de molts d'aquests disset contes, però ara i aquí us deixarem alguns fragments dels dos que, a Llegeixes o què!? , ens han agradat més: LA TOMBA DEL VELL VERA ...La comptabilitat és una cosa meravellosa. La comptabilitat és poesia. L...

Ben Vautier (1985) Avui teniu un apunt en versió “gairebé telegràfica”! Dilluns vinent, a partir de les 19 h, a la Llibreria Documenta , nova sessió del cicle Trobem-nos amb... de l’ Associació d’Amics de la Bressola . Aquesta vegada comptarem amb la presència del cantautor valencià Feliu Ventura , amb qui compartirem la lectura de la seva primera novel·la, Com un record d’infantesa . Com és habitual a Llegeixes o què!? , aquí us deixo alguns fragments d’aquest llibre entranyable, que albira una sessió enriquidora: ...vaig temperar els nervis per tot l’inconegut que m’esperava. Aquella falta de certitud en el pas següent que sempre sentim quan caminem. Una fiblada a la boca de l’estómac. La sensació vertiginosa que si gires l’esguard cap enrere és com quan obres els ulls ran d’un precipici. Amb els punys tancats a la recerca de les meues entortolligades arrels. Jo que sempre m’havia sentit més fusta que branca, podat amargament. (p. 40) Aleshores, per la finestreta, vaig pod...

L’any 2015 es podria resumir en un dels anys més fructífers, pel que fa a llibres llegits i gaudits. El resum lector de Llegeixes o què!? d’aquest 2015 podria ser aquest: Gener:  Comencem l’any amb la poesia de Joan Vinyoli, Jordi-Pere Cerdà, Montserrat Abelló i Sònia Moll Gamboa . Febrer:  El pas previ als tastets de lectura són els Recomanablessss, per anar-vos mostrant aquells fragments que em semblaven interessants per compartir. Aquest cop amb Màrius Serra, Irène Némirovsky, Christopher Morley, Eduard Márquez, Serguei Dovlàtov i Joan-Lluís Lluís . Març:  Sempre és bo rellegir llibres que t’han marcat a l’hora d’entendre la vida (i la lectura): Emili Teixidor és un referent. Abril:  Mes màgic en què tothom vol llegir i recomanar llibres, ple de presentacions, d’activitats relacionades amb el llibre i la lectura. A Llegeixes o què!? llegim sense parar i ens agradaria que aquesta màgia quedés repartida tot l’any! I per Sant Jordi, una ruta literària per ...

Avui tanquem les activitats dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? d’aquest trimestre. Farem la segona sessió del club als Lluïsos de Gràcia , després d’haver comentat i compartit amb les lectores, la setmana passada, els poemes intensos i colpidors del darrer poemari de Sònia Moll Gamboa. Vaig “descobrir” aquesta poeta a Creixen malgrat tot les tulipes , un llibre sobre el qual vaig escriure aquesta frase: “Perquè la vida hi és, malgrat el dolor, la pèrdua, la mort.” Us convido a llegir-la. Aquí sota trobareu tres dels poemes inclosos a I Déu en algun lloc : EL CEL DEL LABERINT (p. 19): Seure amb l’esquena repenjada al mur. Assumir els camins cecs, les parets altíssimes, la corba esmolada de tots els topants. Respirar els dubtes, repensar les morts. Mirar cap amunt: tots els laberints tenen cel, i alguns, fins i tot, tenen terrasses des d'on es pot veure un tros de mar. REGAL D'ITÀLIA (p. 20): Em vas dur la nina d’Itàlia Quan encara eres tu. ...

La vida i la literatura gairebé sempre van de la mà a Llegeixes o què!? I així va ser que vaig regalar a la meva mare la novel·la de la Milena Busquets, También esto pasará , i després me la va deixar per llegir-la, i després la Gemma  i jo vam coincidir que seria una molt bona proposta per al club de lectura . Però la meva mare es va negar a deixar-me guixar el seu exemplar (sí, ho confesso, els llibres «de treball» queden una mica «perjudicats»), o sigui que vaig llegir També això passarà  (la traducció al català és de Lurdes Serramià) i vaig reafirmar que xalaríem de valent a la sessió del club, sobretot quan la Milena Busquets va confirmar que ens hi acompanyaria! Tot (també) això passarà el dimarts 15 de desembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria A peu, de pàgina. Per anar fent boca, us deixo aquí una selecció de fragments d'aquesta novel·la, una llarga carta d'amor a l' Esther Tusquets : De vegades, tenia la sensació que totes dues ens estàv...

