Llegeixes o què?!

Dilluns 9: La Tina Vallès està malalta i hem d'anul·lar la sessió d'avui del Club de lectura als Lluïsos de Gràcia . Ens trobarem el dilluns 23 de desembre i la Tina ens portarà novetats sobre el seu llibre, la petita joia que és Maic . Dimarts 10: El que ha estat el meu cap durant més de 19 anys es jubila. Torno a “la casa” on vaig treballar durant aquest temps amb sentiments contraposats, però no m'he de lamentar de res. Fa goig veure totes les persones que s'han aplegat en el seu comiat. En JJI comença una nova etapa vital i confio que em seguirà volent al seu costat. Dimecres 11: Toca club de lectura a la biblioteca José Barbero de Trinitat Vella. Tinc un lector nou però em fa la sensació que no connecta amb mi ni amb el grup. També detecto que hi ha gent que no només no hi participa sinó que és a anys llum de la sala... La dinàmica del proper llibre els haurà de sorprendre!!! Dijous 12 (un dia una mica històric, no?): Toca club de lectura a la biblioteca France...

Des del meu darrer apunt  he començat a elaborar (en el meu cap) tota una sèrie d'assumptes per tractar en el proper: La meva perla de Sant Jordi. Els llibres que estem treballant en els meus tallers d'escriptura (al Centre Cívic Matas i Ramis  i al Casal Font d'en Fargues ). El llibre que vaig llegint (per plaer i també per feina) a petites dosis, quan puc tancar-me dins un parèntesi... Una exposició que no em vull perdre. Com estic preparant les darreres sessions dels clubs de lectura d'aquest curs. Etc. Però com els assumptes s'acumulen i el temps és el que és, el que he de dir-vos a corre-cuita és el següent: Demà inaugurem a Vic ! Si no teniu clar els motius pels quals no us hauríeu de perdre Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú , aquí podeu llegir-ne les meves 10 raons , com a mínim, i aquí podeu llegir una entrevista als seus comissaris.

Després de més d'un any i mig de feina, moltes reunions, una altra exposició (més petita, però pensada amb la mateixa filosofia), moltes hores... Avui és el dia! S'inaugura Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú. 1921-2010 , l'exposició que m'ha permès afegir un ítem més al meu variat i estrafolari currículum: comissària. Ha estat una època intensa, on he après moltes coses i on he tingut la sort de compartir aquesta feina amb tot un equip de persones que, des del primer dia, hem anat tots a una, i on cadascú ha aportat el seu granet de sorra perquè el projecte de l'exposició arribés a bon port, sense pressió, sense estressos. Teresa, Santi, Mireia, Virginia, Eva: GRÀCIES!!! I l'agraïment més especial per a en Joan Josep Isern, el meu antic cap, el blogaire més matiner , l'avi novell i, en definitiva, el “culpable” de que Joan Triadú i Font entrés a formar part de la meva vida, en aquell ja remot any 1991. Fins al 28 d'abril, el Palau Robert ...