Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

No com altres...

Imatge
No és la primera vegada –ni serà l’última!– que faig un apunt seguint la iniciativa d’alguna de les blogaires DE NIVELL que estan enllaçades a Llegeixes o què?! Aquest cop –i tenint en compte que és a punt d’acabar el 2009– es tracta d’anotar els llibres llegits en aquests darrers 365 dies... No porto cap tipus de control sobre els llibres que llegeixo (i és curiós, perquè sóc una persona més aviat organitzada, vés per on...), però he fet un repàs dels apunts d’aquest any i també he aprofitat les portades escanejades dels llibres que llegeixo i que penjo al blog per fer la meva llista. Aquí la teniu: Llibres que NO he acabat: Personajes desesperados de Paula Fox El bosc de la nit de Djuna Barnes Contes de John Cheever Llibres que m’han sorprès MOLT agradablement: Una dona incòmoda de Montse Banegas La pedra de paciència d’Atiq Rahimi Mal de pedres de Milena Agus Llibres que vaig llegir com a “dinamitadora” del Club de lectura i que recomano ferventment: El silenci dels arbres

Tantes coses per dir

Imatge
Tenia moltes idees per al proper apunt i com no m’acabava de decidir per quina triar, una mica més i no escric res fins l’any vinent!!! Com això seria absolutament imperdonable, m’apresso a fer-vos la llista de tot allò que em rondava pel cap. Si algú de vosaltres vol que ampliï algun dels temes, només m’ho ha de demanar... He de tornar al meu veí Eduard Márquez els tres llibres que em va deixar a l’estiu: La lluvia antes de caer de Jonathan Coe, Personajes desesperados de Paula Fox i Proleterka de Fleur Jaeggy. Tots tres molt particulars, interessants i alhora estranys, d’aquells que la lectura et requereix un esforç però que el fas amb plaer. Vaig acabar de llegir ja fa temps Petons de diumenge , de la Sílvia Soler. Com molts altres llibres que he llegit, abans de parlar-ne l’he de deixar reposar una mica. El problema (coneixent-me com em conec) és que potser passa el temps i no escric res. Coses de la mandra. He hagut de rellegir –una mica apressadament i en diagonal- el llibre q

Em repeteixo, ho sé

Imatge
Ja n’he parlat altres cops, de l’admiració que sento per molts dels blogs que tinc enllaçats. És cert que darrerament no puc dedicar molt de temps a llegir-los –i menys a deixar algun comentari–, però encara que sigui en comptagotes m’encanta perdre-m’hi i confirmar que són autèntiques joies. Em va passar l’altre dia, que vaig anar a parar al Jardí del taronger , regat amb molta cura per l’Esther, amb qui vam intercanviar impressions sobre La lluvia antes de caer , de Jonathan Coe, i em va dir això: M’ha agradat molt. L’he gaudit fins a la darrera pàgina i m’ha sabut greu que s’acabés. Hi he trobat tendresa, tristor i aquella nostàlgia agredolça que se sent quan recordes temps que no han estat massa bons però que no dubtaries a tornar a viure perquè són part essencial del que ets tu... Hi estic totalment d’acord i em sembla una descripció brillant d’aquesta novel·la, sincerament. Amb aquest bon gust de boca dono la benvinguda a les noves i als nous: una sabata i una espardenya , que e

Apunt a mà

Imatge
Com us deia: aquí està "la culpable".