Carta oberta a qualsevol creadora o creador (incloses traductores i “ors”)
Benvolgudes i benvolguts,
Ho sap tothom i és profecia: ningú no és perfecte.
Dit això, i tenint molt present que sóc la primera de la llista de persones “humanes” que cometen errors, voldria fer-vos una pregunta: si llegeixo un llibre que vosaltres heu escrit i/o traduït i em trobo amb alguna cosa “rara” (digueu-li error, interpretació, badada...), us interessa que us ho faci saber?
Sempre he cregut que se n’aprèn molt, dels errors, però quan un llibre ja està imprès, no estic tan segura que valgui la pena parlar-ne...
Si algú de vosaltres és tan amable de respondre’m, us estaria molt agraïda. Prometo un diàleg sincer i sense cap intenció de voler furgar en la ferida.
Molt cordialment,
SU, la de Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!
Ho sap tothom i és profecia: ningú no és perfecte.
Dit això, i tenint molt present que sóc la primera de la llista de persones “humanes” que cometen errors, voldria fer-vos una pregunta: si llegeixo un llibre que vosaltres heu escrit i/o traduït i em trobo amb alguna cosa “rara” (digueu-li error, interpretació, badada...), us interessa que us ho faci saber?
Sempre he cregut que se n’aprèn molt, dels errors, però quan un llibre ja està imprès, no estic tan segura que valgui la pena parlar-ne...
Si algú de vosaltres és tan amable de respondre’m, us estaria molt agraïda. Prometo un diàleg sincer i sense cap intenció de voler furgar en la ferida.
Molt cordialment,
SU, la de Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!
Il·lustra l'agosarat apunt d'avui,
un detall d'una intervenció de Kendell Geers (la senyora és Ilse Ghekiere)
A mi sí que m'interessa, no ja de cara a esmenar una possible segona edició, sinó per aquest esperit perfeccionista que solem tenir la majoria dels escriptors. De faltes sempre n'hi haurà, per molt bé que facin la feina tots els implicats en el procés d'edició. No és cap "insult" ni res personal trobar-ne, al contrari.
ResponEliminaA mi també, encara que de vegades segons quin comentaris em puguin ferir una mica, a la llarga en trec profit, de tots. I subscric el que diu en Salvador sobre el perfeccionisme de la professió, però de la meva, de la professió de traductor i corrector.
ResponEliminacom a lectora, agraeixo professionals com en Salvador i la Tina, que hi posen tot el seny i les ganesa que no hi hagi errors i a esmener-los en cas de trobar-los.
ResponEliminaDiria que sí. Encara que "piqui una miqueta", el benefici que se'n pot treure ho mereix.
ResponEliminaBon dia,
ResponEliminajo prefereixo que m'ho facin saber (sóc traductor), perquè els llibres haurien de sortir tan nets com sigui possible i sempre hi ha la possibilitat d'una segona edició reparadora. Això sí, hi ha tons que poden irritar una mica ("és que no en sabeu prou"). Les badades existeixen, és clar, però els errors vénen de moltes bandes i no és tan estrany trobar-te faltes que no has fet i que senzillament són confusions a l'hora d'entrar uns canvis... Però els lectors no en tenen cap culpa, és clar. Per la meva experiència, els errors que hi ha en un text són directament proporcionals a la pressa amb què s'ha editat.
I el que realment sap greu és quan algú només et parla de la falta que ha trobat al llibre. Posem que has traduït un llibre difícil i que et sembla que te n'has sortit prou bé: fa ràbia que algú ho mati amb "falta un accent a la pàgina 254".
I tant que vull saber l'error o cosa rara que hi hagis trobat! (Val a dir que em sento al·ludida perquè com que sé quin llibre llegies fa uns dies, i com que també sé que equivocar-se és tan fàcil...)
ResponEliminaJa m'ho diràs,
Dolors
Salvador,
ResponEliminaGràcies! La teva resposta, tant pel que fa a l'esperit perfeccionista com a la teva bona disposició per rebre aquest tipus d'observacions, em suscita una nova pregunta: com és que encara no he llegit cap llibre teu?
