Llegir poesia

Jaume Coll Mariné*
Hi ha coses a la vida que t'arriben, t'estimulen i -no saps ben bé com!- s'hi queden, o sigui que a partir d'aquesta temporada he decidit que això de llegir poesia formi part, sí o sí, de Llegeixes o què!?

No us penseu que vaig triar el llibre perquè l'autor és el baixista d'Obeses; el vaig anar a buscar a la biblioteca aquest estiu perquè en Jaume Coll Mariné havia participat en un dels programes de Ciutat Maragda de la passada temporada i em va semblar una veu molt interessant. També me'n va parlar una lectora que tot sovint passa per aquí i, a vegades, per algun dels meus clubs de lectura.

Us en destaco els poemes següents:

UN PARDAL HA VINGUT A MORIR-SE AL MEU QUARTO


De tots els llocs del món, de tots els llocs secrets

i seus que hi ha pel món, va entrar per la finestra

del meu quarto com qui entra, segur, dins algun lloc

calent i bo, i es va arraulir, marró i petit,

tot ell com un manyoc de por i de plomes seques,

damunt del llit, que no era fet. I es va morir.


Vaig entrar, i molts pardals vaig veure que marxaven

des del barrots de la finestra del meu quarto,

tardor endins, vespre enllà; com quinze o vuit pardals

van enlairar-se, junts, cap a llocs que no sé.

I el sol era marró, petit, i no es ponia.


NOCTURN


A dalt d'un roure vell           hi gralla l'ocell negre;

rodola vall endins          la seva gorja espessa.


S'adormen els turons          d'esquena moradenca,

s'adorm el cabirol,         s'adormen rius i penes.


L'ocell s'envola i fuig,         la nit n'és tota plena.

S'adorm el darrer gos;         la nit té una ala oberta.



LA GATA GROGA

Avui la lluna és molt blava, no és gaire grossa, però és blavíssima. El cel també és d'un negre molt blavós; i el terra i els arbres són blaus i estan perfectament definits. Si mires amunt, hi ha una línia molt fina sobre les muntanyes que sembla de dia. Se sent un soroll molt fort i constant de grills i una gossa udola, que va alta, i molts altres gossos li responen amb uns udols molt blaus i llargs que ressonen fondos i lleugers per la vall de sota casa. Hi ha una gata amagada sota un cotxe, i és només els seus ulls.


I el llibre en qüestió és aquest:

Un arbre molt alt

Jaume Coll Mariné

Barcelona: Edicions 62, gener 2018

LV Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia


*Fotografia de JCM «robada» del blog Aparador de poesia. Gràcies!

Comentaris

  1. eddyshaw92727119:38 a. m.

    It’s arduous to seek out educated folks on this matter, however you sound like you realize what you’re talking about! Thanks play casino

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Club de lectura: m'agrada

Imatge
--> M'agrada preparar la sessió de presentació dels clubs de lectura. És el primer contacte amb les lectores i els lectors, persones que s'han apuntat al club, que no conec ni em coneixen... sense més expectatives que compartir, un cop al mes, les lectures que proposo. M'agrada sentir els nervis d'aquest primer dia, una sensació que es repeteix a cada sessió de tots els meus clubs de lectura (encara no ho he aconseguit evitar!).  M'agrada , en aquesta primera sessió, interpel·lar les lectores i els lectors amb preguntes com aquesta: «Per què llegeixo?» i trobar-me respostes com aquestes: «Em diverteix, em distreu, em fa pensar i veure les coses d'una altra manera i m'agrada aprendre», «Llegeixo per conèixer millor la natura humana, també per adquirir coneixement i gaudir de la bellesa de les paraules», «Porque lo necesito como el aire que respiro»... M'agrada (continuarà...).
Més informació

Revista Rosita

Imatge
Julius Heinemann, Simultan (2011) Des d'aquest mes de gener he començat a col·laborar a la Revista Rosita  preparant una secció de poesia. La idea era aprofitar el «fons d'armari» de llibres de poesia que tinc a casa, que he anat comprant -o que m'han regalat- en els darrers deu o quinze anys. La secció, que he «batejat» amb el títol de «Rosita es una rosita es una rosita es una rosita», vol ser una invitació a llegir poesia, que penso que ens fa falta i que tampoc ens hauria de costar tant. Els quatre poetes que, de moment, he llegit i he proposat són aquests: Wisława Szymborska , Marin Sorescu ,  Pepe Sales i  Alejandra Pizarnik . Sense que sigui una tria sistemàtica, sí que tinc la intenció d'anar alternant poetes vius i morts (aquí de moment estic fallant); dones i homes; catalans i de fora. El mètode és simple: seguint aquest plantejament, trio el llibre del/de la poeta que tinc a casa (els llibres de poesia i de teatre estan força ben endreçats!) i el llegei
Més informació

Club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent»

Imatge
En unes hores comença el club de lectura virtual de «Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent» que, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona ,  em tindrà una mica entretinguda durant les properes tres setmanes. La relectura d’aquest llibre per a preparar aquest club ha estat un veritable plaer, una mena de redescoberta «del personatge». Friso per comentar amb altres lectores i lectors les entrades d’aquest dietari que Joan Triadú va escriure durant 3 anys de la seva adolescència, del 1938 al 1940, és a dir, dels 16 als 19 anys. Impacient, espero que les persones que s’hi hagin apuntat tinguin ganes de submergir-se en la lectura d’aquestes pàgines que ens mostraran la construcció de Joan Triadú com a persona, no només com a mestre sinó també com a escriptor, com a crític literari, com a lector... Un jove d’origen molt humil que arriba a la universitat, amb dificultats econòmiques i de salut, que es converteix en creient i que, com qualsevol jove de la seva eda
Més informació