Celebrem els 20 anys de L'Atzavara! La setmana vinent tanquem la programació trimestral 'Posa un conte a la teva vida!' , el club de lectura de la Llibreria Atzavara. Com ja sabeu, aquest club està «especialitzat» en contes, i des que vam començar, el gener de 2015, ja hem pogut llegir -i gaudir!- de la lectura dels llibres següents: - Vint-i-nou contes menys , Eduard Márquez. Barcelona: Empúries, 2014. - Els nostres , Serguei Dovlatov. Barcelona: LaBreu edicions, 2014. - Puja a casa , Jordi Nopca (Premi Documenta 2014). Barcelona: L'Altra editorial, 2015. - El noi del costat del padrí , Jesús M. Tibau. Valls: Cossetània Edicions, 2014. - El loco de las rosas , Mohamed Chukri. Traducció de Rajae Boumediane El Metni. Madrid: Cabaret Voltaire, 2015. La setmana vinent tancarem aquest trimestre amb Enmig de la melé d'Alfred Quintana, set contes que van obtenir el IX Premi 7lletres  en l'edició de 2014, uns contes impecablement irònics, dels quals us deixo anota...

Ahir vam encetar una nova setmana on s'hi van acumulant bones lectures i els millors moments per a compartir-les: els clubs de lectura de Llegeixes o què!? Avui és el torn d'Etgar Keret i el seu recull de contes De sobte truquen a la porta (en català, traduït per Albert Torrescasana) i De repente llaman a la puerta  (en traducció al castellà d'Ana María Bejarano). Així que, d'aquí una estona, ens trobarem a la Llibreria A peu, de pàgina  per compartir fragments com aquests que trobareu aquí sota: Per què ploro, doncs? Perquè les coses són com són. Quan et prenen alguna cosa, encara que sigui una merda, et dol. Quan t'extirpen un tumor, et queda la cicatriu. I sembla que el millor moment per gratar-te-la sigui la nit. («Agafa el cucut per la cua», p. 101-102) Un nord-americà i una israeliana es coneixen per pura casualitat. Una vetllada agradable. [...] I dues persones que, en dues bandes diferents de l'oceà, no se saben sostreure a tots aquests detalls ...

Coberta de Nermine Hammam Ja us vaig avançar que aquesta setmana tindria llegiguera de la bona  i us deixava un tastet de lectura  de La nostra vida vertical de Yannick Garcia. La sessió de demà dimecres també va de contes, ja que el club de lectura de la Llibreria Atzavara té un nom que no enganya: 'Posa un conte a la teva vida!' I així, ens trobarem per compartir la lectura d' El loco de las rosas de Mohamed Chukri, en traducció al castellà de Rajae Boumediane El Metni i editat per Cabaret Voltaire aquest mateix any. Us deixo alguns fragments d'aquest llibre, tota una descoberta: ...En nuestros tiempos había aún más paro, pero nadie perdía la cabeza. Es la insatisfacción la que destroza los nervios a la gente. El conformismo es cordura. («Violencia en la playa», p. 40) Sólo los locos y los vagabundos pasean sin rumbo, indiferentes. De vez en cuando, se escuchan las carcajadas de los locos, que gritan y se ríen señalando con el dedo a la gente o al vacío. («Los q...

La setmana vinent m'esperen –segur!– molt bones estones amb les lectores i els lectors dels clubs de lectura de Llegeixes o què!? La primera de les cites lectores serà als Lluïsos de Gràcia , dilluns vinent, quan treballarem els deu contes que s'apleguen a La nostra vida vertical de Yannick Garcia, llibre editat per l'altra editorial el març de 2014, després d'haver obtingut el Premi Documenta  2013. Avui «toca» deixar-vos alguns fragments d'aquest llibre, del qual me'n declaro fan absoluta: ...les paraules (...) són l'engany més gran de tots. Les paraules ens atrapen quan són dites. No hi ha marxa enrere: ens diuen i deixem de ser. Només som humans de debò, només som esperit, quan callem. («Megainescrutables», p. 14) Els llavis els tenia prims, amb la boca tancada diria que els hi havien dibuixat amb rímel. Una línia recta i disposada a callar-ho tot. («Megainescrutables», p. 27) La gent respecta els qui no neguen el que són, els qui llueixen les seue...

