Quan un apunt m’enganxa
Ja fa uns dies em vaig treure el barret davant del Salvador Macip, quan indirectament –ja que parlava del darrer llibre de Josep M. Espinàs– escrivia sobre “la feina” dels blogaires: “El seu darrer llibre és un recull d'observacions breus, amb ritme, amb suc, que fan pensar, molt ben escrites, a vegades poètiques o amb un toc d'humor. És precisament el que molts blogaires mirem d'aconseguir, o almenys la mena de blogs que a mi m'agraden més. L'Espinàs sap posar-ho sobre el paper com si et parlés cara a cara. I no és gens fàcil, com sabem els blogaires. No és qüestió tan sols saber expressar-se amb les paraules adequades: abans d'això cal anar amb els ulls ben oberts i saber absorbir cada fotó de les imatges que t'hi entren.”
Cadascú de nosaltres tenim el nostre criteri a l’hora de posar-nos a escriure els apunts dels blogs, evidentment, però en el meu cas, la intenció és coincident (una altra cosa és que me’n surti): breus (per força, sóc mandrosa), amb ritme (s’intenta), amb suc (suspenc), que fan pensar (ui, aquí també fallo), molt ben escrites (m’hi esforço!), a vegades poètiques (sense ser ensucrades) o amb un toc d’humor (això que no falti...). Com a en Salvador, a mi també m’agraden aquests blogaires que escriuen, com a mínim pretesament, amb aquests mateixos objectius.
Bé, tota aquesta prèvia per dir-vos que, quan un apunt m’enganxa encara que no tingui cap d’aquestes característiques citades (no seria jo si ho fes d’una altra manera), segueixo el blog durant un temps –amb els ulls ben oberts– per incorporar-lo a les llistes d’aquí al costat.
I els darrers apunts que m’han enganxat són aquest, aquest, aquest, aquest, aquest i aquest.
Si tot va bé, un dia o altre, en podreu fer el seguiment en aquestes mateixes pantalles.
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!
Cadascú de nosaltres tenim el nostre criteri a l’hora de posar-nos a escriure els apunts dels blogs, evidentment, però en el meu cas, la intenció és coincident (una altra cosa és que me’n surti): breus (per força, sóc mandrosa), amb ritme (s’intenta), amb suc (suspenc), que fan pensar (ui, aquí també fallo), molt ben escrites (m’hi esforço!), a vegades poètiques (sense ser ensucrades) o amb un toc d’humor (això que no falti...). Com a en Salvador, a mi també m’agraden aquests blogaires que escriuen, com a mínim pretesament, amb aquests mateixos objectius.
Bé, tota aquesta prèvia per dir-vos que, quan un apunt m’enganxa encara que no tingui cap d’aquestes característiques citades (no seria jo si ho fes d’una altra manera), segueixo el blog durant un temps –amb els ulls ben oberts– per incorporar-lo a les llistes d’aquí al costat.
I els darrers apunts que m’han enganxat són aquest, aquest, aquest, aquest, aquest i aquest.
Si tot va bé, un dia o altre, en podreu fer el seguiment en aquestes mateixes pantalles.
Llegeixes o què?!, un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!
Il·lustra l'apunt d'avui el detall d'una "Rheinmetall Victoria 8" de Rodney Graham
Realment interessant el teu post
ResponEliminaGràcies Estonetes!
ResponEliminaUn petonet i molt bones lectures!
SU
Gràcies SU, per la cita però sobretot per les recomanacions (n'hi ha uns quants que no conec). Crec que és important que els blogaires ens anem explicant les coses interessants que anem trobant, sinó corren el risc de perdre's en el mar de la blogosfera.
ResponEliminaGràcies a tu, Salvador!
ResponEliminaEl mar de la blogosfera és immens, però si et perds per segons quins blogs val la pena perdre's, sincerament.
Un petó enorme,
SU
Dels blogs que ens apuntes només coneixia el del JORDINOPCA, que és un dels que llegeixo sempre.
ResponEliminaGràcies
Gràcies SU per l'enllaç i per fer-me descobrir blocs que no coneixia. Coincideixo amb el Salvador i amb tu que és molt necessària la tasca de parlar de la feina ben feta que podem trobar a la xarxa per anar bastint de mica en mica una carta de navegació fiable.
ResponEliminaInteressants descobriments ja que aquests blocs no els coneixia.
ResponEliminaSí, jo també coincideixo amb aquests criteris (i amb el que poden costar de complir).
ResponEliminaEls enllaços no tinc temps de mirar-los, ho sento :-(
proposits coincidents de tot blogaire!!!
