dijous, 25 d’octubre de 2018

Clubs de lectura: agenda novembre'18

Aquests són els llibres que compartirem amb altres lectores i lectors als clubs de lectura de Llegeixes o què!?, el proper mes de novembre.

En alguns casos (**), si teniu temps de llegir el llibre en qüestió, podríeu afegir-vos-hi. Estaré encantadíssima de saludar-vos!

Dilluns 5 (**): Un estiu de Francesc Parcerisas.

Dins del cicle «Trobem-nos amb...» de l'Associació d'Amics de la Bressola que ens encarreguem d'organitzar i conduir.

Dimarts 2: Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona d'Stefan Zweig.

Segona sessió del club de lectura de novel·la de la Biblioteca Gabriel Ferrater.

Dilluns 12 i dilluns 19: 22 homes i un desig de Marta Romagosa.

El club de lectura dels Lluïsos de Gràcia l'organitzem en dues sessions: a la primera, i després de llegir el llibre, posem en comú el que ens ha suggerit la seva lectura; la setmana següent ens tornem a trobar per compartir aquesta lectura, en aquest cas, amb la periodista Marta Romagosa.

Dimarts 20: L'alè de Thomas Bernhard.

Segona sessió d'aquest club de lectura, adreçat a personal sanitari, que es fa indistintament a dues llibreries de Barcelona: l'Alibri i la Documenta

Dimecres 21 (**): Els romanents de Víctor Garcia Tur.

Amb la presència de l'admirat Víctor Garcia Tur (escriptor, lector i bona persona!), farem la segona sessió del club de lectura de l'Atzavara Llibreria

dimarts, 23 d’octubre de 2018

Llegir poesia: "el gos" com a punt de connexió (i 2)

Tanco avui el fil que vaig obrir aquí.

Per què vaig triar aquest llibre? A més de l'assumpte del gos com a punt de connexió, vaig escollir aquest llibre de la Mercè Ubach perquè la considero una escriptora tot terreny, una professional de la correcció editorial que, quan decideix escriure, excel·leix.

Demà, a la Llibreria Atzavara, tindré l'oportunitat de saludar-la i d'escoltar-la llegint un dels seus contes inclosos a 24 contes al dia.

I bé, els tres poemes que he triat són aquests:

PRÒLEG

Any nou, vida nova. Em situo altre cop dins el cos del pobre inspector. Ens trobem asseguts, ell, decrèpit i enyoradís, i jo, que li moc amb els fils els braços desmanyotats, a canvi que ell em presti la veu, encimbellats tots dos al mateix tamboret. El bar fa pudor de baieta molla. Restes de llet i lleixiu esbandides com els dies tots iguals. Li presto uns quants naufragis meus i l'inspector s'encara amb l'ampolla com un corredor de fons a qui ja no importen els reptes, només córrer, córrer com una forma de suplantació de tot allò de què fugim. Li noto l'alè pudent al clatell, voldria apartar-me'n però no em moc. Per respecte. Gràcies, inspector, els teus records camuflen a la perfecció els meus petits crims sense importància.

CALLAR COM UN PUTA

El preu a l'alça del silenci
la reproducció hermafrodita del silenci
el part anestesiat del silenci
la manutenció onerosa del silenci
l'esquena llisa del silenci
les mans lligades del silenci
les dents esmolades del silenci
l'esput inodor del silenci
el cervell tumefacte del silenci
el lòbul occipital del silenci
el tumor metastàtic del silenci
el silenci circular del silenci.

Baixaré a la ciutat
m'hi perdré a l'atzar
per tractar d'alterar
aquest rumb tan traçat,
poc traçut i avorrit
del meu fat ben neulit.
I a despit del dolor
que he trobat al carrer
li demano al cambrer
un licor amb sabor
per llevar-me el despit
d'un present tan pansit.
Però resulta que al fons
del vi i dels carrerons
em llegeixen la mà.
Resulta que demà
els estralls dels miralls
faran fer escarafalls
a la noia amb talons
que ara beu pels racons.
I això és tot, vet aquí,
vull fugir del destí
i a qui trobo és a mi.

EPÍLEG

Gràcies, inspector. Et beso les mans. Aquestes mans que han envellit abans que tu a còpia d'estrangular somnis. M'aixeco i marxo. Arribo a casa. Em situo altre cop dins el cos de la dona que sóc avui. Avui plou. Que fàcil és estimar els nens, inspector. Sóc una planta d'interior que passa amb poca aigua, però avui surto al balcó i em deixo fer mentre l'aigua m'estova la terra. Penso en tu i en la Nina i en tot el que us dec. No et descuidis la gavardina, inspector, que a fora l'hivern encara t'espera amb goles de llop i qui sap quins glaçats desficis.

Els podreu trobar (i llegir!) aquí:

Soliloqui del gos
Mercè Ubach
Barcelona: LaBreu Edicions, novembre 2016

dimecres, 10 d’octubre de 2018

Club de lectura: una mena de manifest (1)


-->
Club de lectura amb Anna Casassas, traductora

Si repesquem els apunts de Llegeixes o què!? que s'apleguen a l'etiqueta Clubs de lectura ens podríem fer una idea de com són les trobades a l'entorn d'un llibre que condueixo d'octubre a juny (i sense carnet de conduir!) des de ja fa 12 anys.