Imperdonable, pel cap baix...
Un petó,
SU
Tina,
ResponEliminaAmb les correctores i les traductores hi ha el problema, a vegades, de saber qui ha fet la feina, no?
I és normal sentir-se ferida en un primer moment (i emprenyada i tot!), però a la llarga sempre és profitós!
Gràcies per dir-hi la teva!
SU
Viu i llegeix,
ResponEliminaEts una lectora DE NIVELL, a més d'assenyada i agraïda!
Gràcies per ser-hi!
SU
Marta (volar de nit),
ResponEliminaFantàstic! És allò que "de tot se'n pot treure una cosa positiva", oi?
Gràcies per deixar el teu comentari!
SU
Per descomptat que sí. Ningú està exempt d'errors. L'error forma part de la literatura. La literatura és error (meravellós en algunes ocasions). La crítica sempre és constructiva. Més si la feu vosaltres. Una abraçada.
ResponEliminafrg,
ResponEliminaEl teu comentari és molt assenyat (com ho és el teu blog actual i ho han estat els anteriors que he conegut).
El fet evident que els errors poden ser provocats per molts factors és el que ha motivat el meu apunt; si en trobo, d’errors, en un llibre, no puc evitar sentir la necessitat de dialogar amb qui ha escrit aquell text. Però no només si hi ha un error, sinó alguna frase que em grinyola o una que m’agrada, una paraula de la qual no conec el significat, etc.
Deu ser que m’encanta xerrar, oi?
No cal que et digui (o potser sí), que molt aviat el teu blog engrossirà la meva llista. Gràcies per deixar escrita la teva opinió!
SU
fes-ho, si-us-plau
ResponEliminaens pot ser molt útil, sobretot de cara a possibles reedicions del llibre...
no hi ha llibre sense errata, diuen, però sempre es bo anar-s'hi aproximant.
una abraçada
Dolors,
ResponEliminaNo t’esveris i no pateixis... Aquesta carta oberta fa molt i molt de temps que em rondava pel cap... És veritat que llegia un llibre “teu” quan vaig poder donar-li forma escrita a la idea.
El fet que ens coneguem (gràcies a aquell fantàstic programa de ràdio, Llegeixes o què!?), m’ha esperonat a fer-ho. O sigui que donem-ho per bo.
I, per a la teva tranquil·litat, en aquest cas, no voldria comentar-te cap error.
Una abraçada!
SU
Gràcies pel que dius del meu blog, però diria que em confons amb algú altre, perquè tot just fa un més llarg que m'he estrenat en això de l'escriptura hiperespacial.
ResponEliminaI les ganes de xerrar són bones; amb errades o sense errades, jo sempre estic encantat de rebre comentaris dels lectors!
Ivan,
ResponEliminaGràcies per passar per aquí i respondre’m!
Una abraçada!
alabatrencs i alabatrenques,
ResponEliminaLa vostra opinió és benvinguda. Sou uns professionals ben admirats...
Bona feina! Seguiu així!
SU
frg,
ResponEliminaDisculpa si t'he confòs amb algú altre que abans tenia un altre blog que seguia...
Sí, sí, xerrar és un vici i els comentaris dels blogs són una manera de dialogar com qualsevol altra.
Et llegeixo...
SU
No sóc ni escriptor ni traductor però se m'ha ficat a la ceba (i sóc molt caparrut) d'editar una revista de cultura tan aviat com pugui. Quan surti (que sortirà) t'agrairé molt que la critiquis tant com vulguis!
ResponEliminaDavid,
ResponEliminaEncantada de la vida de criticar el que faci falta!!!
Ja ens informaràs de com aconseguir-la, oi?
Un petó!
Et llegeixo...
SU
Jo no tinc el plaer de tenir NI UNA LÑINIA publicada, però si fos el cas m'agradaria que m'ho diguessis
ResponEliminaMireia,
ResponEliminaM'agrada que em facis confiança... Gràcies!
Si mai arriba el cas, queda anotat!
Una abraçada!
SU