Llegeixes o què?!

(Un apunt de memòria històrica, del 14/11/10 a dia d'avui) No és per fer autobombo, però crec que val la pena que reprodueixi aquí sota un apunt «un pèl antic» de Llegeixes o què!? on vaig escriure la meva primera experiència dovlatoviana i on, curiosament, l'alcohol va fer acte de presència: Aquesta és la història d’en Francisco i l’Albert, que anaven a una conferència sobre Schpenhauer i es van trobar que la sala on la feien (?) estava plena, i llavors van enfilar cap a l’Horiginal i van conèixer Dovlàtov i la seva colla. I allà van trobar-se amb la SU, que els va convidar a unes cerveses (encara que a en Francisco li haguessin convingut més unes croquetes) i van passar una estona ben acompanyats i sota sostre (això també era convenient). I van escoltar la carta que “L’artista abans conegut com Subal Quinina” havia escrit per en Dovlàtov. En Francisco, que li va preguntar a la SU allò d’“¿Estudias o trabajas?” en veure que ella treia una llibreta abans de començar ...

Ens fem un fart de llegir i ens agrada deixar constància d'aquestes lectures. Normalment ho compartim al Facebook (allà on sóc jo  sense la «màscara» de Llegeixes o què!? ). I, de tant en tant, «toca» aplegar en aquest blog , magnífic i que està a punt d'arribar a la xifra gens màgica de 37.000 visites, els fragments d'algunes de les lectures que hem fet, per exemple, en aquests dos primers mesos de l'any. Aquí els teniu: "El-Llu-llu-mai-no-ho-fa-rà. Són vuit síl·labes anodines que deuen habitar els cervells de molts pares frustrats per les expectatives estroncades, però he de reconèixer que mai fins ara no se m'havien imposat amb tanta claredat." Quiet de Màrius Serra (p. 48). "- Qué extraño eres, Maurice... Te han pasado cosas como para estar amargado y desencantado, y sin embargo no eres infeliz, quiero decir, interiormente. ¿Me equivoco? - No. - Pero entonces, ¿qué te consuela? - La certeza de mi libertad interior -respondió ...