La lectura com a refugi
Hi ha dies que –no saps ben bé com– tot es torça. Que allò que havies defensat ahir, avui t’ho has d’empassar. Que se’t remou l’estómac i que se’t fa un nus a l’esquena.
Són dies que t’has d’agafar amb força a l’altra realitat, que també existeix (i sort en tinc!): la família, les amigues, els nous projectes...
Avui no em busqueu. Només trobo consol a les pàgines dels llibres que llegeixo...
et sembla poc?
ResponEliminaTenir aquest refugi, sempre atn variat, ja és molt. Després cal tornar al carrer.
ResponEliminaTantes vegades ofego penes, disgustos i maldecaps en els llibre jo... :P
ResponEliminasempre és un bon company, que t'explica i t'evadeix, però és bo que et deixis fer moixaines pels que t'estimen. Ànims
ResponEliminaJesús, Pere, Rita i Carina,
ResponEliminaGràcies per deixar els vostres comentaris!
Endavant, sempre! I a llegir...
Una gran abraçada,
SU
que t'acaronin els llibres és una bona manera de fer passar males estones
ResponEliminaànims i ja en vindran de millors
Ànims, eh?
ResponEliminaviu i llegeix i L'Espolsada,
ResponEliminagràcies pels ànims, estimades!
nem fent, nem fent... i els llibres hi són, i les persones estimades també!
gràcies de tot cor!
su
Una manera de veure-ho és valorar que, si més no, a través dels llibres, el dolor es comparteix.
ResponEliminaÀnims i salut!
Gràcies David!
ResponEliminaI que la salut no falti!
SU