ResponEliminaI els enllaços, bons, bons
Mireia,
ResponEliminaBen retornada (no sé si això ja t'ho havia dit). I és molt possible que el blog d'en Nopca el descobrís gràcies a la solsida.
A veure què et semblen els altres.
Gràcies a tu!
Petó,
SU
Allau,
ResponEliminafa temps que "t'admiro en silenci" i tot el mèrit és de la Clidice, que em va dur al teu blog.
Només puc dir-te que m'encanta descobrir a la blogosfera -sigui pel camí que sigui- persones que escriuen amb sensibilitat i criteri.
Aviat, ja més oficialment, et llegeixo i et segueixo...
SU
Em va agradar l'apunt del Salvador Macip i coincideixo amb el que dius.
ResponEliminaGràcies per les referències que ens dones, jo tampoc els coneixia!
Salvador (perdoneu-me que hi torni, però crec que és necessari),
ResponEliminaTrobar un blog interessant i incorporar-lo al meu “va inherent al càrrec”; vull dir que em sembla que també ha de ser un objectiu de tot bon blogaire.
I per tots els bons blogaires que encara estan perduts pel mar de la blogosfera... No defalliu! Us trobarem!
Petons (ara sí que t’he respost més concretament!)
SU
kweilan,
ResponEliminaCelebro que els trobis interessants! Et llegeixo i en frueixo...
Anna,
No t’amoïnis, sé que el teu temps és “preciós”! Per això, encara amb més força: gràcies per dir-hi la teva!!!
viu i llegeix,
els bons blogaires (o, com a mínim, els que tenim aquest propòsit) som més que un club, no?
Rita,
En Salvador és un crack i hi toca molt sovint.
Gràcies per deixar el teu comentari!
Petons a tothom i visca la blogosfera!
SU
Tots els blogs transmeten alguna cosa, una petita part de la personalitat i sensibilitat, de qui els escriu, fins i tot aquell blog més anònim. I això, baix el meu punt de vista, és el que els fa, a cada un d'ells, especials, únics. Interessant post :)
ResponEliminaAbraçades
Hola Su, estic molt d'acord amb vosaltres en quan als apunts breus i "sucosos". Vaig llegint-vos però no tinc tot el temps que voldria, per deixar comentaris. Sembla mentida oi? penso que hi ha gent força interessant! Ciao
ResponEliminacaterina,
ResponEliminaTens tota la raó! Precisament el teu blog traspua tota la teva sensibilitat (em sembla).
Que vagi mooooooooooolt bé per València!
Marta,
Per a mi no és qüestió de temps (encara que ja saps que jo “tampoc” no en tinc gaire), és que hi ha vegades que els apunts són tan rodons que, sincerament, no tinc res a dir...
Petons a les dues!
Us llegeixo...
SU
ah no! ah no! ah no! només em faltava aquesta, que ens posis deures! encara bo que el del SM i el de l'Allau ja els he llegit! :)
ResponEliminaés broma, és clar, moltes gràcies pels enllaços! :)
Ui, Clidice, sort que m’has aclarit que era broma!!! Ja he dit més amunt que a l’Allau hi vaig arribar gràcies a tu. I també, una mica més a prop, he parlat indirectament del teu blog: “hi ha vegades que els apunts són tan rodons que, sincerament, no tinc res a dir...”.
ResponEliminaSalut i bons blogs!
SU
Estem d'acord amb la definició que fas dels blogs que t'interessen. Dels que proposes només conec el del Jordi Nopca, per tant gràcies!
ResponEliminaEts la reina, m'has mantingut enganxada fins al final
ResponElimina;)
Vig per feina... cap a veure links
ResponEliminaDavid,
ResponEliminaM’agrada estar d’acord amb tu!
L’Espolsada,
Tu sí que ets la reina!
Mireia,
Així m’agrada!
Un petó blogaire que us arribi...
SU
... No sempre és fàcil trobar les paraules que donaran veu a l'escrit que quedarà fixat com a una nova entrada o un nou comentari en un blog, el teu o el dels altres. Diria que ens hi encarem segons la nostra pròpia manera de ser, el nostre propi tarannà. Escrit a escrit anem definint el nostre estil i, d'alguna manera, anem prenent forma, ens anem dibuixant davant dels altres i també davant de nosaltres mateixos. I si bé hi ha temes que poden atreure més o menys l'atenció, el que realment fa que m'agradi seguir un blog, llegint els seus apunts i els diàlegs originats, serà aquest estil, aquesta particular forma d'expressar-se...
ResponElimina... Desconexia algunes de les propostes que fas =:) ...
digue'm ariadna,
ResponEliminaPer a mi és un honor que passis per aquí i deixis aquest comentari!
Als teus peus, i llegint-te, sempre...
SU