Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2010

Com a mínim, fins novembre de 2011

Imatge
És dur reconèixer que no pots estar al dia. Ni penjant apunts al teu blog ni llegint i comentant apunts fantàstics que m’agradaria recomanar-vos vivament (tinc alguna llista feta!). Però la vida és dura. I les prioritats vitals (i laborals) s’imposen davant de qualsevol cosa (digues-li Llegeixes , digues-li o què!? ). I és que no vull angoixar-me per no estar al peu del canó. No patiu, però, perquè em comprometo a seguir –potser no amb la freqüència que m’agradaria– en aquestes mateixes pantalles, com a mínim, fins novembre de 2011 . No, no m’he tornat boja... Si doneu una ullada al cicle de conferències sobre la vida i l’obra de Joan Maragall que han organitzat la Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble, podreu intuir-ne els motius... Com deia aquella: “Seguim en contacte!”. Llegeixes o què?! , un blog per on passar, llegir, comentar i escriure... sempre amb un somriure!!! Aprofito l’avinentesa per donar la benvinguda a WHO’S THERE? ,

Dies estranys, lectures estranyes?

Imatge
Quan has encavalcat dues lectures d’aquelles que t’acompanyen i t’acompanyaran durant un temps de la teva vida es fa difícil saber triar el llibre següent. Si, a més, hi afegim que ja portes unes setmanes “dispersa” i que alguns matins els has de passar a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya que et correspon segons domicili, la cosa s’acaba complicant. Per sort –una vegada més!– va caure a les meves mans el catàleg d’una exposició, “Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer” que, com sóc un veritable desastre, no vaig anar a veure en el seu moment. Els textos són d’Amanda Cuesta i Mery Cuesta (les comissàries de l’exposició), Eloy Fernández Porta i Sabino Méndez; el pròleg és de Josep Ramoneda. És un llibre “diferent” que m’ha interessat moltíssim i que tracta aquest “fenomen social” des de diferents àmbits: els seus orígens en el desarrollismo franquista, l’impuls a partir de la premsa sensacionalista del moment i de les pel·lícules que primer van catapultar a l’èxit els seu