Joan i Miquel, els dos
Els dos porten barba. L'un té els
cabells blancs, que el fa molt interessant. L'altre els té més
aviat grisos, de persona sàvia, que també n'és. Els dos m'han
regalat poesia, aquests darrers dies. L'un en forma de poema,
cavil·lat i escrit per ell mateix. L'altre en forma de llibre de
poemes, llibre que ha llegit i que ha triat per a mi. L'un me'l va
enviar per correu electrònic; no només a mi sinó també a un grup
d'escollits. L'altre me'l va portar i me'l va donar després de
sentir-me xerrar gairebé una hora!
Gràcies!
EL SOMRIURE DELS DÉUS
Des de molt antic vençuts,
amb el rostre revoltat,
batuts i foragitats,
entrem a casa nostra
embolcallats en el silenci.
A l'endemà,
triem una capsa d'estels
i l'estenem sobre el sol,
per protegir-lo.
Joan
A DINTRE MEU
Avui em miro el mar a dintre meu
aquest gran fons de tràngols
i el blau em sembla vell descolorit
una roba arrugada
Avui en aquest mar no hi posaria el
peu
ni un dit de seny Ni una paraula
Qui pot nedar dins d'aquesta aigua
Potser només hi posaria el foc
I aquest si és no és
d'una resquícia d'ànima
Felícia
Fuster, del llibre Versió original (1996)
dins
Felícia Fuster. Obra Poètica, a cura de Lluïsa Julià,
obsequi
d'en Miquel
Ets una privilegiada!
ResponEliminaNo va arribar a l'hora, SU, i se'm va fer curt :-) En algun altre moment xerrarem una estona.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teua generositat.
Per cert, no em queda clar si ja heu parlat del llibre de Jordi Lara, un dels més interessants que he llegit en els darrers temps i al qual fins i tot vaig dedicar un video en un moment d'exaltació sardanística:
http://www.youtube.com/watch?v=ExQDF8O_zsA
Tens raó, Marta! I no només per això...
ResponEliminaMiquel, la novel·la d'en Lara m'està agradant! Em miraré el vídeo. Gràcies un cop més!
Gran abraçada!
SU