Imatge manllevada de L'Espolsada No em cansaré de repetir que les llibreries i les biblioteques són espais màgics, llocs on he pogut fer realitat el meu somni: compartir amb altres persones el plaer per la lectura . Les llibreries on faig els clubs de lectura són llocs especials per a mi, no només perquè puc desenvolupar la meva feina de «conductora literària» amb total llibertat, sinó perquè les persones que em confien aquesta tasca també són especials i treballen cada dia per oferir-nos aquell llibre que necessitem, que ens ajuda, que ens acompanya, que ens transforma, que ens fa viure altres vides... potser fins i tot sense saber-ho. Gràcies Albert i Berta , Gemma  i Josep i Eric ! Dit això, però, escric aquest apunt per recomanar-vos una activitat que, malauradament, em perdré. Es tracta del Pòquer de dones que es perpetrarà aquest divendres a L'Espolsada. Us deixo aquí alguns fragments de Li i altres relats de Nikos Kavadias –traduïts del grec per Jaume Almirall i am...

Ja vaig parlar en una altra ocasió de com va això d'escollir els llibres que treballem als clubs de lectura de Llegeixes o què!? Queda clar que l'atzar hi té un paper predominant. També, però, cal reconèixer la bona feina de les llibreteres i llibreters que m'envolten. De la mà de la llibretera d' A peu, de pàgina , aquest estiu vaig llegir un llibre rodó, impecablement traduït al català per Ramon Monton , de «només» 155 pàgines. Quan me'l va donar i em va dir: «T'encantarà! Jo no paro de recomanar-lo!». O sigui que demà comencem el club de lectura de la Llibreria A peu, de pàgina  amb Una lletra femenina de color blau pàl·lid de Franz Werfel .  Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem d'aquí unes hores al club: Una lletra femenina de color blau pàl·lid , editada per Edicions de 1984 el novembre de 2009. L'ombra blavenca de la lassitud els envoltava [els ulls d'Amelie] amb els primers indicis de decandiment. Així es va acum...

Cada dia que passa em sento més una privilegiada (malgrat no tenir una feina estable i patir cada final de mes per pagar totes les factures!). Però la vida és així: en el pitjor moment laboral de la meva vida, tinc la sort de llegir «contínuament» per feina  i també per plaer . I avui és divendres i ja tinc embastades les sessions dels clubs de lectura de la setmana vinent, o sigui que he pogut dedicar una estona a llegir per plaer (allò tan necessari!) i he acabat un llibre que –quan encara anava per la pàgina 68– ja vaig recomanar a les lectores d'aquest curs del club de la Bonnemaison i a la meva llibretera de capçalera . El llibre en qüestió és Els meus començaments de Panait Istrati, editat en català per Minúscula  i traduït del francès, magníficament, per Anna Casassas. Llegint-lo per plaer, llegint-lo sense esperar res a canvi, llegint-lo per comentar-lo –tot passejant– amb un traductor i estudiós de la literatura romanesa, llegint-lo per «desengreixar» el mecanisme...

Hem començat els clubs de lectura de Llegeixes o què!? «molt juvenils»: de noi  a noia ... El cas és que dilluns 19 d'octubre comencem la quarta edició del Club de Lectura dels Lluïsos de Gràcia . Aquí sota trobareu alguns fragments del llibre que compartirem en aquesta primera trobada, La noia que feia papallones d'origami  d'Arnau Vaillant, editat per Stonberg Editorial l'abril de 2014: La Sònia feia lliscar la seva mirada sobre les pedres que de tant en tant sortien a respirar. Era una mirada que desvelava preocupació, una preocupació que estava fent niu a l'hoste equivocat. No podia permetre que la meva filla portés a sobre una imatge de dolor que acabaria per fer-li molt de mal. Havia de provar de distreure-la d'aquells pensaments que l'estaven fent patir. (p. 45) Recordo que era un dia especialment ennuvolat i la boira de primera hora del matí semblava enganxar-se a terra com un nen que demana cinc minuts més abans d'aixecar-se del seu ll...