Però potser podríem concretar-ho una mica més i, en una mena de manifest, podríem arribar a explicar com entenem que ha de ser un club de lectura.

La conductora és una lectora més.
A cada sessió, les lectores i els lectors han de tenir i treballar amb l'exemplar del llibre que han llegit.
La dinàmica és ben senzilla: llegim un llibre (tenim un mes per fer-ho) i posem en comú el que ens ha suggerit la seva lectura, el que ens ha emocionat, el que ens ha desagradat, el que ens ha meravellat...
Intentem aprofundir en diferents aspectes del llibre i els treballem en petits grups; d'aquesta manera tothom hi pot participar, coneixem les opinions de les altres lectores i lectors i les compartim d’una manera més natural, com en una conversa entre persones que tenen una inquietud comuna: el plaer de la lectura.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Llegir poesia: "el gos" com a punt de connexió (1)

Les Murray
Per proveir-me dels llibres de poesia d'aquesta nova i meravellosa secció de Llegeixes o què!? m'acosto a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda; la tinc a prop de casa i, a la seva entrada, hi ha un fantàstic espai amb totes les novetats de poesia que hi arriben.

El darrer cop que hi vaig anar, «el gos» va ser el punt de connexió dels dos llibres que vaig escollir («de l'altre», Soliloqui del gos, us en parlaré més endavant).

Avui us parlo d'aquest:

Matar el Gos Negre. Memòria d'una depressió
Les Murray
Edició bilingüe
Traducció de Jordi Nopca
Amb els textos: «Les Murray» de Michael Hofmann i «L'aprenentatge del Gos Negre» de D. Sam Abrams
Barcelona: Días Contados, 2017 

Aquella mateixa setmana havia coincidit amb en Jordi Nopca i em va fer molta il·lusió que tingués un bon record del club de lectura que vam fer a l'Atzavara del seu llibre Puja a casa. Potser per això (o no) vaig decidir agafar aquest llibre que ell havia traduït i fer-hi una ullada.

A casa, a més d'uns poemes intensos, em vaig trobar amb textos complementaris que n'acompanyen la lectura. Del text de Sam Abrams: «Ara bé, Matar el Gos Negre toca moltes altres qüestions de gran importància, a banda de la depressió. Per exemple, de cap a cap és un llibre sobre els profunds vincles entre l'art i la vida. Per Murray, com William Blake, Emily Dickinson o Walt Whitman, no pot existir cap element de la condició humana que sigui aliè a l'abast de l'art literari. D'aquesta manera, la depressió s'ha de poder artistitzar literàriament com qualsevol altra experiència de la condició humana. La literatura ha de servir no per evadir-se de la vida creant paradisos artificials sinó que ha de servir per aprofundir en el sentit de la vida, amb totes les llums i ombres que pugui generar

Els poemes que us en destaco són els següents:

UNA ÈPOCA

Els pobres eren grassos i els rics eren prims.
Gairebé tothom sabia predicar,
però molt pocs cantar.
La gent de moda tenien tots la mateixa edat, i per a ells
un pícnic d'església era el pitjor que els podia passar.

ACTUACIÓ

Ahir a la nit jo era el protagonista, i vaig triomfar:
vaig ser com un virtuós foc d'artifici,

un coet que es va enfilar cap amunt i va esclatar
en la foscor, escampant un para-sol de lluentons,
tot a partir de l'insignificant contrapunt
                  que havia estat llançat.
Vaig ser destructors que deixen anar bombes lluminoses
que ho cobreixin tot, aquelles corones
                  que brillen com una albada.
Jo era fuetades de llum, cascades de pintura resplendent,
bengales que soldaven un cel ennuvolat,
convertides en or a partir de ferotges punts blancs
fins que es tornaven del vermell de les llengües
                   dels que criden haka:
recordava aquells cigarrets que es fumen
                   quan un està satisfet.

Igual que passa després de qualsevol triomf,
vaig acabar òbviament desconsolat.

MORIR DE FRED

Aquell hivern. Trobàvem a faltar la seva cara inhòspita,
a la feina. Van trigar dies a trobar-la, a sota de

la veranda d'ell. Fins i tot els alumnes torturadors
se'n van sorprendre. Ningú en rumorejava res.

No tenia cap sentit, que tingués la clau d'aquella casa.
No tenia cap sentit, res del que hauria pogut

arribar a fred. La depressió t'esgota el cap.
Ella hi va trucar, no va rebre resposta, va conduir

fins a la casa que ell tenia a la muntanya,
al costat d'una carretera secundària, on glaça tot el dia.

Va picar a la porta. I llavors? És impossible imaginar
res. Al final, va trobar el seu cotxe.

I després d'ella, entre la llenya:
              hi havia arribat sigil·losament.
Massa sovint, el món no gira rodó.